tag:blogger.com,1999:blog-59048771398471051542024-02-19T03:58:01.003-08:00Blog de ciència de l'escola MestralEn aquest blog els alumnes de 4t d'ESO tracten temes científics del seu interès.
http://www.institucio.org/mestralEscola Mestralhttp://www.blogger.com/profile/05927482635316939165noreply@blogger.comBlogger27125tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-15502741337073984692007-11-07T08:36:00.000-08:002007-11-08T03:47:27.311-08:00Dones de ciència<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcRN1ydqGoY4f4IjHyuwHqVPwJnJq84cxfljichiMzpRlFpULn5xB6KPcFFAXnyhAFHoKI8tiJC6KqPpoSsNMnOZrZ6ksORrOQ4VZIscUvgPHZ-4e4vDnAximZ01snY7rvxg1-aCBcLYmW/s1600-h/JMorellParaning.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcRN1ydqGoY4f4IjHyuwHqVPwJnJq84cxfljichiMzpRlFpULn5xB6KPcFFAXnyhAFHoKI8tiJC6KqPpoSsNMnOZrZ6ksORrOQ4VZIscUvgPHZ-4e4vDnAximZ01snY7rvxg1-aCBcLYmW/s320/JMorellParaning.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5130139328006386546" border="0" /></a><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" >Juliana Morell</span><br /><br />Va néixer al barri del Raval de Barcelona, concretament al carrer de la Cendra, l’any 1594. Amb vuit anys ja parlava i escrivia en llatí, grec i hebreu. Per problemes financers del seu pare, que era banquer, la seva família es va haver de traslladar a Lió. Va ser en aquella ciutat francesa on, segons els cànons de formació universitària de l’època, va seguir una formació universal.<br /><br />Estudià dret civil i canònic, filosofia i també física i astronomia. Si la presència de dones a la universitat era prou minsa en aquells moments, el fet d’interessar-se per disciplines de l’àmbit científic convertí el seu cas en un dels pocs que estan documentats a tot Europa.<br />De Lió es traslladà a Avinyó, on aconseguí el grau doctoral en dialèctica i ètica l’agost del 1608, amb l’obra Oració recitada davant Pau V. El 15 de setembre del mateix any, quan en tenia catorze, entrà al monestir de les monges dominicanes de santa Pràxedes, a Avinyó.<br />Juliana Morell és l’única dona que apareix al Paranimf de la Universitat de Barcelona.<br /><br /><div style="text-align: left;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7UVKRp5Xpew7WNpSB-I3zKPdT9dM_LSQIxQQy7HMS8V-mHg2aBH7TfhcimfDzwtu02ENyQtS8JfZKziRlK-o1Gh6SYjUZjs1bGHf1C7T7Lc3etZ6FfZCwkPXI2ZDibrcygxk32VP9GjtS/s1600-h/ElenaMaseras.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7UVKRp5Xpew7WNpSB-I3zKPdT9dM_LSQIxQQy7HMS8V-mHg2aBH7TfhcimfDzwtu02ENyQtS8JfZKziRlK-o1Gh6SYjUZjs1bGHf1C7T7Lc3etZ6FfZCwkPXI2ZDibrcygxk32VP9GjtS/s320/ElenaMaseras.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5130139980841415554" border="0" /></a><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" >Maria Elena Maseras Ribera</span><br /></div><br />Neix a Barcelona el 25 de maig del 1853. Fa el batxillerat i decideix estudiar medicina. Pel que sembla, la seva intenció era estudiar a casa amb tutors particulars i assistir a la universitat només per examinar-se, però un canvi en les disposicions administratives l’obligaren a seguir les classes presencialment.<br />El mes de setembre del 1872 Elena Maseras fou la primera dona de l’Estat espanyol a trepitjar les aules de la Facultat de Medicina com a estudiant. Segons s’explica, la seva entrada fou rebuda amb aplaudiments per part dels companys. Dos dels seus germans més joves li van seguir els passos i també van estudiar medicina.<br />Acaba els estudis l’any 1878 i l’1 de febrer del 1879 demana permís per examinar-se del grau de llicenciatura en medicina. El fet que fos dona produí gran confusió en els òrgans burocràtics, que trigaren més de tres anys a atorgar-li el permís per examinar-se.<br />Obtingué el permís el 19 de juny del 1882, s’examinà el 25 d’octubre i obtingué un excel·lent. No hi ha constància, però, que es doctorés.<br /><div style="text-align: justify;">Desanimada per les dificultats burocràtiques, es dedicà a l’ensenyament primer a Vilanova i la Geltrú i després a Maó, on morí l’any 1905.<br />Des del dia 8 de març de 2006 una illa interior de l’Eixample, al carrer Rosselló, porta el seu nom.<br /></div><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" >Dolors Aleu i Riera</span><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqx7F1IVr_QGQUjTOGfHywZFl2pzmmRkL2Qn2G6pwd7T2MEQ5AifDK2BvzbaFR3kezbKqvYnUAQW4G_rpd4kFFKx9aEkzV8_vPBEP72q4YQy6XrtcOTapL0qfDgf2bpdcwMMwrjmY10Nd-/s1600-h/18_DolorsAleu.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqx7F1IVr_QGQUjTOGfHywZFl2pzmmRkL2Qn2G6pwd7T2MEQ5AifDK2BvzbaFR3kezbKqvYnUAQW4G_rpd4kFFKx9aEkzV8_vPBEP72q4YQy6XrtcOTapL0qfDgf2bpdcwMMwrjmY10Nd-/s320/18_DolorsAleu.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5130141157662454674" border="0" /></a><br />Neix a Barcelona el 3 d’abril del 1857. Acaba el batxillerat el mes de juliol del 1874 i el setembre del mateix any ingressa a la Facultat de Medicina. Acaba els estudis el 1879, però no té permís per fer l’examen de llicenciatura fins al 4 d’abril del 1882, i s’examina el 19 de juny d’aquell any. Aprova amb excel·lent i es converteix en la primera dona llicenciada de l’Estat espanyol. Es doctora a Madrid al final del setembre del 1882.<br />Publica la tesi doctoral titulada «De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer» (1883). S’especialitza en ginecologia i medicina infantil.<br />La doctora Aleu i Riera portà una vida professional molt activa durant 25 anys. Va ser professora d’higiene domèstica a l’Acadèmia per a la Il·lustració de la Dona, fundada per Esmeralda Cervantes i ubicada al número 10 de la rambla de Canaletes.<br />També va ser autora de textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l’àmbit de la maternitat, com ara «Consejos a una madre sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños». Morí el 19 de febrer del 1913.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);font-size:180%;" >Manuela Solís i Claràs</span><br /><div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Manuela Solís i Claràs (València, 1862 - 1910) fou una ginecòloga valenciana, la primera dona que obté la llicenciatura en medicina a la Universitat de València. Amb setze anys, s'examina d'ingrés a l'Institut de València. Cursa els estudis de Batxillerat i els acaba amb la qualificació d'excel·lent. Entre 1882 i 1883 fa la preparatòria de medicina a la Universitat. El 1889 obté la llicenciatura en medicina, també amb excel·lent. El 1891 s'instal·la a París, on destaca com a professional entre importants investigadors de l'època, com són Pinard, Tarnier o Varnier.<br /></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">L'abril de 1906 fou elegida membre de la Societat Ginecològica Espanyola, i combinà així les tasques clíniques amb la recerca. Com a fruit de la seva activitat publicà una obra titulada Higiene del Embarazo y de la primera infancia<br /></span><span style="font-weight: bold;"></span></span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-weight: bold;"></span></span></div><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-weight: bold;"></span></span><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;"></span></span><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Treball realitzat per: </span></span><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-size:78%;">Xavi Cortés, Joan Fenoy, Marc Figuerola, Pedro Sánchez, Kevin Avilés.</span></span></span><br /><span style="font-weight: bold;font-size:78%;" >Informació extreta de:<br />http://www.gencat.net/icdona/docs/calendari2007.pdf<br /></span><span style="font-size:78%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-weight: bold;">Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/</span></span></span><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 128, 0);font-size:78%;" >www2.ub.edu/</span><br /></div>Escola Mestralhttp://www.blogger.com/profile/05927482635316939165noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-41800007975147760722007-11-05T10:59:00.000-08:002007-11-07T12:58:38.687-08:00Ratapinyada<div align="justify"><span style="font-size:180%;"><span style="color: rgb(255, 153, 0);"><span style="font-weight: bold;">Ratapinyada</span> </span></span><br /><br />Ratapinyada, ratpenat, muriac o muricec és qualsevol mamífer de l'orde dels quiròpters (Chiroptera).Tots ells tenen les mans transformades en ales i alguns d'ells es guien i cacen per ecolocalització. Els ratpenats segons les espècies poden ser frugívors, insectívors o alimentar-se d'ocells i altres petits vertebrats. Alguns com els vampirs beuen la sang. </div><div align="justify"> </div><div align="center"><embed src="http://www.youtube.com/v/ofbU-DQzu6I&rel=" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></div><div align="justify"><br /></div><div style="text-align: justify;" align="justify"> </div><div style="text-align: justify;" align="justify"><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_IMC6290hXbU/Ry90f1DzfNI/AAAAAAAAABk/UtTGLQHXES0/s1600-h/240px-Big-eared-townsend-fledermaus.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5129446590766087378" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left;" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_IMC6290hXbU/Ry90f1DzfNI/AAAAAAAAABk/UtTGLQHXES0/s200/240px-Big-eared-townsend-fledermaus.jpg" border="0" /></a><strong style="color: rgb(255, 153, 0);">Espècies dels Països Catalans</strong><br /><br />De la família dels vespertiliònids, caracteritzada pel fet de presentar el musell sense excrescències nasals, el pavelló de l'orella amb tragus i la cua que a penes surt de la membrana alar, hi ha les del gènere Leuconoe i les del gènere Selysius abans agrupades en el gènere <a href="http://www.werc.usgs.gov/bats/images/c-fringed-myotis.jpg">Myotis</a> —Leuconoe daubentonii (ratapinyada clara d'aigua) i L.capaccinii (ratapinyada de peus grossos)—, les del gènere Selysius S.mystacinus (ratapinyada de bigotis), S. natteri (ratapinyada de Natterer), S. bechsteinii (ratapinyada de Bechstein). Les del gènere Pipistrellus (ratapinyada comuna), P.Kuhlii (ratapinyada de vores clares) i P.savii (ratapinyada muntanyenca).<br />Les del gènere <a href="http://www.naturephoto-cz.eu/pic/andera/barbastella-barbastellus-3784.jpg">Barbastella</a> (ratapinyada de bosc), les espècies Plecotus auritus i Myotis myotis (conegudes com a ratapinyada orelluda), Miniopterus schreibersii (ratapinyada de Schreiber), Vespertilio serotinus (ratapinyada dels graners) i finalment Nyctalus noctula (nòctul).<br />Ent<a href="http://1.bp.blogspot.com/_IMC6290hXbU/Ry9zxFDzfMI/AAAAAAAAABc/CTfDtui-lNU/s1600-h/pipi.h5.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5129445787607203010" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left;" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_IMC6290hXbU/Ry9zxFDzfMI/AAAAAAAAABc/CTfDtui-lNU/s200/pipi.h5.jpg" border="0" /></a>re les pertanyents a la família dels molòssids, de característiques semblants a l'anterior, però amb la cua sortint força de la membrana alar, hi ha la ratapinyada de cua llarga Tadarida teniors.De la família dels rinolòfids, caracteritzats pel fet de presentar unes excrescències en forma de ferradura en el musell, cosa que justifica el nom de ratapinyada de ferradura que hom els dóna, totes elles pertanyents al gènere Rinolophus. </div><p style="text-align: justify;" align="center">Els ratpenats quan estan volant s'orienten gràcies a un so que fan ells, que els humans no l'arribem a sentir, i fa que aquest so reboti per les parets que hi ha just per on està volant en aquell moment i quan arriba el so a una paret rebota i li arriba al ratpenat. D'aquesta manera el ratpenat sap per on pot girar. Tot aquest procés es fa en molts pocs segons.<br /><br /><span style="font-weight: bold;font-size:78%;" >Treball realitzat per :</span></p><ul><li><div style="text-align: justify;" align="center"><strong><span style="font-size:78%;">Joan Guillem Castell Ros-Zanet </span></strong></div></li><li><div style="text-align: justify;" align="center"><strong><span style="font-size:78%;">Pablo Fernández Peláez </span></strong></div></li><li><div style="text-align: justify;" align="center"><strong><span style="font-size:78%;">Jaume Lopez de Recalde Martorell </span></strong></div></li><li><div style="text-align: justify;" align="center"><strong><span style="font-size:78%;">Adrián Polo Alcaide</span></strong></div></li><li><div style="text-align: justify;" align="center"><strong><span style="font-size:78%;">Alex Soler Aguilera</span></strong></div></li></ul><p style="text-align: justify;" align="center"><strong><span style="font-size:78%;">Informació obtinguda de:</span></strong></p><ul><li style="text-align: justify;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ratapinyada"><span style="font-size:78%;"><strong>http://ca.wikipedia.org/wiki/Ratapinyada</strong></span></a></li></ul><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:78%;"><strong>Fotografies:</strong></span></p><ul><li style="text-align: justify;"><a href="http://images.google.es/imghp?oe=UTF-8&hl=es&tab=wi&q"><span style="font-size:78%;"><strong>http://images.google.es/imghp?oe=UTF-8&hl=es&tab=wi&q</strong></span></a></li></ul><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;" align="center"><strong><span style="font-size:78%;"></span></strong></p><strong><span style="font-size:78%;"></span></strong><p align="center"></p><br /><br /><br /><br /><br /><div align="center"></div><br /><span style="font-size:0;"><span style="font-size:0;"></span></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-23622180646917175212007-10-31T07:25:00.000-07:002007-11-01T03:04:26.797-07:00Submarins<span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" >Submarins</span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><br /></span></span><div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Què és un submarí? </span></span><span style="font-size:85%;"><br /></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">El submarí és un tipus d'embarcació que permet de realitzar viatges per </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">sota l'aigua. N'hi ha de militars i civils. Els submarins poden anar impulsats </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">per combustibles fosils. </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">El terme submarí inclou un ventall de vehicles molt diferents, des de </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">vehicles científics monoplaça que poden estar </span></span><span style="font-size:85%;"><br /></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">submergits poques hores, </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">fins a sub</span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">marins militars nuclears gegants que </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">poden estar mesos sota l'aigua. </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 153, 0);">El problema de tornar a surar </span></span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><br /></span></span><span style="font-size:85%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZY5cdU8CJfybty35SvLgaCyWbLibMh_SQt720i3n7Qf52vj4v-iBcdkPijBgT86m_O-NYLR-V6YiRlJutb-C2abh4d9qVauN6oyge0NFcCn2u92HphqVOOYZbVYpeSBGfND85VWdfQyo/s1600-h/submari.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 259px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZY5cdU8CJfybty35SvLgaCyWbLibMh_SQt720i3n7Qf52vj4v-iBcdkPijBgT86m_O-NYLR-V6YiRlJutb-C2abh4d9qVauN6oyge0NFcCn2u92HphqVOOYZbVYpeSBGfND85VWdfQyo/s320/submari.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5127510671958057826" border="0" /></a><br /></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">El problema de pujar i baixar per l’aigua ja el va solucionar </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">William </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Bourne en el seu disseny del 1580. El divuitè artefacte del seu llibre ofereix </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">una descripció lúcida de per què sura un vaixell (per desplaçar un volum </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">d’aigua equivalent al seu pes) i de com, en disminuir el seu volum, es pot </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">enfonsar. El submarí de Bourne estava equipat</span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);"> amb unes bosses que, a </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">mode de man</span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">xa, podien inflar-se o desinflar-se d’aire per així augmentar o </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">disminuir el volum de la nau. Un altre mètode consisteix en controlar el pes </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">de la nau. </span></span><span style="font-size:85%;"><br /></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Al cap i a la fi, es tracta de regular la densitat del submarí. Si la seva </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">densitat és superior a la de l’aigua, s’enfonsarà; si és menor, surarà. La </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">densitat es pot </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">regular modificant </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">el volum de la nau, </span></span><span style="font-size:85%;"><br /></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">com va proposar </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Bourne, o bé es pot </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">regular modificant </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">el seu pes, com fan </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">els submarins </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">moderns. Aquests darrers estan equipats amb tancs de llast que s’omplen </span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:85%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">completament d’aigua per submergir-se o d’aire (emmagatzemament com aire comprimit) per emergir.</span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-size:85%;"></span><br /><br /></span></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL6mH97n1gTLkXhZ4fclzhYIZ8CT8RdD0Ft3ZAmGkUtZeD08_Qhef8DyCIMOQX3Thj056VOTi1Tuy0Dfyg1AxYNYq6-iQrAoEKItyzkLHJh6zIP_hGn9wCzlZHN3jN6Jw4Wx-YHIqD1DQ/s1600-h/submarine2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 276px; height: 231px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL6mH97n1gTLkXhZ4fclzhYIZ8CT8RdD0Ft3ZAmGkUtZeD08_Qhef8DyCIMOQX3Thj056VOTi1Tuy0Dfyg1AxYNYq6-iQrAoEKItyzkLHJh6zIP_hGn9wCzlZHN3jN6Jw4Wx-YHIqD1DQ/s320/submarine2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5127510938246030194" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Treball realitzat per: Oriol Vives, Xavi Bergadà, Adrià Cancho, Iván Márquez i Macel Sadurní.</span></span><br /><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);"></span></span><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Informació extreta de:</span><br /></span><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-weight: bold;font-size:78%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);">http://www.portaleureka.com/content/view/304/71/lang,ca/</span></span><span style="font-size:78%;"> </span><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-weight: bold;font-size:78%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><br />http://ca.wikipedia.org/wiki/Submar%C3%AD</span></span><br /><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" ><span style="color: rgb(0, 0, 0);"></span></span></div>ORIOLhttp://www.blogger.com/profile/17244654674568484529noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-17377530048568690562007-10-30T09:59:00.000-07:002007-10-30T12:26:21.732-07:00Els núvols<span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" >Els núvols: formació, classificació i senys del temps<br /></span><br /><div style="text-align: justify;">Un núvol és un volum d'aire que es fa visible perquè conté moltes i minúscules partícules d'aigua, cristalls de gel, gotetes d'aigua congelada o una combinació d'aquests elements; al voltant de 1000 partícules per centímetre cúbic.<br />Els núvols es formaran quan el vapor d'aigua contingut en l'aire canviï d'estat i passi a ser líquid o sòlid, ja que en estat gasós és transparent.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);">Classificació dels núvols</span><br />La diferent composició dels núvols, fan que aquests puguin ser molt diferents els uns dels altres. Es poden classificar<br />per diferents criteris:constitució física, evolució, dimensió i altitud.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 153, 0);">1. Núvols baixos</span><br /><span style="color: rgb(51, 204, 0); font-weight: bold;">Estratus</span> : Són núvols baixos que no tenen desenvolupament vertical. Formen una capa molt uniforme, semblant a una boira però<br />sense tocar al terra. Es presenten com una massa de color gr<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5FrYe8v2wkPJySlZeK63oDUEUsA4eLoKysvxNJ9usC4sC-iYRm_HY4JxJzKvLmQLILsXd5YohVcDtMWPxvkQy1ewywjP9t9cxoCXUzszyZJml6ion62KZL3PlFLIAGIneb8erS_AsW_Ol/s1600-h/n%C3%BAvols+baixos.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 301px; height: 196px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5FrYe8v2wkPJySlZeK63oDUEUsA4eLoKysvxNJ9usC4sC-iYRm_HY4JxJzKvLmQLILsXd5YohVcDtMWPxvkQy1ewywjP9t9cxoCXUzszyZJml6ion62KZL3PlFLIAGIneb8erS_AsW_Ol/s320/n%C3%BAvols+baixos.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5127211530405081906" border="0" /></a>is uniforme, però amb molt poca dimensió.<br /><span style="color: rgb(51, 204, 0); font-weight: bold;">Estratocúmulus</span> : Són núvols molt habituals i de gran extensió que poden cobrir el cel i ja presenten un cert desenvolupament<br />vertical. Si són molt foscos, indica que estan molt estratificats en diverses capes i poden semblar amenaçadors.<br /><span style="color: rgb(51, 204, 0); font-weight: bold;">Nimbostratus</span> : Núvols molt complexos, formats per una capa baixa, amorfa, de color gris fosc força uniforme. És el tipus de núvol que dóna una precipitació contínua i persistent, ja sigui d'aigua o de neu. Cobreixen gran part del cel, no tenen contorns definits ni relleus marcats i presenten una superfície molt mal definida. <br /><span style="color: rgb(51, 204, 0); font-weight: bold;">Cúmulus</span> : Són núvols densos de desenvolupament vertical que tenen la part superior en forma de cúpula amb protuberàncies arrodonides i una base horitzontal. Solen formar-se durant el matí, essent petites taques blanques en el cel que poden formar alineacions paral·leles a l'horitzó<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ6yAhiKPG4lOyQQ9XFPSie1Wbw5ZObD_GZEetf8K6yH9PWAHdoRG3siAIwRIt1Zl2MmC_zIkw8LGPdRbyjeBpoN8-xbaQj9BxbXXusH7QZyuyLU94Fa4CEzZJQ3gjwDw-HFQSIstaTacz/s1600-h/n%C3%BAvols+de+pluja.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 302px; height: 199px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ6yAhiKPG4lOyQQ9XFPSie1Wbw5ZObD_GZEetf8K6yH9PWAHdoRG3siAIwRIt1Zl2MmC_zIkw8LGPdRbyjeBpoN8-xbaQj9BxbXXusH7QZyuyLU94Fa4CEzZJQ3gjwDw-HFQSIstaTacz/s320/n%C3%BAvols+de+pluja.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5127211904067236674" border="0" /></a><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);">Cumulonimbus</span> : Són masses molt potents de núvols, amb un gran desenvolupament vertical, que formen una gran columna o torre i la part superior és de textura fibrosa i es pot estendre en forma d'enclusa. Generalment és producte del desenvolupament d'un cúmulus congestus. La base del núvol es torna molt fosca, i s'envolta de fragments de núvols baixos de tot tipus.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 153, 0);"><br /><br /><br />2.Núvols mitjos</span><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);">Altocúmulus</span> : Poden presentar una estructura filamentosa i altres vegades una aparença difosa, però sempre amb un creixement vertical. Poden ser precursors de sistemes frontals si es presenten en forma agrupada; els que es presenten més aïllats i com a nuclis individualitzats van darrere del pas dels fronts.<br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);">Altostratus</span> : Són núvols que es presenten en capes uniformes, de color grisós i ocupen gran part del cel en forma de bandes uniformes. A traves d'aquests núvols el sol pot passar de forma esmorteïda. <br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 153, 0);">3. Núvols alts</span><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);">Cirrus</span> : Són un dels tipus més freqüents de núvols més alts. Es troben a altituds superiors als 8 Km d'alçada i a<br />temperatures molt baixes, inferiors als -40ºC. Apareixen isolats en forma d'unitats reduïdes de núvols blancs, esfilagarsats<br />i són molt habituals en qualsevol època de l'any.<br /><span style="color: rgb(51, 204, 0); font-weight: bold;">Cirrostratus</span> : Tenen l'aparença d'un vel nuvolós molt prim, de color blanquinós, que acostuma a cobrir la major part del cel. És un tipus de núvol molt propi de sistemes frontals poc actius i molt desgastats, alhora que poden donar lloc a la formació d'halos quan els travessa la llum solar. <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtC_7ZPIKD-qyCTUAflNLHCmihPM8jp1eiI7vVGLTB0JLluynIrkb2jQTSQg9V6hiKKUOh5g5AeCvS0Il5xdgWu7SFVDdZ8hqfL_TtEoEeHTWMkWCVlz72UJm0eVAGKWHOfOW_ohVdbw7_/s1600-h/n%C3%BAvols+alts.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtC_7ZPIKD-qyCTUAflNLHCmihPM8jp1eiI7vVGLTB0JLluynIrkb2jQTSQg9V6hiKKUOh5g5AeCvS0Il5xdgWu7SFVDdZ8hqfL_TtEoEeHTWMkWCVlz72UJm0eVAGKWHOfOW_ohVdbw7_/s320/n%C3%BAvols+alts.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5127212157470307154" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);">Cirrocúmulus</span> : Petits núvols alts, de forma molt uniforme i formats per petites aglomeracions en forma de boletes d'aspecte sedós que solen presentar-se en bandes i poden tenir unes coloracions brillants i amb tonalitats del blanc<br />al gris.<br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Font d'informació: xtec i wikipedia.</span></span><br /><div style="text-align: left;"><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Imatges obtingudes de: http://ozo.am.ub.es/~jtoda/nuvols.html<br /><br />Treball realitzat per Àngel Casanelles<br /></span></span></div></div>Escola Mestralhttp://www.blogger.com/profile/05927482635316939165noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-48340247880040035542007-10-29T12:52:00.000-07:002007-10-29T13:22:17.107-07:00El manatí<span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);font-size:180%;" >El Manatí</span><br /><br /><div style="text-align: justify;">El manatí és el nom comú d'un grup de grans mamífers aquatics de la familia (Trichechidae) i genere (Trichechus) també coneguts com vaques de mar.<br />El manatí és herbívor, i passa la major part del temps pasturant en aigües poc profundes. Els manatins habiten les arees costaneres poc profundes i els marjals d'America del Nord, Central, i del America del Sud, i el Carib.<br /><br /><object height="255" width="325"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/bjO4gum-8DU&rel=1"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/bjO4gum-8DU&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></object><br />Al neixer els manatins medeixen i pesen a prop de 30 kg i quan son grans poden arrivar a pesar 500 kg. I medir mes de 3 metres de llargada.Degut a que els manatins son animals de grans proporcions tenen pocs depredadors naturals, amb l’eccepció de l'home.<br /><br />Un problema adicional es que els manatins es reprodueixen molt lentament. Als 5 anys els manantins ja estan preparats per aparellarse i produir una cria cada 2 o 3 anys, pero el periode de gestacio es de 13 mesos, un dels mes llargs en l'especie animal. La poblacio de manatins s'estima només en 2600 individus. <br /> <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSJ7t5pB8KXvKbRA2ydDEdkpLGQX0dKQuwfi0l0irkpmyC8X5b4xaKKmx0n1p5RlmClx18JcZ1H68MwTMawDOCE2y76V6lIg0bITYhjWp8dKK6055itbkweFwVpHd6ABEJ2m39Ml5Il1Zl/s1600-h/manati.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 221px; height: 208px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSJ7t5pB8KXvKbRA2ydDEdkpLGQX0dKQuwfi0l0irkpmyC8X5b4xaKKmx0n1p5RlmClx18JcZ1H68MwTMawDOCE2y76V6lIg0bITYhjWp8dKK6055itbkweFwVpHd6ABEJ2m39Ml5Il1Zl/s320/manati.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5126855984422384418" border="0" /></a><br />La major amenaça per els manatins es l’esser humà ja que degut amb la lentitud amb la que es desplaçen i l'agresivitat que tenen, que és zero són una presa façil per el home.<br />Tot i així an de afrontar altres perills com ara no colisionar amb els vaixells,també el fet de que es poden quedar atrapats en xarxes de pesca, s'empasen hams etc....<br /><br />Els benefiçis que en treuen els humans es que del seu cos s'en extreu una gran quantitat de carn, tanta que pot alimentar una familia duran un periode bastan llarg de temps.<br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Informació extreta de la web www.campus.uab.es<br /><br />Treball realitzat per Joaquim Cueva, Àlex Ramón<br /></span></span></div>Escola Mestralhttp://www.blogger.com/profile/05927482635316939165noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-16162666411691680542007-10-29T12:16:00.000-07:002007-10-29T12:24:21.388-07:00Els insecticides<span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:180%;" ><span style="font-weight: bold;">Els insecticides</span><br /><br /></span><div style="text-align: justify;">La funció dels insecticides és matar insectes. L’ús dels insecticides s’ha incrementat enormement en aquests últims temps en l’agricultura i en usos domèstics. Els insecticides, actuen sobre els insectes de diferents maneres; algunes vegades, actuen per via digestiva i altres, afecten a l’aparell respiratori.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgVbk1_wMdaBrDSO1p2g9ByIpIPPlF4xiklKSutryN71Nvk5yacrcRZtQ_2MI4U3WLWIWH41H79-lhxG8wvdZplWggj_4bC2WrGLVfhWgu502YF11QFqNAbcnf-0GP5cT7BlQhm1SvFnZ6/s1600-h/oruga.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgVbk1_wMdaBrDSO1p2g9ByIpIPPlF4xiklKSutryN71Nvk5yacrcRZtQ_2MI4U3WLWIWH41H79-lhxG8wvdZplWggj_4bC2WrGLVfhWgu502YF11QFqNAbcnf-0GP5cT7BlQhm1SvFnZ6/s320/oruga.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5126840372216263426" border="0" /></a>L’estat en què s’utilitzen també és diferent; n’hi ha que es troben en estat líquid, com els compostos arsenicals que tenen la funció de matar els insectes devoradors; n’hi ha de sòlids, que es troben en pols finíssima i que tenen la funció de recobrir les plantes i també n’hi ha en estat gasós, que s’utilitzen en forma de boirina o vapor.<br /><br />Durant la segona guerra mundial, l’exèrcit anglosaxó va utilitzar en grans quantitats l’anomenat DDT, l’insecticida més potent conegut fins ara, inventat l’any 1874 per un estudiant alemany anomenat Zeidler, però que no ve ser industrialitzat. L’anomenat DDT, s’utilitza en estat líquid i en pols. És tant potent, que molts científics han demanat que es prohibeixi la seva utilització, perquè si s’utilitzés sense mesures, podria fer desaparèixer els insectes pol·linitzadors, amb el resultat del qual les fruites i les llegums es convertirien curiositats.<br /><br />La possibilitat de preparar algun insecticida en els quals algun dels seus àtoms sigui radioactiu, ha permès conèixer exactament la distribució del producte actiu a l’interior de l’insecte, la seva acció sobre determinades parts de l’animal, la naturalesa dels efectes residuals i la possibilitat que l’insecticida vagi a parar als aliments, especialment vegetals. Malgrat la garantia d’atoxicitat per a persones, animals i plantes amb els quals solen anunciar-se i vendre’s els insecticides, el cert és que no sempre resulta així, i pel seu ús poc moderat, s’han donat casos concrets d’extinció total d’espècies animals en una comarca.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYJ34fI38JqSynJSxRj6z63l65piTEszg2cuhAeq3ihMZcnovL64X2i-Iv5gF7sD6TE9u-r6tB6M2f4mQsGz_x2bQnWIzuB5vUWu_rwHMAP9HLlFK764BWz5sXz3EtEuvaz7LPPH877vZN/s1600-h/mosquitos.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 265px; height: 170px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYJ34fI38JqSynJSxRj6z63l65piTEszg2cuhAeq3ihMZcnovL64X2i-Iv5gF7sD6TE9u-r6tB6M2f4mQsGz_x2bQnWIzuB5vUWu_rwHMAP9HLlFK764BWz5sXz3EtEuvaz7LPPH877vZN/s320/mosquitos.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5126840655684104978" border="0" /></a><br />Davant aquest risc, per contes de matar els insectes directament, s’estudia la manera d’impedir la seva reproducció, paralitzant el seu creixement mitjançant hormones i evitant, per tant, que arribin a adults i posin ous, esterilitzant els mascles per mitjà de radiacions, com s’intenta amb la mosca de l’olivera. Últimament, de les plantes s’han obtingut insecticides més eficaços que els d’origen químic i que no presenten cap perill per als altres animals.<br /><br /><span style="font-weight: bold;"><span style="font-size:78%;">Treball realitzat per Joan Fenoy.</span></span><br /></div>Escola Mestralhttp://www.blogger.com/profile/05927482635316939165noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-33507171633652647292007-10-23T02:49:00.000-07:002007-10-29T14:14:15.779-07:00Ramon Margalef<div align="justify"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);font-size:180%;" >Ramon Margalef</span><br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_IMC6290hXbU/Rx4rosVdPUI/AAAAAAAAAAs/08DmKtuXPq8/s1600-h/Margalef%201.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5124581404090121538" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left;" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_IMC6290hXbU/Rx4rosVdPUI/AAAAAAAAAAs/08DmKtuXPq8/s200/Margalef%25201.jpg" border="0" /></a>Ramon Margalef va morir a Barcelona, la seva ciutat natal, el diumenge 23 de maig del 2004. Tenia ja 85 anys d’edat. Va ser un dels fundadors de l’ecologia moderna i un dels científics espanyols de més prestigi del segle XX. Ha fet una contribució en camps com la limnologia*, l’oceanografia i l’ecologia teòrica.<br /></div><div align="justify"><br /><br /><br /></div><div style="text-align: justify;" align="justify">Margalef va nèixer a Barcelona al 1919. La seva educació va ser interrompuda per la Guerra Civil espanyola al 1938, quan es va incorporar a l’exèrcit republicà. Posteriorment a la victòria franquista, se’l va obligar a complir tres anys addicionals en el servei militar. Més tard, va treballar com a missatger en l’Institut Botànic de Barcelona, i com a empleat d’assegurances, fins què va obtenir una beca i va aconseguir la seva llicenciatura a la Universitat de Barcelona (1949). Després d’acabar el seu doctorat en només dos anys, va començar a treballar en el recentment fundat Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona, institució que va presidir de 1965 a 1967. Margalef va ser nomenat al 1967 catedràtic d’ecologia, el primer a Espanya, càrrec que va mantenir a la Universitat de Barcelona fins a la seva jubilació vint anys més tard.<br /></div><div align="justify"><br /><br /><br /></div><div style="text-align: justify;" align="justify">Va ser l’autor de més de 400 treballs científics i llibres. Els seus primers treballs, la majoria publicats en castellà durant les dècades dels 40 i 50, es van concentrar en les comunitats planctòniques en aigües continentals i marines. No és fins a final dels anys 50, amb la traducció a l’anglès de la seva ponència inaugural en qualitat de membre de l'Acadèmia Reial d'Arts i Ciències titulada "Information Theory in Ecology" ("La Teoria de la Informació en l'Ecologia"), que va aconseguir una audiència mundial. És amb un altre article pioner, "On certain unifying principles in ecology" ("Sobre certs principis unificadors en ecologia"), publi<a href="http://1.bp.blogspot.com/_IMC6290hXbU/Rx4rY8VdPTI/AAAAAAAAAAk/wgedbSYId1o/s1600-h/lliurament_lawton_006.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5124581133507181874" style="margin: 0px 0px 10px 10px; float: right;" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_IMC6290hXbU/Rx4rY8VdPTI/AAAAAAAAAAk/wgedbSYId1o/s200/lliurament_lawton_006.jpg" border="0" /></a>cat a American Naturalist al 1963, i el seu llibre "Perspectives in Ecological Theory" ("Perspectives en Teoria Ecològica") basat en les seves classes magistrals a la Universitat de Chicago i publicat al 1968. En termes generals, els seus estudis han contribuït al nostre coneixement i comprensió de l’estructura espai-temps dels ecosistemes, la relació entre diversitat, biodiversitat, estabilitat i connectivitat, el paper de l’energia exterior en la productivitat biològica, i les interrelacions entre la successió ecològica i l'evolució. Moltes de les seves idees estan resumides en el seu llibre "La nostra Biosfera" publicat al 1997.<br /></div><div align="justify"><br /><br /><br /></div><div style="text-align: justify;" align="justify">En les seves classes dictades a la Universitat de Barcelona no va parar de promoure la creativitat en el pensament i de transmetre les seves idees, incitant els seus estudiants a "sortir i descobrir la natura" per ells mateixos. Les seves idees i conceptes es presenten resumits en dos llibres de text fonamentals: "Ecologia" (1974) i "Limnologia" (1983).Ha estat guardonat per diverses institucions en diferents països i regions del món. La llarga llista de distincions inclouen la medalla del Príncep Albert (França, 1972), el Premi Huntsman (Canadà, 1980), el Premi Ramon y Cajal (Espanya, 1984), el Premi Alexander Von Humboldt (Alemanya, 1990), el Premi d’excel·lència en Ecologia (Alemanya, 1995), la Medalla d’or del CSIC (Espanya, 2002) i tots els principals honors públics atorgats per Catalunya.<br /></div><div align="justify"><br /><br /><br /></div><div style="text-align: justify;" align="justify">Ramon Margalef va exemplificar un d’aquells casos excepcionals en els quals un intel·lecte excel·lent coexisteix amb qualitats personals igualment excepcionals. L’abast dels seus coneixements, la seva naturalesa humana, la seva modèstia, la seva honestedat i el seu sentit de l'humor li van concedir una categoria humana que el va situar més enllà de les seves qualitats científiques. Molt queda per aprendre del seu enfocament sobre la ciència i la vida en general, en la qual destaca una insaciable i infantil curiositat que naixia del seu plaer per descobrir el món al seu voltant. En un món científic dominat per un reduccionisme programat, es va revelar com una de les poques ments capaces de veure un bosc quan la majoria de les altres només veuen arbres. Es va preocupar també de la visió que el públic pogués tenir de la ciència, i sempre va advocar pel compromís del rigor científic en matèria de polítiques ambientals. En aquest sentit es va definir a ell mateix com un "pessimista actiu". En les seves pròpies paraules: "Si Déu ens va posar a la Terra, tenim el dret de fer ús d'ella, però convé que ho fem amb una certa intel·ligència".<br /><br />*Limnologia: és la branca de la ecologia que estudia els ecosistemes aquàtics continentals(llacs, llacunes,rius i els aiguamolls) </div><div align="justify"><br /><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><strong><span style="font-size:85%;">Informació treta de:</span></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><span style="font-size:85%;"></span></strong> </div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><a href="http://www.gencat.net/premiramonmargalef/cat/biografia.htm"><span style="font-size:85%;">http://www.gencat.net/premiramonmargalef/cat/biografia.htm</span></a><br /><span style="font-size:85%;"></span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Limnolog%C3%83%C2%ADa"><span style="font-size:85%;">http://es.wikipedia.org/wiki/Limnolog%C3%ADa</span></a><br /><span style="font-size:85%;"></span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_margalef_i_L%C3%83%C2%B3pez"><span style="font-size:85%;">http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_margalef_i_L%C3%B3pez</span></a> </div><div style="text-align: justify;"><br /><span style="font-size:85%;"><strong>Fotografies:</strong> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"></span> </div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><a href="http://images.google.es/images?svnum=10&um=1&hl=es&q=ramon+margalef">http://images.google.es/images?svnum=10&um=1&hl=es&q=ramon+margalef</a></span></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><strong>Membres del grup:</strong></span> </div><div style="text-align: justify;"></div><ul><li><em>Joan Guillem Castell Ros-Zanet</em></li><li><em>Pablo Fernández Peláez</em></li><li><em>Jaume Lopez de Recalde Martorell</em></li><li><em>Adrián Polo Alcaide </em></li><li><em>Alex Soler Aguilera</em><br /><br /></li></ul><div style="text-align: justify;"></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-1408263410434053122007-09-16T14:15:00.000-07:002016-02-17T06:05:02.578-08:00Trenquen la barrera de la llum!<div style="text-align: justify;">
Estic veient que aquest blog encara està de vacances i això no pot ser. Per tant posaré una notícia que he trobat per internet i que m'ha semblat "estar a l'alçada de les notícies super interessants que tenim".<br />
<br />
Doncs el que us deia, la prestigiosa revista Nature, a publicat l'estudi de diversos científics en el NEC Research Institute de Princeton, segons el qual demostren haver trencat la barrera de la velocitat de la llum. Estava Einstein equivocat?<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5110919785259628738" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK_2GIJ96gpn7WrIj15-SrwsB9NCDlWEY_ZKtyhKriwHIrrJsqsMnSQEput2Dj1Pt4f0XQD9EzFUocVpKcKRwR9cSjG6SVRosW-khJjmxwzb2Yp3e7PdEhYq99405QgRJyhmyNNNo0bVo/s320/luz.jpg" /><br />
Per a aquest experiment, els investigadors van manipular un vapor amb àtoms irradiats per làser (fins aquí em seguiu oi?), aquest fet va causar un impuls que es va propagar a una velocitat (agafeu-vos fort i procureu no caure de la cadira) 300 vegades superior a la de la llum! De fet, la impresió que va donar és que l'impuls "va sortir de la càmara avans inclús d'haver entrat en ella"<br />
<br />
La teoria de la relativitat d'Einstein entra en conflicte amb aquest experimet, ja que especifica que res pot viatjar més de pressa que la velocitat de la llum, encara que un dels investigadors del projecte va senyalar que la seva demostració no contradeix la teoria d'Einstein.<br />
<br />
De fet, (atents que aquí es demostra que l'Einstein no anava equivocat) ell va dir que res amb massa pot viatjar més ràpid que la velocitat de la llum, i els impulsos d'ones que van realitzar no tenen cap massa.<br />
<br />
Espero que us hagi semblat interessant l'article. I a veure si aquests de 4rt li" donen corda" al blog!<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">Gerard C</span></div>
Gerard Campilloshttp://www.blogger.com/profile/03085612555348185663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-63456426411910640862007-05-27T13:37:00.000-07:002007-10-29T13:41:45.779-07:00Fractals<div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(255, 102, 0); font-weight: bold;font-size:180%;" >Fractals</span><br /><br />Un fractal es un objeto geométrico cuya estructura básica se repite en diferentes escalas. El término fue propuesto por el matemático Benoît Mandelbrot en 1975. En muchos casos, los fractales pueden ser generados por un proceso recursivo o iterativo, capaz de producir estructuras auto-similares independientemente de la escala específica. Los fractales son estructuras geométricas que combinan irregularidad y estructura.<br /><object height="355" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/G_GBwuYuOOs&rel=1"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/G_GBwuYuOOs&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></object><br />Aunque muchas estructuras naturales tienen estructuras de tipo fractal, un fractal matemático es un objeto que tiene por lo menos una de las siguientes características:<br /><br />Tiene detalles en escalas arbitrariamente pequeñas<br /><br />Es demasiado irregular para ser descrito en términos geométricos tradicionales.<br /><br />Tiene auto-similaridad exacta o estadística.<br /><br />Su dimensión de Hausdorff-Besicovitch no es entera.<br /><br />Puede ser definido recursivamente.<br /><br /><br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Treball realitzar per Borja Moreno</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Components:</span><br /><span style="font-weight: bold;">Borja Moreno</span><br /><span style="font-weight: bold;">Gerard Campillos</span><br /><span style="font-weight: bold;">Miquel Canal</span><br /><span style="font-weight: bold;">Enric Flecha</span><br /><span style="font-weight: bold;">Carles Hidalgo</span></span></div>Gerard Campilloshttp://www.blogger.com/profile/03085612555348185663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-60109080068305000822007-05-22T04:08:00.000-07:002007-10-29T13:43:34.865-07:00Gas natural<span style="font-weight: bold;font-size:180%;" ><span style="color: rgb(255, 153, 0);">El Gas Natural</span></span><br /><br /><p style="color: rgb(255, 102, 0);" class="MsoNormal"><b style=""><span style=";font-family:Arial;font-size:16;" ><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:130%;" >Què és?</span><o:p></o:p></span></b></p> <div style="text-align: justify;"><span style="font-family:Arial;"><o:p></o:p></span><span lang="CA" style="font-family:Verdana;"></span><span lang="CA" style="font-family:Arial;">El gas natural és una <span class="alternative"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">mescla</span></span> de gasos que es troba freqüentment </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj42G3peu3sD7wcPEPRoS3ZW8OY825RnoHhM9p4yk4hlBeSPoZqfqJcx8jd1iJR8EHE9V_5hIQ1YteiM-E80UQWKm2fe0muIurPBli3S_h2jsUM84BLammNPWlM68c3asNNHMCdEHO4-DgN/s1600-h/gas.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 194px; height: 217px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj42G3peu3sD7wcPEPRoS3ZW8OY825RnoHhM9p4yk4hlBeSPoZqfqJcx8jd1iJR8EHE9V_5hIQ1YteiM-E80UQWKm2fe0muIurPBli3S_h2jsUM84BLammNPWlM68c3asNNHMCdEHO4-DgN/s320/gas.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5067342889020590226" border="0" /></a><span lang="CA" style="font-family:Arial;">en jaciments fòssils, sol o acompanyant el petroli o en els dipòsits de carbó. Encara que la seva</span><span lang="CA" style="font-family:Arial;"> composició varia en funció del jaciment</span><span lang="CA" style="font-family:Arial;"> del que s'extreu, està compost principalment p</span><span lang="CA" style="font-family:Arial;">er metà en </span><span lang="CA" style="font-family:Arial;">quantitats que comunament poden superar el 90% o 95%, i sol contenir altres gasos com ara nitrogen, età, CO2, H2S, butà, propà, mercaptans i traces d'hidrocarburs més pesats.</span><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br /><!--[endif]--><o:p></o:p></span></div> <p style="color: rgb(255, 153, 0);" class="MsoNormal"><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" lang="CA">El gas natural que s'obté ha de ser processat per al seu ús comercial o domèstic. Alguns dels gasos de la seva composició s'extreuen perquè </span><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" lang="CA">no tenen capacitat energètica (nitrogen o CO2) o perquè poden dipositar-se a les canonades usades per a la seva distribució a causa del seu alt punt d'ebullició. El propà, butà i hidrocarburs més pesats en comparació amb el gas natural són extrets, ja que la seva presència pot causar accidents durant la combustió del gas natur</span><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" lang="CA">al. El vapor d'aigua també s'elimina per aquests motius i perquè a temperatures properes</span><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" lang="CA"> a la temperatura ambient i pressions altes forma hidrats de metà que poden obstruir els gasoductes. Els composts de sofre són eliminats fins a nivells molt baixos per evitar corrosió i olors pernicioses. Per a ús domèstic, igual com al butà, se li afegeix unes traces de <span class="unknown"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">metil</span></span>-mercaptà, perquè sigui fàcil detectar una fuga de gas i evitar la seva ignició espontània.</span><span style="font-family:Arial;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"> </span><o:p><br /></o:p></span><br /><span style="font-size:130%;"><b style=""><span style="font-family:Arial;"><span style="color: rgb(255, 153, 0);">Com es va formar?</span></span></b></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-family:Arial;"><o:p></o:p></span><span style=";font-family:Verdana;font-size:8;color:black;" lang="CA" ></span><span lang="CA" style="font-family:Arial;">El gas natural es va formar fa milions d'anys amb llot, sorra, pedres, plantes i matèria animal, que en acumular-se gradualment en capes amb la pressió i la calor de la terra, es van convertir, en petroli i gas natural.<br />El gas natural el trobem en roques poroses de la crosta terrestre, les quals no estan en contacte amb l'aire. se sol trobar en jaciments de petroli o a prop d'ells, encara que tenint en compte el seu estat </span><span lang="CA" style="font-family:Arial;">gasós, pot presentar-se també sol.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:Verdana;"></span><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><o:p></o:p></span></p> <div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdleGzmzkEjH6DWKi6dqEzYB0BmII9NSITOMPJv-KtrT-uMDJP05HICyrl7ZRTdMkB0osSueqYBYOXs-nkTIL1jnOkX1lmGf4blNRZjui1e559C7kTElWaQF53BIvL-RQ7PkW599SA3Hug/s1600-h/gas-natural.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 202px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdleGzmzkEjH6DWKi6dqEzYB0BmII9NSITOMPJv-KtrT-uMDJP05HICyrl7ZRTdMkB0osSueqYBYOXs-nkTIL1jnOkX1lmGf4blNRZjui1e559C7kTElWaQF53BIvL-RQ7PkW599SA3Hug/s320/gas-natural.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5067343073704183970" border="0" /></a><span lang="CA" style="font-family:Arial;">El gas natural va ser descobert a Amèrica, el 1626 quan </span><span lang="CA" style="font-family:Arial;">exploradors francesos van descobrir sortides naturals de gas, al llac <span class="unknown"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Erie</span></span>. Encara que la indústria del gas natural va tenir els </span><span lang="CA" style="font-family:Arial;">seus inicis el 1859, quan el coronel <span class="unknown"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Edwin Drake</span></span> va cavar el primer pou on va trobar oli i gas natural a 69 peus, sota de la superfície.</span><br /><span lang="CA" style="font-family:Arial;"> Posteriorment es va construir una canonada que corria per 5 milles i mitja del pou a la vila de <span class="unknown"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Titusville</span></span>, <span class="unknown"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">Pennsylvania</span></span>. Aquesta canonada que va comprovar que es podia transportar gas natural de manera segura i senzilla per a <span class="alternative"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">finalitats</span></span> pràctics.</span><br /></div><b style=""><span style=";font-family:Arial;font-size:16;" ><o:p></o:p></span></b><br /><br /><p class="MsoNormal"><span style="font-size:130%;"><b style=""><span style="font-family:Arial;"><span style="color: rgb(255, 153, 0);">Principals jaciments</span><o:p></o:p></span></b></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-family:Arial;"><o:p></o:p></span><span class="alternative"><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" lang="CA">Com a</span></span><span lang="CA" style="font-family:Arial;"> fonts adicionals d'aquest recurs natural, s'estan investigant els jaciments d'hidrats de metà que, segons estimacions, poden suposar una reserva energètica molt superiors a les actuals de gas natural.</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4CyuoXpvKKpapaK8_eyVu7muhogBTCckFt3LXZhgEkSy5zamKYwkkRlgkGgp9VqV0geFuxkJbzVe6Nhgy7ecn7Xpcw0RMYb92q49XjN4Tp2nPDO5V6aMtXNtVMk2gf47_VEA-ZyYGNDpt/s1600-h/Image498.gif"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 226px; height: 167px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4CyuoXpvKKpapaK8_eyVu7muhogBTCckFt3LXZhgEkSy5zamKYwkkRlgkGgp9VqV0geFuxkJbzVe6Nhgy7ecn7Xpcw0RMYb92q49XjN4Tp2nPDO5V6aMtXNtVMk2gf47_VEA-ZyYGNDpt/s320/Image498.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5067343262682745010" border="0" /></a></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><o:p> </o:p></span></p> <div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Arial;">L'absència de jaciments de gas natural a Espanya i la seva situació geogràfica, en un extrem d'Europa i, per tant, molt allunyada dels que van permetre als Països Baixos i altres països d'Europa desenvolupar-se, van provocar que el gas natural no arribés a Espanya fins a finals de la dècada dels 60. Això va ser possible gràcies al desenvolupament de la indústria del gas natural liquat (GNL), que va permetre el transport d'aquest combustible en forma líquida en vaixells metaners. L'arribada del gas natural no va suposar l'aparició d'una indústria completament nova, sinó que va substituir el "gas ciutat" (provinent de la destil·lació d'hulla i naftes) que fabricaven les empreses distribuïdores des de mitjan segle XIX, tot i que sí que va provocar el desenvolupament accelerat d'aquesta font d'energia atesos els avantatges que oferia respecte del gas manufacturat. Aquesta circumstància, i la necessitat de disposar d'aprovisionaments a llarg termini, han fet que per a empreses com Gas Natural SDG el desenvolupament de la indústria d'aquesta energia passi per la contractació de nous proveïments.</span><br /><span lang="CA" style="font-family:Arial;"></span></div><b style=""><span style=";font-family:Arial;font-size:16;" ><o:p><br /></o:p></span></b><span style="font-size:130%;"><b style="color: rgb(255, 153, 0);"><span style="font-family:Arial;">Aplicacions:<o:p></o:p></span></b></span> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Verdana;font-size:130%;color:black;" lang="CA" ></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-family:Arial;font-size:130%;" lang="CA" >Usuaris domèstics</span><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><br /><br /></span></p><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Arial;"> Les aplicacions domèstiques són els usos del gas natural més comunament conegut. Es pot utilitzar per cuinar, rentar, assecar, escalfar l'aigua, escalfar una casa o climatitzar-la. A més, els electrodomèstics es milloren dia a dia a fi d'utilitzar el gas natural de forma més econòmica i segura. Els costos de manteniment del material que funciona amb gas són generalment més baixos que els d'altres fonts d'energia. <o:p></o:p></span></div> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:Verdana;"></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-family:Arial;font-size:130%;" lang="CA" >Aplicacions comercials</span><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><br /><br /></span></p><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Arial;"> Els principals usuaris comercials de gas natural són els proveïdors de serveis de <span class="alternative"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">menjar|dinar</span></span>, els hotels, els <span class="unknown"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">equipaments</span></span> de serveis mèdics i els edificis d'oficines. Les aplicacions comercials de gas natural inclouen la climatització (aire condicionat i refrigeració), la cuina o la calefacció. <o:p></o:p></span></div> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-family:Verdana;" lang="CA"></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-family:Arial;font-size:130%;" lang="CA" >Indústria</span><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><br /><br /></span></p><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Arial;"> El gas natural és una <span class="alternative"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">entrada|input</span></span> per a la fabricació de la pasta de paper, del paper, de certs metalls, productes químics, pedres, argila, vidre i en la transformació de certs aliments. Pot ser igualment utilitzat per al reciclat de residus, per a la incineració, l'assecatge, la deshumidificació, la calefacció, la climatització i la cogeneració. </span><span lang="CA" style="font-family:Verdana;"></span><span lang="CA" style="font-family:Arial;">Generació d'electricitat</span><br /><span lang="CA" style="font-family:Arial;"> </span><br /><span lang="CA" style="font-family:Arial;"> Les companyies d'electricitat i els proveïdors independents d'energia empren cada vegada més el gas natural per alimentar les seves centrals elèctriques. Generalment, les centrals que funcionen amb gas natural tenen menors costos de capital, es construeixen més ràpidament, funcionen amb major eficàcia i emeten menys pol·lució atmosfèrica que les centrals que utilitzen altres combustibles fòssils. Els avenços tecnològics en matèria de disseny, eficàcia i utilització de turbines de cicle combinat, així com en els processos de cogeneració, fomenten l'<span class="alternative"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">ocupació|ús</span></span> de gas natural en la generació d'energia. Les centrals de cicles combinats (<span class="unknown"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">CCGT</span></span>) utilitzen la calor perduda per produir més electricitat, mentre que la cogeneració del gas natural produeix alhora potència i calor que són <span class="unknown"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">utiles</span></span> tant per a les indústries com per als usuaris comercials. Aquesta cogeneració redueix molt fortament les emissions de gasos contaminants a l'atmosfera. <o:p></o:p></span></div> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Verdana;font-size:16;" lang="CA" ></span><span style=";font-family:Arial;font-size:16;" lang="CA" ><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:130%;" >Vehicles de gas natural</span><br /></span><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><br /></span></p><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Arial;"> El gas natural pot ser utilitzat com a combustible pels vehicles a motor de dues maneres: com a gas natural comprimit (<span class="unknown"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">GNC</span></span>), la forma més utilitzada, o com a gas liquat.</span><br /><span lang="CA" style="font-family:Arial;"> </span><br /><span lang="CA" style="font-family:Arial;"> El parc automotriu que funciona amb gas natural és aproximadament de 1.5 milions de vehicles a tot el món (segons l'Associació Internacional de Vehicles de Gas Natural). Les preocupacions respecte de la qualitat de l'aire en la major part de les regions del món <span class="unknown"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">esforcen</span></span> l'interès per l’<span class="unknown"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">utilització</span></span> del gas natural en aquest sector. S'estima que els vehicles que utilitzen aquest tipus de combustible emeten un 20% menys de gas amb l’efecte hivernacle que els vehicles que funcionen amb gasolina o amb dièsel. Contràriament al que es pensa comunament, l'<span class="alternative"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">ocupació|ús</span></span> de gas natural als vehicles motoritzats no és una novetat, ja que ja s'utilitzaven en els anys 30. </span><span lang="CA" style="font-family:Verdana;"></span><span lang="CA" style="font-family:Arial;">El gas natural en vehicles és alhora barat i pràctic.</span><br /><span lang="CA" style="font-family:Arial;"></span></div><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><br /></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-family:Arial;font-size:130%;" lang="CA" >Piles de combustible</span><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><br /><br /></span></p><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Arial;"> La pila de combustible és un dispositiu electroquímic que permet combinar l'hidrogen i l'oxigen continguts en l'aire a fi de produir electricitat, calor i aigua. Les piles de combustible funcionen sense combustió, pel que gairebé no contaminen. Una pila de combustible pot ser utilitzada amb rendiments molts més elevats que els motors d'explosió ja que el combustible és directament transformat en electricitat i produeix més energia a partir de la mateixa quantitat de combustible. La pila de combustible no té cap peça mòbil, la qual cosa la converteix en una font d'energia relativament silenciosa i segura. </span><span lang="CA" style="font-family:Verdana;"></span><span lang="CA" style="font-family:Arial;">El gas natural és un dels múltiples combustibles a partir del qual les piles de combustible poden funcionar.<br /><br /><span style="font-weight: bold;font-size:78%;" >Treball realitzat per Xavier Puiggròs, Alejandro Marmelada, Ferran Trepat, Joan Marc Deomènech i Jacob Gràcia</span><o:p></o:p></span></div>Escola Mestralhttp://www.blogger.com/profile/05927482635316939165noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-84485807590335571512007-05-10T14:01:00.000-07:002007-10-30T09:54:24.130-07:00Myrmecia pilosula o formiga Australiana<span style="color: rgb(255, 102, 0); font-weight: bold;font-size:180%;" >La formiga australiana<br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjbJjGyDR4mBTCNEFFOcHcU0rmCOu022G5xsX6OK0ewn0leK0aKZSc4Hw_G-cWw3LpeWKC-86clnpnKLUFsYMQXv4N40dNmnTlQTck7M4yaRce14eGxwdtifXm85pADA1KQ-JmOuPyHqc/s1600-h/asd.jpg"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjbJjGyDR4mBTCNEFFOcHcU0rmCOu022G5xsX6OK0ewn0leK0aKZSc4Hw_G-cWw3LpeWKC-86clnpnKLUFsYMQXv4N40dNmnTlQTck7M4yaRce14eGxwdtifXm85pADA1KQ-JmOuPyHqc/s320/asd.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5063053564015901026" border="0" /></a><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><div align="center"><div align="right"><div align="justify"><div align="center"><div align="right"><span><span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><div align="left"><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;">La Myrmecia pilosula o formiga australiana és una formiga d'un tamany considerable i a l'hora, la formiga més temuda de tota Austràlia. La Myrmecia pilosula mesura entre 8 cm i 15 cm i esta dotada d'un potent fibló molt perillós inclús per a un ésser humà.</span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi24_A6_P1VyQHeq0zrRSL3rCQPj6T83Twd4IpEg99I2OnatArCnthCYWHmPx6zd5GSOZ3obOYcr0Wq50j4K3PdH9UAsgN3GpGgXvObmD9lfJi2KINsUpyWJmA0C97Az-K4fKvJfpaYytM/s1600-h/asdf.jpg"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi24_A6_P1VyQHeq0zrRSL3rCQPj6T83Twd4IpEg99I2OnatArCnthCYWHmPx6zd5GSOZ3obOYcr0Wq50j4K3PdH9UAsgN3GpGgXvObmD9lfJi2KINsUpyWJmA0C97Az-K4fKvJfpaYytM/s320/asdf.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5063053701454854514" border="0" /></a><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;">La formiga Australiana és una formiga molt agresiva, inclús no respecta a les formigues de la seva pròpia colonia i entra en disputes sobre la captura d'insectes. Cacen el solitari, i gracies al fibló que posseeixen, son capaçes de capturar presses molt més grans que elles, com ara avispes o abelles. El seu verí és tant eficaç amb els insectes qu e es pot considerar el més verinós del món dels insectes, i fins i tot pot resultar perillós per a les persones. El verí paralitza a la pressa en qüestió de segons peró sense matar-los.</span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;">Molts cops aquestes formigues es traslladen a jardins de cases particulars on la terra és la més adecuada per a fer el seu formiguer i allà és on se solen prouir alguns conflictes amb les persones. Una picada d'aquestes formigues pot ser més problemàtica del que sembla, ja que és tant perillosa que si no s'arriba a temps a un hospital pot arribar a produir la mort. El verí actua com un calmant molt potent que acaba per aturar tots els musculs del cos, Però una injecció d'adrenalina és suficient com per a contrarrestar els efectes del verí.</span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><strong><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;">Font d'informació:</span></span></span></strong><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;">Documental BBC "Naturaleza extrema", "Hormigas Asesinas"</span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><strong><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;">Components del grup:</span></span></span></strong><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;">Gerard Campillos</span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;">Miquel Canal</span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;">Enric Flecha</span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;">Carles Hidalgo</span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><span><span><span style="font-family:trebuchet ms;">Borja Moreno</span></span></span><br /></div><br /><br /><br /></span></span></div></div></div></div></div>Gerard Campilloshttp://www.blogger.com/profile/03085612555348185663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-21584675388822481472007-05-02T12:58:00.000-07:002007-05-05T02:23:04.334-07:00Nanorobots<span><span><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:180%;" ><strong><span>NANO-ROBOTS</span></strong></span><span><br /></span></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6eYci2eCouXFcUxFxxCNxLLwiPbPHtg7Rpgky1jBDwU6KkvS5HJ0a96ShvtJszC215RqlueN4Y5lkPakEKV_0hmsZJiL0UPD5eX6Mr_YIKTbTuzpNhPwwhsg0jNpJFGMXdLecBvUSCZPz/s1600-h/Nanorobots+in+veins.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 251px; height: 188px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6eYci2eCouXFcUxFxxCNxLLwiPbPHtg7Rpgky1jBDwU6KkvS5HJ0a96ShvtJszC215RqlueN4Y5lkPakEKV_0hmsZJiL0UPD5eX6Mr_YIKTbTuzpNhPwwhsg0jNpJFGMXdLecBvUSCZPz/s320/Nanorobots+in+veins.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5061004203618437378" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>Els nano-robots, seran particules minúscules que</span></span></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span> es </span></span></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>faran </span></span></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>servir per la protecció </span></span></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>o defensa del cos humá. Està pensat per tindre un tamany des de mitja micra a 3 m</span></span></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>icres. Els material que s'utilitzarà serà el carbó, però en forma de diamant, ja que la seva força és molt gran.</span></span></span></span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>Cap nano-robot ha sigut construït fins ara, però és conegut </span></span></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>que no afectarà negativament a l'organisme. S’ha pensat en dos tipus de nano-robots, uns amb tubs rectes, formats per dos troços de metall i uns altres que formats per materials </span></span></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>semiconductors. </span></span></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>Tindran incorporats, en el seu interior, un microordinador que el permetrà fer al voltant de 1000 funcions per segon. Els càlculs que faran, seran simples i es transmetran per via acústica.</span></span></span></span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>Això serà útil pels metges, de manera que podran anar obtenint dades de diferents nano-robots dispersats per tot l'organisme. Els nano-robots seran fàcilment diferenciables de l</span></span></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-4bZJhC17VjE8T85wrAJGYR0SYroskDu95TcW29UQmLI2BcsNfkCzxhTqB2AjSjU6XXV5w1fXOkGh2at7ygUU53VCQ2uGXLzv6BX2AUaFVRRKlPiYRiIIcgAxzx2pDRsUUcv9DdAzf_Cw/s1600-h/Nanorobotic+sensor+subsystem.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 220px; height: 193px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-4bZJhC17VjE8T85wrAJGYR0SYroskDu95TcW29UQmLI2BcsNfkCzxhTqB2AjSjU6XXV5w1fXOkGh2at7ygUU53VCQ2uGXLzv6BX2AUaFVRRKlPiYRiIIcgAxzx2pDRsUUcv9DdAzf_Cw/s320/Nanorobotic+sensor+subsystem.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5061003911560661234" border="0" /></a>l<span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>es cèl·lules, per la seva composició. La manera d'eliminar un nanorobot de l'interior del cos será simple.</span></span></span></span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>Una utilització molt curiosa seria aquella que permetés netejar les dents. Pot sonar extrany, però uns quants nano-robots farien millor feina que el raspalls de dents. Aquestes partícules diminutes, podra</span></span></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>n arribar molt més a fons que un raspall. Podrien estar programats per funcionar durant uns quants minuts i després descomposar-se.</span></span></span></span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>També s'utilitzarien per a prevenir els bacteris que arriben</span></span></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span> l'organisme, destruint-los abans de que puguin actuar.</span></span></span></span><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtJGJHGBd-tX5s4ov0SS1IoYUCWaH-XsYL1MGO8klwbJUXpTNyI426zKJDgyVdUCvtM8DyBL8t6RVNt0_q0JmMMFAjy0Yll-RfozoelP2HuOi6YU2iE2FyKuIs3u0fZbKOd103PBxCgqCk/s1600-h/Nanorobotic+Cell+Surgery.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 240px; height: 180px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtJGJHGBd-tX5s4ov0SS1IoYUCWaH-XsYL1MGO8klwbJUXpTNyI426zKJDgyVdUCvtM8DyBL8t6RVNt0_q0JmMMFAjy0Yll-RfozoelP2HuOi6YU2iE2FyKuIs3u0fZbKOd103PBxCgqCk/s320/Nanorobotic+Cell+Surgery.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5061004474201377042" border="0" /></a><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>Tindran incorporat un làser que enviarà de manera constant uns </span></span></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>paquets d'ones de matèria. Això es farà, per poder dipositar àtoms a la superfície amb una gran precisió,</span></span></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span> aconseguint d'aquesta manera la producció de petites nano-estructures. Aquest làsers podran ser controlats i es podrà enfocar en aquells llocs en què sigui necessari. </span></span></span></span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span><strong>Fonts d'informació:</strong></span></span></span></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>*http://www.ewh.ieee.org/r10/bombay/news3/page4.html</span></span></span></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>* http://ar.geocities.com/SGOEP2/NANOTECNOLOGIA_archivos/frame.htm</span></span></span></span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span><strong>Components del grup:</strong></span></span></span></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span><strong></strong></span><span>Miquel Canal</span></span></span></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>Carles Hidalgo</span></span></span></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>Enric Flecha</span></span></span></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>Borja Moreno</span></span></span></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span><span><span>Gerard Campillos</span></span></span></span><br /><span><span><strong></strong></span></span><br /><span><span><strong></strong></span></span><br /></div><span><br /></span>Gerard Campilloshttp://www.blogger.com/profile/03085612555348185663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-41314432546790390802007-05-02T09:32:00.000-07:002007-10-30T12:48:21.216-07:00Marie Curie<div><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:180%;" ><span style="font-weight: bold;">Marie Curie<br /><br /></span></span><div style="text-align: justify;"><br /><a href="http://myspacetv.com/index.cfm?fuseaction=vids.individual&videoid=8540846"></a><br><embed src="http://lads.myspace.com/videos/vplayer.swf" flashvars="m=8540846&v=2&type=video" type="application/x-shockwave-flash" width="430" height="346"></embed><br> <br /><br />Nascuda a Varsòvia, Polònia, ocupada en aquell temps per la Rússia tsarista, amb el nom de Maria Skodowska. Filla d'un matrimoni culte, el pare era professor de matemàtiques i física i la mare de música. Malgrat tenir feina, mancaven de recursos. La seva mare va morir quan ella tenia 11 anys, de tuberculosi i no va poder donar tot l'afecte als seus fills perquè podia contagiar-los per contacte. María mostra la seva afició per la lectura a l'edat de quatre anys, llegint ja perfectament. Més endavant s'interessaria per la física i es gradua amb 15 anys. A Polònia no se’ls permetia acudir a la universitat a les dones, però existien classes clandestines que feien antics universitaris, que tenien el nom d'universitat volant.La seva germana més gran, Bronia, va marxar a París per estudiar i obtenir un títol oficial, i va preparar el terreny per a María. Bronia es casa amb un francès que compta amb recursos i flama la seva germana, que es va traslladar a París el 1891 i va estudiar química i física en la Sorbona.<br /></div><div style="text-align: justify;">El 1893 aconsegueix la llicenciatura de física, aconseguint el primer lloc de la seva promoció i el 1894 també es llicencia en matemàtiques com la segona de la seva promoció. El 1894 també coneix el que seria el seu marit Pierre Curie, que era professor de física. Els dos comencen a treballar junts en els laboratoris i a l'any següent Pierre es declara a Marie, casant-se el 26 de juliol, en un casament senzill en el qual els van donar alguna cosa de diners. Amb aquests diners es van comprar dues bicicletes i es van passar tot l'estiu viatjant per França amb elles, allotjant-se en fondes i menjant poc. El seu matrimoni va durar onze anys, fins a la tràgica mort de Pierre. Aquell any es van descobrir els raigs X i el 1896 es descobreix la radioactivitat natural. Marie és animada per Pierre perquè faci la seva tesi doctoral sobre aquest últim descobriment. El 1897 té la seva primera filla, Irène<br /></div><br /><strong>Estudi de la radioactivitat:</strong><div style="text-align: justify;"><strong></strong>Marie i Pierre van estudiar els materials radioactius, en particular l'urani en forma de pechblenda, que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'Urani que s'extreia d'ella. L'explicació lògica va ser suposar que la pechblenda contenia traces d'algun element molt més radioactiu que l'urani. També descobreixen que el tori podia produir radioactivitat. Després de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes de pechblenda, van aïllar dos nous elements químics. El primer, el 1898, va ser anomenat com a poloni amb referència al seu país natiu, i l'altre, radi a causa de la seva intensa radioactivitat. Sempre van treballar en aquests anys en un cobert i Pierre era l'encarregat de subministrar tots els medis i artefactes perquè Marie treballés. Pierre tenia temporades de gran fatiga que fins i tot l'obligava a reposar en llit, a més que els dos sofreixen cremades i nafres produïdes pels seus perillosos treballs. Poc després Marie va obtenir un gram de clorur de ràdio, el que va aconseguir en haver de manipular fins vuit tones de pechblenda. El 1902 presenten el resultat i els conviden a tots els llocs, a tots els sopars i reunions, el que els porta a la fama. Els científics els enviaven cartes i els nord-americans els demanaven que donessin a conèixer tots els seus descobriments. Tant Pierre com Marie accepten i presten totes les seves investigacions sense voler lucrar-se d'això mitjançant patents, un fet que és aplaudit per tot el món.<br /></div><br /><strong>Etapa final de la seva vida:</strong><br /><div style="text-align: justify;">Durant la Primera Guerra Mundial Curie va proposar l'ús<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3nUlvsDQUf3AF5uUk0gSswLM03B36bDLe5Q04uhCLJ31VGzEp3OzWHid26xZDveZK4U3gMm7zSS7ONPwgGwld3ELkNQwp2p6-fOKv9E5aRMmclQ4hdwBs-_FQopV2KqDArAjJfzGQU-1A/s1600-h/MarieCurie.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3nUlvsDQUf3AF5uUk0gSswLM03B36bDLe5Q04uhCLJ31VGzEp3OzWHid26xZDveZK4U3gMm7zSS7ONPwgGwld3ELkNQwp2p6-fOKv9E5aRMmclQ4hdwBs-_FQopV2KqDArAjJfzGQU-1A/s320/MarieCurie.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5127217912726483810" border="0" /></a> de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. El cotxe portava el nom de Petit Curie. La seva filla Irène comença a ajudar-la amb 18 anys. El gram de radi el dóna a la investigació científica, després li'n donarien un altre que també donaria a l'Institut del Radi de Varsòvia. El 1921 va visitar els Estats Units, on va ser rebuda triomfalment. El motiu del viatge era recaptar fons per a la investigació. En els seus últims anys va ser assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que van usar material radioactiu sense precaucions. Curie va morir a prop de Salanches, França, el 1934 per leucèmia, deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. La seva filla gran, Irène Joliot-Curie, també va obtenir el Premi Nobel de Química, el 1935, pel seu descobriment de la radioactivitat artificial, a l'any següent de la seva mort. El 1995 les seves restes van ser traslladades al Panteó a París, convertint-se així en la primera dona en ser enterrada en ell. Durant un període d'hiperinflació en els anys 1990, la seva efígie estava impresa als bitllets de 20.000 zloty a la seva Polònia natal. Existeix una pel·lícula biogràfica sobre ella i una biografia escrita per la seva filla Eva Curie el 1937, que ha estat traduïda a diversos idiomes i en espanyol està publicada dins de la col·lecció Austral.<br /></div><strong></strong></div><br /><div style="text-align: justify;"><strong>Poloni</strong>: El poloni és un element químic a la taulaperiòdica el símbol de la qual és Po i el seu nombre atòmic és 84. Es tracta d'un rar metaloide radioactiu, químicament similar al teluro i al bismut, present en minerals d'urani.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><strong>Radi:</strong>El radi és un element químic de la taula periòdica. El seu símbol és Ra i el seu nombre atòmic és 88.És de color blanc immaculat, però s'ennegreix amb l'exposició a l'aire. El radi és un alcalinoterri que es troba a nivell de traces en mines d'urani. És extremadament radioactiu. El seu isòtop més estable, Ra-226, té un període de semidesintegración de 1.602 anys i es transmuta donant radó.<br /><br /></div><div> </div><div style="font-weight: bold;"><span style="font-size:78%;">Informació extreta de Wikipedia</span></div><div style="font-weight: bold;"><span style="font-size:78%;">Treball realitzat per Alejandro Marmelada, Joan Marc Doménech, Xavi Puiggros i Ferran Trepat</span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-86532328221536142382007-05-02T09:03:00.000-07:002007-05-02T09:18:50.581-07:00Evolució humana<strong>Evolució humana</strong><br /><br /><strong>Els homínids</strong>:Es diu així una de les dues famílies de simis en què es va dividir el grup dels primats. Mentre que en la família de l’orangutan, del goril·la i del ximpanzé no hi va haver canvis, fa 15 milions d’anys en la família dels homínids va començar l'evolució fins a l'home actual. <div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA3unEI4HBk_G6AwCVEzrtdKiD_6wD5KHhfzxn3yLcmkHmz907iin494UYVPngwJjnErH0Q6ielRUVMIXtrOy9r1mDhJwwfsX1HaxkFiEvLFcsg7ax6IlXEP0n9yKOxg32Csw1Uut9eBM/s1600-h/omes.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5059997261995149490" style="WIDTH: 80px; CURSOR: hand; HEIGHT: 323px" height="320" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA3unEI4HBk_G6AwCVEzrtdKiD_6wD5KHhfzxn3yLcmkHmz907iin494UYVPngwJjnErH0Q6ielRUVMIXtrOy9r1mDhJwwfsX1HaxkFiEvLFcsg7ax6IlXEP0n9yKOxg32Csw1Uut9eBM/s320/omes.bmp" width="133" border="0" /></a><br /><div><br /><br /><strong>Els primers homínids i el llarg camí cap a l'home</strong>: Diverses van ser les espècies que van unir a l'home actual amb els primers homínid. Les espècies que van representar verdaders salts evolutius, és a dir, verdaders moments de canvi, van ser les següents: </div><br /><div><br /><strong>Australopithecus:</strong> va ser el primer homínid bípede (caminava en dues potes i podia córrer en terreny pla). Posseïa mandíbules poderoses i forts molars. El seu cervell tenia un volum inferior als 400 centímetres cúbics. D'aquí es dedueix que el caminar dret es va produir molt abans que l'expansió del cervell.El primer australopithecus va ser trobat en la dècada de 1960 a l'Àfrica oriental.<br /></div><br /><div><strong>Homo habilis</strong>: coexistint amb l'australopithecus va aparèixer aquesta espècie d'homínids. Tenien un cervell més gran, al voltant de 700 centímetres cúbics. La seva característica més important va ser el canvi en la seva forma d'alimentació: ja no només menjaven fruites i vegetals sinó també animals. Actualment els investigadors no estan d'acord sobre si l'homo habilis caçava intencionalment i fabricava estris per fer-ho.<br /><br /><strong>Homo erectus: </strong>alguns el van considerar el representant directe de l'home, però avui se sap que molts austratopithecus anteriors tenien trets semblants. Són els primers homínids que es van distribuir àmpliament per la superfície del planeta, arribant fins al sud-est i aquest d'Àsia. Posseïen un cervell més gran que el de l'homo habilis: al voltant de 800 centímetres cúbics. Coneixien l'ús del foc i van fabricar el primer destral de mà. El primer homo erectus va ser trobat en java (Oceania) a finals del segle passat. La troballa de restes d'homínids d'aquesta espècie a les cavernes de Pequín va permetre la reconstrucció d'alguns aspectes de la seva vida.<br /></div><br /><div><strong>Homo sapiens: </strong>va viure a Europa, a l'Àfrica i a Àsia. Les troballes arqueològiques reflecteixen canvis importants en el comportament d'aquesta espècie: utilització d'instruments de pedra i os més treballats, canvis en les formes de caçar, ús i domini del foc, ús del vestit, augment en la mida de les poblacions, manifestacions rituals i artístiques. El representant de l'homo sapiens més antic és l'home de Neanderthal (Alemanya), i en temps més moderns, l'home de CroMagnon (França).<br /></div><br /><div><strong>Homo sapiens sapiens:</strong> Les seves característiques físiques són les mateixes que les de l'home actual. La seva capacitat cerebral és d'al voltant de 1400 centímetres cúbics. Es creu que va aparèixer a Europa fa al voltant de 40.000 anys. L'homo sapiens sapiens és el que va protagonitzar, a partir de l'any 10.000 a.C., canvis molt importants en l'organització econòmica i social, com les primeres formes d'agricultura i domesticació d'animals, i la vida en ciutats.<br />Evolució del crani:</div><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2Gr3aXSlplq5KLEGc4f0kR0Eyj_VnYnR6gq7pJIUDyptff3mAfOcz-oITnx8wMK1Nu-App9tHFSoIkhFc9eVomli4h3536JNMplRlfPCBinaqbgHXS_-Qb3BDB7umoPbL6wZ9lxSou1w/s1600-h/crani.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5059996059404306594" style="CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2Gr3aXSlplq5KLEGc4f0kR0Eyj_VnYnR6gq7pJIUDyptff3mAfOcz-oITnx8wMK1Nu-App9tHFSoIkhFc9eVomli4h3536JNMplRlfPCBinaqbgHXS_-Qb3BDB7umoPbL6wZ9lxSou1w/s320/crani.bmp" border="0" /></a><br />El crani humà ha canviat dràsticament durant els últims 3 milions d'anys. L'evolució des de l'Australopithecus fins a l'Homo sapiens, va significar l'augment de la capacitat craniana (per ajustar-se al creixement del cervell), l'aplatament del rostre, el retrocés de la barbeta i la disminució de la mida de les dents. Els científics pensen que l'increïble creixement de mida del cervell pot estar relacionat amb la major sofisticació del comportament dels homínids. Els antropòlegs, per la seva part, assenyalen que el cervell va desenvolupar la seva alta capacitat d'aprenentatge i raonament, després que l'evolució cultural, i no la física, canviés la forma de vida dels éssers humans.</div><div>Informació extreta a Wikipedia. <a href="http://www.wikipedia.org">www.wikipedia.org</a> </div><div></div><div><span style="font-size:78%;"><strong>Treball realitzat per Joan Marc Doménech, Alejandro Marmelada, Xavi Puiggròs i Ferran Trepat</strong></span></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-20299049035208209872007-04-24T15:27:00.000-07:002007-10-29T13:46:08.366-07:00El planeta Venus<span style="font-size:180%;"> <span style="color: rgb(255, 204, 51);font-family:trebuchet ms;" >El planeta Venus<br /></span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-7JrjCYSWfG1Lj6Z_jCYSAYBzDDJs02Mjnl-cVGC1KTXCTljw_9Lvw6_CWieQm4rUa23itWNb_dbMgKVKVN_VcAqzExoUisMcKC8SyAOYMM2G06WdXZTHfqWBPH6YEbtNPitkAxDO0yI/s1600-h/venus.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5057129758189736626" style="margin: 0px 0px 10px 10px; float: right;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-7JrjCYSWfG1Lj6Z_jCYSAYBzDDJs02Mjnl-cVGC1KTXCTljw_9Lvw6_CWieQm4rUa23itWNb_dbMgKVKVN_VcAqzExoUisMcKC8SyAOYMM2G06WdXZTHfqWBPH6YEbtNPitkAxDO0yI/s320/venus.bmp" border="0" height="181" width="196" /></a><br /><br /><div><div><div><div>Venus es el segon planeta del sistema solar partint des del sol. És un dels planetes interiors i dels planetes tel·lúrics. Popularment el planeta es conegut per dos noms: estrella del matí i estrella vespertina, ja que només es pot veure a l’alba i després de la posta del sol, degut a la seva proximitat a l’estrella del nostre sistema solar. El seu nom prové de la deessa romana de l’amor, probablement per ser el planeta mes brillant conegut en l’antiguitat. A l'estar en una òrbita interior a la terrestre la seua superfície presenta fases marcades (com les de la Lluna) que van ser observades per primera vegada per Galileo Galilei el 1610.<br /></div><br /><br /><div></div><br /><br /><br /><div><span style="color: rgb(255, 204, 51);">_ <span style="font-size:130%;">Característiques del planeta:</span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFBYsCukNvEIrsZl9RxXN7BdZ66uWLhF_QgsFz0Fub3nf6nMpae0vNf5B5EnFZe1t4fqdcIWkDtMmgQrCyEjbGcCr7i9RAXwLYoUEY0ECe30LmTY-_KigqNYqt6mpOXJOtpiCLmXfla5c/s1600-h/taula.bmp"></a></div><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFBYsCukNvEIrsZl9RxXN7BdZ66uWLhF_QgsFz0Fub3nf6nMpae0vNf5B5EnFZe1t4fqdcIWkDtMmgQrCyEjbGcCr7i9RAXwLYoUEY0ECe30LmTY-_KigqNYqt6mpOXJOtpiCLmXfla5c/s1600-h/taula.bmp"></a></div><br /><br /><br /><br /><div></div><br /><br /><br /><br /><div><br /><span style="color: rgb(255, 204, 51);font-size:130%;" >_ Atmosfera</span></div><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5057131252838355666" style="margin: 0px 0px 10px 10px; float: right;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEzuXxLEHA9GEtnM5dnCxmJToo1kbB1OW-QJAiQB3quY8xg_HSjtCUcSSvX1-s22lWkT2LfP1q3ODwTTePBgx0B4ChzLmW4vPdzYNQwbyJHjl2hrvcoTs2kYQkQmKTTdbrhXq9kmlEGQc/s320/venus+2.JPG" border="0" /><br /><br /><div>Venus posseeix una atmosfera densa i càlida amb pressions en la superfície de 90 bars. L'atmosfera consisteix principalment en diòxid de carboni (96,5% en volum) i nitrogen (3,5%). Visualment el planeta està completament cobert per una densa i elevada capa de núvols compostos per gotes d'àcid sulfúric. La densa atmosfera de CO2 produeix un intens efecte hivernacle que no deixa escapar la calor i provoca temperatures de fins a 500ºC en regions poc elevades prop de l'equador del planeta. De fet, Venus posseeix temperatures superiors a les de Mercuri a pesar de trobar-se al doble de distància del Sol i rebre només un 25% de radiació solar.Els vents a nivell dels núvols són ràpids (de 350 km/h), bufen cap a l'est i decreixen en profunditat sent pràcticament inexistents en la superfície. L'origen d'aquesta súper rotació atmosfèrica no es coneix amb precisió.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 204, 51);font-size:130%;" >_ Distàncies respectives entre els planetes</span> </div><br /><div></div><br /><div><br />41.400.000 km distància Venus - Terra* </div><br /><br /><br /><div>670.130.000 km distància Venus - Júpiter* </div><br /><br /><br /><div>628.730.000 km Terra – Júpiter<br /></div><br /><br /><br /><br /><div><span style="color: rgb(255, 204, 51);font-size:130%;" >_ Temps que es triga en arribar</span></div><br /><br /><div>Depèn de cada nau espacial. Cada una d’elles a trigat un cert temps però el normal es que trigui al voltant de quatre mesos.Aquí hi ha una taula amb les naus y el temps que van trigar ha arribar:</div><br /><div></div><br /><div></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5057132957940372194" style="margin: 0px auto 10px; display: block; width: 427px; height: 119px; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU-ezkaX3dLrFuqkQLCIWXcOdjPrE8vxTXK8Rv9UiaGAs_zwSuNDkaU2d_DQqHQa4HqiO8G87kMB7b0jahqmkpQwkuiQw1pOWkO99PCMsGPIS2iykJnIqbYhodsWC3qOMW1dLgQKY5DHE/s320/taula+2.bmp" border="0" height="71" width="427" /><br /><br /><br /><div><span style="color: rgb(255, 204, 51);font-size:130%;" >_ Informació extreta de:</span></div><br /><br /><div><br />* Informació del planeta Venus: <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada">http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada</a> (Català) * Característiques del planeta Venus: <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada">http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada</a> (Català)* </div><br /><br /><br /><br /><div>Atmosfera: <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada">http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada</a> (Català) * </div><br /><br /><br /><br /><div>Distancies respectives entre els planetes: <a href="http://www.xtec.es/%7Ermolins1/solar/es/planetes.htm">www.xtec.es/~rmolins1/solar/es/planetes.htm</a>* Temps que es triga en arribar: <a href="http://www.spitzer.caltech.edu/espanol/edu/askkids/spacecraft.shtml">www.spitzer.caltech.edu/espanol/edu/askkids/spacecraft.shtml</a> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div><span style="font-size:78%;">Treball realitzat per Denis Sainz, David Vilajosana, Pol Mas, Fèlix Montañés i Sergi Farré.</span></div></div></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-31226557507124510152007-04-22T10:02:00.000-07:002007-10-29T13:46:45.440-07:00El cervell<div align="left"><strong><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-family:arial;font-size:180%;" >El cervell</span></strong></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">El <strong>Sistema Nerviós</strong> està format pel <strong>S.N. Central</strong> i el <strong>S.N. Perifèric</strong>.</span></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify">El <strong>Central</strong> està dividit en:</div><div align="justify"><span>·El <strong>cervell</strong> que és el centre de l'activitat nerviosa, intelectual i m</span><span>otora.</span></div><div align="justify">·El <strong>cerebel</strong> regula l'activitat motora somàtica i intervé en la regulació i la distribució del to muscular i en el manteniment de la posició del cos.</div><div align="justify">·Per últim el <strong>tronc de l'encèfal</strong> que és el que regula els moviments voluntaris i la sensibilitat general.</div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify">El <strong>Perifèric</strong> dividit en: <strong>nervis, ganglis i receptors especialitzats</strong>.</div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><strong></strong></div><div align="left"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMpcHDLhK-pxHb1wMwrL1djbgU9emJixBJMt1SVC7KwwqfflAqY245QbjLWfnr3tGpUQGc7ZKZnj2qbZbCRjbpKHusqgcjkMggaXSOUo4B0ulUaINOaTkRWQ3SuH-k2DdPc_vzIQePnJg/s1600-h/encefal.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5056304529064341730" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left; width: 313px; height: 225px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMpcHDLhK-pxHb1wMwrL1djbgU9emJixBJMt1SVC7KwwqfflAqY245QbjLWfnr3tGpUQGc7ZKZnj2qbZbCRjbpKHusqgcjkMggaXSOUo4B0ulUaINOaTkRWQ3SuH-k2DdPc_vzIQePnJg/s320/encefal.bmp" border="0" height="209" width="289" /></a> <span style="color: rgb(255, 102, 0);font-family:arial;font-size:130%;" >Parts del cervell:</span></div><div align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:Arial;" ><span>Hi ha</span> un <strong>surc central</strong> que divideix en dos hemisfèris el cervell, <strong>l'hemisfèri dret i l'hesmisfèri esquerra.</strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">Els dos hemisfèris són simètrics amb diferents funcions cada un.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">Cada hemisfèri consta de un lòbul: frontal, parietal, occipital, temporal i de ínsula de reil.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-family:Arial;font-size:130%;" ></span> </div><div align="justify"><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-family:Arial;font-size:130%;" ></span> </div><div align="justify"><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-family:Arial;font-size:130%;" ></span> </div><div align="justify"><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-family:Arial;font-size:130%;" ></span> </div><div align="justify"><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-family:Arial;font-size:130%;" >Principals funcions que controla el cervell</span></div><div align="justify"><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-family:Arial;font-size:130%;" ></span> </div><div align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:arial;" >-Les <strong>principals funcions</strong> són la <strong>motora</strong> (de moviment), la <strong>sensitiva</strong> (de sensibilitat) i de <strong>integració</strong> (la informació que rep).</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">-Les funcions de cada hemisfèri són les següents:</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">·L'hemisfèri esquerra produir i entendre els sons del llenguatge i el control dels moviments hàbils i gestos amb la mà dreta.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">·L'hemisfèri esquerra, percepció dels sons no relacionats am el llenguatge (com la música, el plo...) i la percepció tàctil i localització dels objectes.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">-Com s'ha comentat cada hemisfèri consta de lòbuls. Funció d'algun d'ells:</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">·<strong>Lòbul occipital</strong>: rep i analitza l'informació visual.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">·<strong>Lòbul frontal</strong>: llenguatge, intel·ligència, personalitat.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">·<strong>Lòbul parietal</strong>: sentits de tacte, equilibri.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-family:Arial;font-size:130%;" >Alteracions més conegudes</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">Són: els Accidents Vasculars, la Demència (Alzeimer), Pàrkinson, Hutington, Epilèpsia, Tumors Cerebrals, Hidrocefàlia, Atac Cerebral i molts altres no anomenats.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-family:Arial;font-size:130%;" >La cèl·lula del Sistema Nerviós Central</span></div><div align="justify"><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-family:Arial;font-size:130%;" ></span> </div><div align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:arial;" >S'anomena <strong>Nerona. </strong>El cervell humà consta de 100 000 millons de neurones (del qual no desarrollem ni la meitat...).</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">Segons la seva funcio, són:</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">·<strong> N.Sensitives</strong>: condueix a l'impuls nerviós de receptors a centres nerviosos.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">· <strong>N.Associativa</strong>: condueix a l'impuls nerviós de les neurones entre si.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">· <strong>N.Motora</strong>: condueixen a l'impuls nerviós de centres nerviosos a organs efectors.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">La neurona consta de tres parts:</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">·<strong>Cos cel·lular</strong> (soma): és d'on surten les prolongacions d'axons i dendrites.</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">·<strong>Axons</strong>: part de la cèl·lula que és conecta amb les dendrites d'una altre cèl·lula ( transmet l'impuls).</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Arial;">·<strong>Dendrites</strong>: prolongació d'una cèl·lula que va conectada a l'axó d'una altra (reben l'impuls).</span></div><span style="font-family:Arial;"></span><br /><span style="font-size:78%;">Informació extreta de: Apunts de primer any de medicina de l'assignatura d'anatomia.</span><br /><span style="font-size:78%;"> Imatges extretes de: uuhsc.utah.edu i <a href="http://www.ellaberinto.net/">www.ellaberinto.net</a></span><br /><span style="font-size:78%;"></span><br /><span style="font-size:78%;">Treball realitzat per Carles Hidalgo, Enric Flecha, Gerard Campillos, Miquel Canal i Borja Moreno.</span><br /><span style="font-family:Arial;"></span><br /><span style="font-family:Arial;"></span><br /><br /><span style="font-family:Arial;"></span><br /><span style="font-family:Arial;"></span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:arial;" ></span><br /><br /><br /><div align="center"><strong></strong></div><br /><br /><div align="left"></div><br /><br /><div align="left"><strong></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong></strong></div><br /><br /><div align="left"><strong></strong></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-65849077892113261052007-04-20T12:54:00.000-07:002007-10-29T13:47:26.553-07:00Benjamín Thompson<span><strong>Thompson, Benjamín Compte de Rumford (1753 - 1814)</strong><br /><br /></span><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgccWHnDVWoZ2WIW6DYBJr8qQBn22_QPavursAd4KXFMVCRDyXeFF5A6GfiHIQfkL2657kjxym4-bUjRcY8kWXytEFCOXLScFxmCGSbqxgrvgHREnZzk0hDoeLh1lEWPPvTyg-MGOXrhQA/s1600-h/Rumford.jpg"><img style="width: 143px; height: 184px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgccWHnDVWoZ2WIW6DYBJr8qQBn22_QPavursAd4KXFMVCRDyXeFF5A6GfiHIQfkL2657kjxym4-bUjRcY8kWXytEFCOXLScFxmCGSbqxgrvgHREnZzk0hDoeLh1lEWPPvTyg-MGOXrhQA/s320/Rumford.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5055606915915935602" border="0" /></a><span>El pas de la calor des de un cos que està a temperatura mes elevada a un altre que està a una temperatura mes baixa es de alguna manera anàloga al flux de un fluid, com pot ser l’aigua, des </span><span>de una alçada superior a un altra inferior. Així doncs, no resulta sorprenent que les primeres teories sobre la propagació de la calor les tractessin com si fos quelcom semblant a un fluid calòric. Si un cos perd fluid calòric, la seva temperatura hauria de disminuir o hauria d’augmentar si el seu fluid calòric augmentes. Tot i que amb aquesta idea de considerar la calor com a un fluid s’explicaven moltes de les característiques relatives a la propagació de la </span><span>calo, la teoria del fluid calòric resultava inconsistent amb les dades experimentals.</span><br /><br /><span>Sembla es clar que va ser Benjamín Thompson, també conegut com a compte Rumford de baviera, qui s’oposà seriament al concepte de fluid calòric. Atemorit per la propagació de la revolució francesa, el governador de Baviera encomanà al compte Rumford la supervisió dels canons construïts per a la defensa de les fronteres. En el procés de trasllat de l’anima dels canons, Rumford va observar que es produïa un augment de la temperatura en l’estructura del canó, en les virutes metàl·liques i en el propi taladrador, de manera que semblava generar-se calor contínuament en lloc de conservar-se, com predeia la teoria del fluid calóric.</span><br /><br /><span>Rumford dirigí una serie de experiments per mesurar el canvi de temperatura que succeïa al utilitzar maquinaria rudimentaria desfilada en el procés de taladrament. En un dels experiments va utilitzar aigua per refrigerar el taladrador i l’estructura del canó. Rumford va mesurar el augment de temperatura de l’aigua i va observar “la sorpresa que expressaven els semblantes dels allí presentis veient la gran quantitat d'aigua que s'escalfava, i que veritablement arribava a bullir sense cap foc». Rumford va concloure que la calor no podia ser una substància material, ja que semblava no tenir límit. Més aviat semblava que era el resultat del fregament o del treball realitzat per les forces de fregament.</span><br /><br /><span>El Conde Rumford, va néixer sota el nom de Benjamí Thompson en la localitat de Voburn, Massachusetts, en 1753, i la seva joventut no prometia una posterior noblesa. Va començar per dues vegades un aprenentatge, que no va arribar a concloure, amb altres tants botiguers. Un dels botiguers es va queixar a la mare de Thompson que Benjamí perdia més temps sota el taulell fabricant maquinetes, i llegint llibres de ciència, del que dedicava a atendre als clients. No obstant això, la fortuna de Thompson va canviar quan, als dinou anys d'edat, va contreure matrimoni amb una vídua rica de trenta-tres anys d'edat en la ciutat de Concord, New Hampshire, regió també coneguda com Rumford</span><br /><br /><span>En les guerres entre Bretanya i les seves colonies americanes, Thompson va ser leial a la corona i va servir com a Comandant en una companyia de la milicia. Quan els seus sentiments de lleialtat van arribar a coneixer-se, un grup de colons disfraçats d’indis van arribar fins a la mateixa porta de la seva casa i el van amenaçar amb omplir-lo de brea i emplumar-lo. En aquestes circumstancies Thompson va escapar a Boston amb un cavall, 20 dollars, i posant així la seva vida sana i estalvi.</span><br /><br /><span>Durant la revolució Americana, Thompson decidí per propi compte col·laborar amb els britànics, arribant a ser un oficial valerós i inventiu. De fet, després de veure com un dels seus cavalls s’ofegava al creuar un riu, inventà un flotador salvavides per a cavalls que transportaven el armament sobre el seu llom. També dissenyà un carruatge per transportar canons, que era arrossegat per tres cavalls i que permetia la seva posta en funcionament en 75 segons.</span><br /><br /><span>Després de ser armat cavaller per el Rei George III d’England, Thompson va passar a formar part de la cort de Teodoro, Elector de Baviera. Allí va dirigir una seria de experiments sobre les propietats de la seda, important producte de Baviera durant aquella época, entretenint a la cort amb càlculs tals com aquest: “si el vestit de seda de una dona pesa 28 onzes, el mes segur es que ella porti a sobre mes de 2000 milles de longitud de seda, com la que surt filada per el cuc...”</span><br /><br /><span>Anomenat general major per l’elector, Thompson va millorar l’equipament dels soldats i així, mentrestant investigava els materials que podrien proporcionar un major confort als seus soldats, descobrí el gran valor que te com aïllant tèrmic una pel·lícula d’aire atrapat. A mes a mes, Thompson proporcionà als seus soldats possibilitats de guanyar diners i sufragar les seves necessitats. En els experiments que va portar a terme per a determinar les millors condicions d’il·luminació dels asils per a pobres, Thompson establí una candela com a unitat patró per mesurar la il·luminació.</span><br /><br /><span>En el període que va des de la mort de l’emperador Leopoldo II i la coronació de l’emperador Francisco II, l’elector Teodoro, benefactor de Thompson, va disfrutar d’un breu regnat com a vicari del Sacre Imperi Romà. Encara que, com a vicari, Teodoro tenia poders limitats, un dels seus privilegis era el de elevar a una persona a la categoria de noble. De aquesta manera el 9 de maig de 1792 Teodoro exercí aquest privilegi i Benjamin Thompson va pasar a ser el Compte de Rumford.</span><br /><br /><span>Ja com a compte, va establir dos grans premis per a els descubriments científics relacionats amb la llum i la calor. Dits premis deurien ser medalles d’or o plata de valor igual al interès acumulat pel capital corresponent al alliberament original, i un de aquestos premis el controlaria la reial societat de London. Quan després de 6 anys no s’havia concedit cap medalla, el compte Rumford es va presentar a si mateix davant del comitè de selecció, i així en el 1802 es convertí en el primer receptor de la medalla Rumford. No obstant, els seus contemporanis no van reconèixer les seves fites, i quan en el 1814 va morir a causa d’una febre nerviosa, molt poca gent va assistir al seu enterrament.</span><br /><br /><span>En el segle XVIII el concepte de "fluids subtils", era un còmode calaix de sastre del que treure a voluntat les peces necessàries per a explicar determinades propietats. Una d'aquestes peces era el calòric, fluid misteriós que serviria per a explicar els intercanvis energètics en forma de calor entre els cossos. Aquest s'uniria a altres fluids anàlegs com, per exemple, el flogisto, els fluids elèctrics o l'èter.</span><br /><br /><span>Després de la termometria, el següent concepte fonamental de la teoria de la calor és el de capacitat calorífica. Al principi es creia que la quantitat de calor que un cos podia "acumular" en un determinat període de temps depenia de la seva massa i del seu volum. No obstant això, diferents experiències van posar de manifest que això no era així, sinó que existia una nova constant característica dels cossos que estava relacionada amb la capacitat acumulativa de calor dels cossos. Aquesta propietat era la calor específica.</span><br /><br /><span>La idea de calor específica la va utilitzar per primera vegada el professor de la universitat de Glasgow Joseph Black (1728-1799) en 1760. a més de fer importants descobriments en la química dels gasos, en la seva obra defineix també la calor latent per a amidar la calor necessària per a produir canvis d'estat en substàncies sense variar la temperatura. Precisament podem considerar les aportacions de Black menjo el començament de la calorimetria com ciència.</span><br /><br /><span>No obstant això l'obra de Black estava plena de contradiccions i d'errors, criticats per molts físics, entre ells per Bejamín Thompson, conegut com comte de Rumford, per als quals la calor era considerat com una forma de moviment. No obstant això, l'absència d'explicacions mecanicistes convincents va mantenir a molts físics en la còmoda i elàstica teoria del fluid subtil, amoldable a les necessitats de cada moment.</span><br /><br /><span>La teoría matemática del calor y su transmisión sería una conquista del siglo XIX, al desarrollarse la termodinámica. Sin embargo, no debemos olvidar que el camino que llevaría a dicha ciencia se inició con el más formidable ingenio del siglo XVIII: la máquina de vapor</span><br /><br /><span>La teoria del flogisto, avui superada, és una hipòtesi del segle XVII conforme a la qual pretenia explicar-se el fenomen de la combustió.</span><br /><br /><span>J. J. Becher va concebre aquesta teoria a la fi del segle XVII, si bé el responsable de la seva difusió i popularització va ser Georg Ernst Stahl, qui asseverava que la rovelli del metall era el resultat d'un procés de combustió. La teoria afirma que tots els materials inflamables contenen flogisto (substantiu derivat del grec phlogistos, que significa "inflamable"), una substància incolora, inodora, insípida i desproveïda de pes que s'allibera durant la combustió. Després d'haver cremat, la substància "desflogisticada" adquiriria la seva forma "veritable", convertint-se en calç.</span><br /><br /><span>La teoria recorda en certa mida a la noció de l’alquimia, d’acord amb la qual el foc es un dels quatre elements (aigua, aire, i la terra constituïen els altres tres) que conté una substància.</span><br /><br /><span>Les substàncies "flogisticades" són aquelles que contenen flogisto i, al cremar, queden "desflogisticades". Atès que s'havia observat que qualsevol substància crema durant un període limitat si la quantitat d'aire disponible és igualment limitada (en cas de trobar-se, per exemple, en un recipient estanc), es pensava que l'aire albergava una quantitat específica de flogisto. Per això, al residu d'aire que quedava després del procés de combustió (en realitat, una barreja de nitrogen i diòxid de carboni), se li solia denominar "aire flogisticat", doncs es pensava que durant la combustió aquest aire havia absorbit tot el flogisto. Així doncs, quan es va descobrir l'existència de l'oxigen, es va pensar que aquest seria "aire desflogisticat" capaç de combinar-se amb una quantitat major de flogisto i, d'aquesta manera, fomentar la combustió.</span><br /><br /><span>Finalment, determinats experiments van posar de manifest certes contradiccions. Cal mencionar entre aquestes el que alguns metalls guanyen pes al cremar en lloc de perdre’l, com seria d’esperar, donat que, teòricament, la combustió significa la pèrdua de flogisto. No obstant, la referida al flogisto va seguir sent la teoria dominant fins que Lavoasier demostrà que la combustió requereix oxigen, el que va resoldre la paradoxa de la pèrdua de pes i va suposar l’inici d’una nova teoria referida a la combustió.</span><br /><br /><span>treball realitzat pel grup 1 format per:</span><br /><span>Borja Moreno Ramos</span><br /><span>Carles Hidalgo Cerulla</span><br /><span>Miquel Canal Estrada</span><br /><span>Gerard Campillos Parra</span><br /></div>Gerard Campilloshttp://www.blogger.com/profile/03085612555348185663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-44530576203123061292007-04-17T11:59:00.000-07:002007-10-29T13:47:58.816-07:00Els antibiotics<div><br /><br /><div><strong>Els antibiòtics<br /><br /></strong>História:<br /><br /></div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY-oHcvVqXhMy7RbfGn4aniAbmuKHqi6KJUXDIZkM3ClBPmw8U64Qiwrx8i-BBxcVng3P9K38YusrAlkxTiyHLsObhFGp3omHu_CQ63M9Klz20oHcy-R5k8yBd0oxXDfdSKY9BwAGx8gk/s1600-h/Flleming.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5054476581921938626" style="" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY-oHcvVqXhMy7RbfGn4aniAbmuKHqi6KJUXDIZkM3ClBPmw8U64Qiwrx8i-BBxcVng3P9K38YusrAlkxTiyHLsObhFGp3omHu_CQ63M9Klz20oHcy-R5k8yBd0oxXDfdSKY9BwAGx8gk/s320/Flleming.JPG" border="0" height="163" width="198" /></a>El primer antibiòtic descobert va ser la penicil·lina. Alexander Fleming estava cultivant un bacteri (Staphylococcus aureus) en un plat d'Agar, el qual va ser contaminat accidentalment per fongs. Després ell va advertir que el medi de cultiu al voltant de la floridura estava lliure de bacteris. Ell havia treballat prèviament en les propietats antibacterianes del lisozim, i per això va poder fer una interpretació correcta del que va veure: que el fong estava segregant alguna cosa que inhibia el creixement del bacteri. Encara que no va poder purificar el material obtingut (l'anell principal de la molècula no era estable enfront dels mètodes de purificació que va utilitzar), va informar del descobriment en la literatura científica. Pel fet que el fong era del gènere Penicillium, va denominar al producte penicil·lina.<br />A causa de la necessitat imperiosa de tractar les infeccions provocades per ferides durant la II Guerra Mundial, es van invertir molts recursos a investigar i purificar la penicil·lina, i un equip liderat per Howard Florey va tenir èxit a produir grans quantitats del principi actiu pur. Els antibiòtics prompte es van fer d'ús generalitzat.<br /></div><br /><br /><br /><div></div><br /><br /><br /><div>Diferents tipus d’antibiótics:<br /></div><br /><br /><br /><div>Existeixen diverses classes d'antibiòtics i antibacterians sintèticos d'ús comú avui dia. Són:<br />·Aminoglucòsids<br />·β-lactàmics </div><br /><br /><div> ·Carbapenems<br /> ·Cefalosporines i cefamicines<br /> ·β-lactàmics monocíclics o monobactàmics<br /> ·Penicil·lines<br /></div><br /><div>·Estreptogramines<br />·Fenicols<br />·Glicopèptids o glucopèptids<br /></div><br /><div> ·Vancomicina<br /> ·Teicoplanina<br /></div><br /><div>·Lincosamines<br />·Macròlids<br />·Oxazolidinones<br />·Polimixines<br />·Quinilones<br />·Sulfamides<br />·Tetraciclines<br /></div><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitLdI5yQ4v5nX3DuGCh6CRw-3LqHwvHQ4XlvOV-sBMX_fbcmUFlEUsf_vpGN_y16zLab9-eDz1rfLnQduK6CUQfesdyzL6Rp2Ab4mIktb7tmrXP6mBh8tQE8CAO3T_BIDBWZfKcpD2fh8/s1600-h/bacteri.JPG"></a></div><br /><br /><div></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI8NwmrWGawrPWq4FIQEnkLXYkJRP-0CoP4ZDB6Byxq6GerRTWAcL2Li18EcLpOL5I7NPEI2HPFFd9jjLtzKQt89ivRMMZLhpP6CrAujlzwkULFxyMqrvoXrxnqRL35o-TaYkXQWR02X4/s1600-h/bacteri.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5054479017168395506" style="" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI8NwmrWGawrPWq4FIQEnkLXYkJRP-0CoP4ZDB6Byxq6GerRTWAcL2Li18EcLpOL5I7NPEI2HPFFd9jjLtzKQt89ivRMMZLhpP6CrAujlzwkULFxyMqrvoXrxnqRL35o-TaYkXQWR02X4/s320/bacteri.JPG" border="0" /></a><br /><div>Obtingut de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Antibi%C3%83%C2%B2tic">http://ca.wikipedia.org/wiki/Antibiòtic</a><br /><br /></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>Fonaments de l’acció curativa dels antibiòtics:<br /><br />La medicina i la veterinària consumeixen la major part dels antibiòtics que actualment són produïts. Els primers antibiòtics utilitzats eren produits per microorganismes com a resultant d'una biosíntesi específica. A hores d'ara la majoria dels antibiòtics són producte de síntesi i, constantment, se n'obtenen de nous amb la finalitat d'assolir un efecte antiinfecciós més eficaç i per tal d'eliminar al màxim els efectes secundaris i tòxics. Actualment és habitual la síntesi d'anàlegs de productes bioquímics com els aminoàcids, que els microorganismes confonguin a l'hora de sintetitzar, de manera que només generin proteïnes inviables que els portin cap a la mort. La importància creixent de la lluita contra la infecció fa que actualment s'agrupin sota el nom d'agents antiinfecciossos els antibiòtics, naturals o de síntesi, i els quimioteràpics o altres substàncies d'utilitat contra qualsevol germen infecciós (bacteri, virus, fong o paràsit). Amb això, ha sorgit el concepte d'antibioteràpia o, més pròpiament, terapèutica antiinfecciosa, que aplega les característiques i els problemes que comporta el tractament dels estats infecciosos.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXEwhWxrowI9e1P7_zz5D8Le0ODb4VOT4InSXcIel5KC5vQHQOxlrnQ-ZMhDmJiGp5d7Zf4QjAbfUZrQ4aqDMOR5U-3Hp9jpqT1dp9f1bPMQNQhQVkV3Vv0HNaCL-OcQXoMQemj2ViSs4/s1600-h/anti.JPG"></a></div><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPbQEkk0iABiUlGKv6pte-suuGF3pVut-KB58zzDKxXYDqMBDgw4x60vMD2Zryq6X6sDdp-vL0foy7xpfr7rShU2r8S-uh2iycvOMkZrcwbCWlckP3QQKUIMkV6idxJSJRbrBNoBGvtbU/s1600-h/anti.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5054479562629242114" style="" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPbQEkk0iABiUlGKv6pte-suuGF3pVut-KB58zzDKxXYDqMBDgw4x60vMD2Zryq6X6sDdp-vL0foy7xpfr7rShU2r8S-uh2iycvOMkZrcwbCWlckP3QQKUIMkV6idxJSJRbrBNoBGvtbU/s320/anti.JPG" border="0" /></a></div><br /><div></div><br /><span style="font-size:78%;"><strong>Treball realitzat per Alejandro Marmelada, Xavi Puiggròs, Ferran Trepat, Jacob Gràcia i Joan Marc Doménech</strong><br /></span><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPbQEkk0iABiUlGKv6pte-suuGF3pVut-KB58zzDKxXYDqMBDgw4x60vMD2Zryq6X6sDdp-vL0foy7xpfr7rShU2r8S-uh2iycvOMkZrcwbCWlckP3QQKUIMkV6idxJSJRbrBNoBGvtbU/s1600-h/anti.JPG"></a> </div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-14651261327705645382007-04-10T04:27:00.000-07:002007-10-29T13:48:22.546-07:00Forats negres<div align="left"> <span style="font-size:85%;">En astronomia, un forat negre és un astre o objecte celeste amb una densitat tal que la seva força gravitatòria és tan forta que la velocitat d’escapament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitzó d’esdeveniments pot escapar-ne, excepte a través de l’efecte túnel quàntic. El terme "forat <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3j7Huw9li_zw4qH-gFUj3vT7unwhoILpHvOfpz7mJOpXV0OYLesp2gXmJs0f1PstsHSd0Kw6rbMc0pvs9dr05lP8q9hqqH5tE7m4fvpE3IdUX-9A_rXKAk-adlL_HIWr2a9EA0viZZFfN/s1600-h/05031703.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5051767271492590434" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3j7Huw9li_zw4qH-gFUj3vT7unwhoILpHvOfpz7mJOpXV0OYLesp2gXmJs0f1PstsHSd0Kw6rbMc0pvs9dr05lP8q9hqqH5tE7m4fvpE3IdUX-9A_rXKAk-adlL_HIWr2a9EA0viZZFfN/s320/05031703.jpg" border="0" /></a>negre" no s’ha d’entendre com un "forat" en el sentit usual del terme sinó com una regió de l’espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. Per aquest motiu se’ls anomena "negres".</span></div><div align="left"><span style="font-size:85%;"></span> </div><div align="left"><span style="font-size:85%;">En el centre d’un forat negre, segons prediu la relativitat general, hi ha sempre una singularitat, un punt infinitament petit de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a un radi zero. Aquests "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la relativitat general no és adequada per descriure’ls, i que probablement es necessita una teoria quàntica de la gravetat. </span></div><div align="left"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" ></span> </div><div align="left"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" ></span> </div><div align="left"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" ></span> </div><div align="left"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" ></span> </div><div align="left"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" >Tipus de forats negres</span></div><div align="left"><br /></div><div align="left"><span style="font-size:130%;"><strong>Segons l'origen</strong></span></div><div align="left"><br /></div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><strong>Forats negres primordials:</strong> creats d’hora en la història de d’univers. Les seves mases poden ser variades, i cap ha estat observat. </span></div><div align="left"><br /></div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><strong>Forats negres supermassius:</strong> amb masses de diversos milions de masses solars. Aquests es formen en el mateix procés que dóna origen a les components esfèriques de les galàxies. </span></div><div align="left"><br /></div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-wn0YZbTA0kKgNPLKs4haBbllHoPGM8nqp368D3oF0hXBZi-NroOsLYrA4RQDp4fScnEHX-2boM1HuRCYpXFUZGH0VIS6iS2UKLx27w-3iA5jYKFGQup80XgctlfT0sDxerZ4qy_rP0Hy/s1600-h/i-r_g-05.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5051766975139846994" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-wn0YZbTA0kKgNPLKs4haBbllHoPGM8nqp368D3oF0hXBZi-NroOsLYrA4RQDp4fScnEHX-2boM1HuRCYpXFUZGH0VIS6iS2UKLx27w-3iA5jYKFGQup80XgctlfT0sDxerZ4qy_rP0Hy/s320/i-r_g-05.jpg" border="0" height="161" width="212" /></a>Forats negres de massa intermitja:</strong> tenen una massa d’uns quants milers de masses solars. Poden ser una possible font dels raigs X ultralluminosos. L’any 2004 es va detectar un candidat a forat negre de massa intermitja orbitant el forat negre supermassiu Sagittarius A* al centre de la Via Làctia. </span></div><div align="left"><br /></div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><strong>Forats negres de massa solar:</strong> aquests es formen quan una estrella de massa 3 vegades major que la del Sol es converteix en supernova i explota. El seu nucli es concentra en un volum molt petit que cada vegada es va reduint més. </span></div><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong> </div><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong> </div><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong> </div><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong> </div><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong> </div><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong> </div><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;"></span></strong> </div><div align="left"><strong><span style="font-size:130%;">Adimensionals / Unidimensionals</span></strong></div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><strong></strong></span> </div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><strong></strong></span> </div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><strong>Forat negre d'Schwarzschild:</strong> si el forat negre és adimensional. </span></div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><strong></strong></span> </div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><strong></strong></span> </div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><strong>Forat negre d’einstein:</strong> si és unidimensional. Una evolució d’aquests darrers són els forats de cuc, que, en teoria, poden ser portes en d’espaitemps que podrien comunicar dos punts llunyans d’univers o del temps.<br /></span></div><div align="left"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" ></span> </div><div align="left"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" ></span> </div><div align="left"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" ></span> </div><div align="left"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" >Formacio d’un Forat negre</span></div><div align="left"><span style="font-size:85%;"></span> </div><div align="left"><span style="font-size:85%;"></span> </div><div align="left"><span style="font-size:85%;"></span> </div><div align="left"><span style="font-size:85%;">Quan explota una <strong>supernova</strong>*, el nucli de l’estrella es col·lapsa i acostuma a donar lloc a una estrella de neutrons, però no sempre és així. D’acord amb càlculs teòrics, una estrella de neutrons no pot ser major de 3 masses solars. Què passa, doncs, si una estrella amb una massa major es col·lapsa? El més probable és que es converteixi en un forat negre.</span></div><div align="left"><br /></div><div align="left"><span style="font-size:85%;">En una regió del voltant de una massa col·lapsada, el camp gravitatori és tant fort que ni la llum pot escapar. Un forat negre que mesura una mil milionèsima part d’un metre, pot pesar fins a un miliard de tones. El gas que té el forat negre pel voltant rodant a una velocitat que és quasi la meitat que la de la llum, pot arribar als 100 milions de graus centígrads<br /></span></div><div align="left"><br /></div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><strong>Supernova:</strong> Una supernova és una explosió estel·lar que correspon a l’ultimà etapa de l’evolució de determinats estels (estels binaris, i estels massius). Durant aquesta etapa la lluminositat de l’estel pot augmentar en un factor de 108.</span></div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" ></span></span> </div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" ></span></span> </div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" ></span></span> </div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" >On es formen els forats negres</span> </span></div><div align="left"><br /></div><div align="left"><span style="font-size:85%;"></span> </div><div align="left"><span style="font-size:85%;">Es creu que en el centre de la majoria de les galàxies (entre elles la Via Làctia) hi ha forats negres supermassius, encara que la majoria són actualment inactius. Les galàxies amb el nucli actiu com les galàxies de Seyfert, radiogalàxies o els Blazars, es creu que són galàxies amb un forat negre encara actiu en el seu nucli. Les emissions es produeixen a causa de la materia del disc d'acreció que es forma al voltant de l'horitzó d'esdeveniments.<br /></span></div><div align="left"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" ></span> </div><div align="left"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:180%;" >Alguns forats negres actius</span></div><div align="left"><br /></div><div align="left"><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></div><div align="left"><span style="font-size:130%;"><strong>NGC 4261 </strong></span></div><div align="left"><span style="font-size:85%;">Es troba a la constel·lació Virgo, a 100 milions d'anys llum de distància. Aquesta fotografia del seu nucli mostra un disc de pols i gas d'uns 800 anys llum de diàmetre i una massa 100000 vegades més gran que la del Sol.<br /></span></div><div align="left"><br /></div><div align="left"><span style="font-size:85%;">La velocitat de rotació d'aquest disc indica que l'objecte central de la fotografia, d'un diàmetre no superior a 80 unitats astronòmiques, té una massa 1200 milions de vegades més gran que la del Sol. El que resulta més sorprenent és que aquest forat negre està descentrat 20 anys llum respecte al disc, que tampoc ocupa el centre galàctic. Alguns astrònoms pensen que els materials ejectats a gran velocitat per aques<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoBAKE1euJIf5lCuq1n4DsC5oT00pdWZQvwMpSF6SSP0mwuYgZJzqVe-bBtWPG7WAcLShxQMcEpi-qtOPlX3PuP7zjjcfSn1t3oX3CFDX8FiytAdzY6dyjFPLv5cDiXggHagJNBO9Z7gQ6/s1600-h/20061031-Black-hole.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5051768126191082354" style="margin: 0px 0px 10px 10px; float: right; width: 168px; height: 236px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoBAKE1euJIf5lCuq1n4DsC5oT00pdWZQvwMpSF6SSP0mwuYgZJzqVe-bBtWPG7WAcLShxQMcEpi-qtOPlX3PuP7zjjcfSn1t3oX3CFDX8FiytAdzY6dyjFPLv5cDiXggHagJNBO9Z7gQ6/s320/20061031-Black-hole.jpg" border="0" height="229" width="129" /></a>ts objectes poden produir un efecte d'acció i reacció, desplaçant el forat negre com si fos un coet.</span></div><div align="left"><br /></div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><strong><span style="font-size:130%;">NGC 1068</span></strong> </span></div><div align="left"><span style="font-size:85%;">Es una galaxia activa de Seyfert de tipos 2 que es trova a uns 60 milions d'anys llum de nosaltres. Aquestes galaxias tenen un nucli que brilla amb un esclat 1000 milions de vegades mes gran que el del Sol. També presenten variacions de luminositat amb un període de pocs dies. Aixó implica que el focus d'on prové l'energia ha d'ocupar un espai d'uns pocs dies llum de diàmetre.<br /></span></div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><span style="font-size:130%;"><strong></strong></span></span> </div><div align="left"><span style="font-size:85%;"><span style="font-size:130%;"><strong>M 87</strong></span> </span></div><div align="left"><span style="font-size:85%;">Es troba a 50 milions d'anys llum de nosaltres, a la constel·lació Virgo.</span></div><div align="left"><span style="font-size:85%;"></span> </div><div align="left"><span style="font-size:85%;">El 1917 es va descobrir una expansió en forma de dit sortint del nucli d'M87. Als anys cinquanta es va comprobar que aquesta galàxia emetia també enormes quantitats d'energia en forma d'ones de ràdio. A les millors imatges s'hi veia sortir del nucli un estret raig de forma cònica, amb condensacions d'uns 10 anys llums de diàmetre: una mida petita a escala galàctica. Alguns deien que només un forat negre podia explicar tota aquesta activitat. Per altres, els forats negres no eren més que curiositats teòriques. </span></div><div align="left"><br /></div><div align="left"><span style="font-size:85%;">Quan Holland Ford i Richard Harms van veure per primera vegada aquesta fotografia, obtinguda amb la càmara WFPC-2 del telescopi espacial, van quedar impresionats per la insospitada presència d'una estructura espiral al interior d'aquesta galàxia el·líptica. El gas de l'espiral és hidrogen ionitzat a uns 10000º K. A 60 anys llum del centre gira a 550 km/s al voltant d'un objecte amb una massa 3000 milions de vegades més gran que la del Sol concentrada dins d'un espai no més gran que el nostre sistema solar. "Si no es tracta d'un forat negre, llavors no tinc idea de què és", ha dit Holland. </span></div><div align="left"><br /></div><div align="left"><span style="font-size:85%;">(informació extreta de </span><a href="http://es.wikipedia.org/"><span style="font-size:85%;">http://es.wikipedia.org/</span></a><span style="font-size:85%;">)<br /><br /><span><span style="font-size:78%;"><span style="font-family:arial;">Treball realitzat per: Marc Andreu, Àlex Ramon, Aaron Miralles i Jaume Parramon.<br /></span></span></span><span style="font-weight: bold;"><span style="font-size:78%;"><span style="font-family:arial;"><br /></span></span></span></span><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-74971487175716527992007-04-01T03:23:00.000-07:002007-10-29T13:48:58.069-07:00El ximpanzè<span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);font-size:180%;" >El ximpanzè<br /></span></span><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);font-size:130%;" ><span style="font-family:arial;">Un animal molt proper a l’home</span></span><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_uGTQkQZzs3cXbkVRfUNeLPkqQxYJI29Gl3dnw54loyPJSQ01WzmFgei8tIPwSU7vTzg-oiHFilYORp0E2mrbciY6imgW2PrYwTUs3-w0nngoAGgblYgyJtUDL8eGXoWhcvhcvC84REbj/s1600-h/Nueva+imagen+%281%29.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 180px; height: 158px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_uGTQkQZzs3cXbkVRfUNeLPkqQxYJI29Gl3dnw54loyPJSQ01WzmFgei8tIPwSU7vTzg-oiHFilYORp0E2mrbciY6imgW2PrYwTUs3-w0nngoAGgblYgyJtUDL8eGXoWhcvhcvC84REbj/s320/Nueva+imagen+%281%29.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5048411788897345842" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">El ximpanzé és, ben segur, l'animal </span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">més proper a l'home en quant a les seves capacitats intel·lectuals i pràctiques socials.</span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"> </span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Està sent objecte</span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"> </span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">d'experimentacions , per tal de veure la seva capacitat d'abstracció i d'aprendre el llenguatge dels símbols, ja que, malauradament, no </span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">està</span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"> capacitat per parlar. Aquesta incapacitat no ve de la carència d'òrgans fonadors, ni és tampoc que no utilitzi els sons per a comunicar-se, sinó que aquesta comunicació t</span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">é un origen emotiu, com és en el nostre cas el riure o el plorar: no ens és fàcil fer-ho voluntàriament, malgrat ens és, de vegades, difícil evitar-ho.<br /><br /></span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(255, 102, 0); font-weight: bold;"><br /><br />Característiques principals</span></span></span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">M</span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">amífer de l'ordre dels primats, una mica més alt que </span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyiXPeL_8TJQQN1l8lfIwz3TtUvP2lNVMnnwLhUBWWUcMBpf0Jw4VCTBjsd0DCkp2HwE8vQE1_O0ld5w-UZCNw22CprFBD8dbasoL-6lRG3JSlvIyVc1ftBmo7uOhuk1URNLQm14qUqhXm/s1600-h/Nueva+imagen+%281%29.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 120px; height: 146px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyiXPeL_8TJQQN1l8lfIwz3TtUvP2lNVMnnwLhUBWWUcMBpf0Jw4VCTBjsd0DCkp2HwE8vQE1_O0ld5w-UZCNw22CprFBD8dbasoL-6lRG3JSlvIyVc1ftBmo7uOhuk1URNLQm14qUqhXm/s320/Nueva+imagen+%281%29.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5048409753082847490" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">l'orangutan (els masclespoden assolir 170 cm i les femelles 130) i amb un pes entre 50 i 80 kg (els mascles); de línia més esvelta i de membres més proporcionats que l'orangutan, té el dit gros de les mans completament desenvolupat; el seu cos és arrodonit, amb orelles força </span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">grosses. El seu pelatge, abundant, generalment és negrós i es torna gris en envellir l'animal.<br /><br /></span></span><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"><br /><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(255, 102, 0); font-weight: bold;">Etologia</span></span><br /><br />És de costums arborícoles, intermedis entre l'orangutan i el goril·la. Habita a l'Àfrica, des de Gàm</span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">bia fins als llacs Albert i Victòria, sobretot a les grans selves i als </span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">boscos de la vora dels grans rius; defuig les zones sense arbres. No sap nedar. Es nodreix de vegetals (fruita, fulles, arrels, etc) i ocasionalment de carn. Diürn, construeix plataformes a dalt dels arbres, on passa la nit i que només utilitza un cop.<br /><br /></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtHcMlLsfobhN_YQWNctmgPWTGP8zQoQNkQArMHQCLg9HbhJoEFKVXNJb0WhkxhOlq8O3SIoKWrg4Hb27K9iZjWVjzR1OVGxmj2X7nhM3cHZjZzURVm_i7T5lIDVOQLw6VRhAVy5iWDLxi/s1600-h/Nueva+imagen+%281%29.bmp"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 49px; height: 39px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtHcMlLsfobhN_YQWNctmgPWTGP8zQoQNkQArMHQCLg9HbhJoEFKVXNJb0WhkxhOlq8O3SIoKWrg4Hb27K9iZjWVjzR1OVGxmj2X7nhM3cHZjZzURVm_i7T5lIDVOQLw6VRhAVy5iWDLxi/s320/Nueva+imagen+%281%29.bmp" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5048415143266804050" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"><a href="http://www.maikelnai.es/?p=286">Vídeo d'un ximpanè utilitzant una llança per caçar: http://www.maikelnai.es/?p=286</a><br /><br />La gestació sol durar uns vuit mesos i mig, i solen parir una cria a cada part, que la </span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">mare transporta agafada al seu pelatge durant 4-6 mesos, després de</span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYueMfc1zTZVc_e73a2TCvb6CIIRxet2zhwBkgTjgdOf3eyt4XROtR-XaOqr7GiTWc38dx2e4aNg6J5VhuEXyW8vLXB4pxgPnTs1Tk9Vh6kAsuKvXNvw_a9PWdBEbHGDbzbGZjWcl-pdv3/s1600-h/Nueva+imagen+%282%29.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYueMfc1zTZVc_e73a2TCvb6CIIRxet2zhwBkgTjgdOf3eyt4XROtR-XaOqr7GiTWc38dx2e4aNg6J5VhuEXyW8vLXB4pxgPnTs1Tk9Vh6kAsuKvXNvw_a9PWdBEbHGDbzbGZjWcl-pdv3/s320/Nueva+imagen+%282%29.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5048410049435590930" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">ls quals encara en té cura. Solen viure uns 40 anys, i arriben a la pubertat entre 7 i 8 anys. </span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Generalment viuen en grups jerarquitzats de fins a 20 individus, dirigits per un mascle dominant. Hom creu que, dins d'uns límits molt amplis, els grups són territorials.<br /><br /></span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Utilitzen la mímica i la gesticulació, es comuniquen mitjançant sons guturals, dels quals </span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">hom n'ha arribat a identificar fins a 32. Hom en distingeix quatre varietats geogràfiques. A causa de la seva notable intel·ligència (utilitzen objectes com a eines </span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">rudimentàries) i de la proximitat evolutiva amb els humans són intensament estudiats. Hom discuteix si la seva capacitat d'aprendre i emprar signes per a comunicar-se pot ser comparable al llenguatge humà.</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Informació extreta de : http://www.xtec.es/~xlumbiar/m2/index.htm</span></span></span></span> </div><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-family:arial;">Treball realitzat per Enric Flecha, Miquel Canal, Gerard Campillos, Carles Hidalgo i Borja Moreno</span></span>Escola Mestralhttp://www.blogger.com/profile/05927482635316939165noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-29688247386090487782007-04-01T02:35:00.000-07:002007-10-29T13:49:23.156-07:00Júpiter<span style="font-size:180%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);">Júpiter </span></span><br /><br /><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIOl7aoozd-UG0x_GbSltJWgP4l4-1jijtwRousQNTFHu0d5_C075Yx0YUBM5YiPIyNE9bRlTjDV3tbUgJjcGPbpcAsYj1jIbuLj8x3vuBjZhXlr4VqqZXnDbUjBlZh-GmIwX4urTBou5m/s1600-h/Nueva+imagen.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 169px; height: 160px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIOl7aoozd-UG0x_GbSltJWgP4l4-1jijtwRousQNTFHu0d5_C075Yx0YUBM5YiPIyNE9bRlTjDV3tbUgJjcGPbpcAsYj1jIbuLj8x3vuBjZhXlr4VqqZXnDbUjBlZh-GmIwX4urTBou5m/s320/Nueva+imagen.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5048393595415879906" border="0" /></a><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol. Té un diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra). La seva òrbita se situa aproximadament a 5 UA (750 milions de km) del Sol, entre les òrbites de Mart i Saturn. És un gegant gasós format principalment per hidrogen i heli sense una superfície interior definida. La seva característica més destacable és la Gran Taca Vermella, un enorme anticicló situat en les latituds tropicals de l'hemisferi sud.<br /></span><span style="font-family:arial;">Va ser descobert a l'antiguitat i rep el seu nom del pare dels déus de la mitologia romana, aquell al que els grecs anomenaven Zeus i els romans Júpiter.<br /></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;"><br /><br /></span><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(255, 102, 0); font-weight: bold;font-family:arial;" >Característiques físiques:</span></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQMsUB25fgA2zvfgMiSEZ6h0epnsttSmchvfVOJ5r7lZlUIVdJ9Ip7qMO7WPVqbOBoNwzzdI5Wxmaw6Cn6XHR2G17k-7c8rAjJ-2uoDgD3uT2lYuDiCuxHJtpBf8Sfw25AeztpYDHNbvwN/s1600-h/Nueva+imagen.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 128px; height: 182px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQMsUB25fgA2zvfgMiSEZ6h0epnsttSmchvfVOJ5r7lZlUIVdJ9Ip7qMO7WPVqbOBoNwzzdI5Wxmaw6Cn6XHR2G17k-7c8rAjJ-2uoDgD3uT2lYuDiCuxHJtpBf8Sfw25AeztpYDHNbvwN/s320/Nueva+imagen.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5048394596143259890" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">Júpiter és el més massiu dels</span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;"> planetes d</span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">el </span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">Sistema Solar. La seva massa</span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;"> equival a unes 310 vegades la de la Terra </span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">i a unes 2,5 vegades la suma de la masses de tots els altres planetes. </span><span style="font-family:arial;">Té el rècord de volum (1400 vegades el de la Terra) i és el planeta amb la velocitat de rotació més ràpida i per tant el període de rotació més curt (menys de 10 hores).</span> <span style="font-family:arial;">La seva atmosfera està permanentment coberta de núvols estructurats en franges horitzontals de colors rogencs. Aquests posseixen una forta dinàmica de vents zonals amb velocitats de fins a 150 m/s i mostren un alt grau de turbulència.</span> <span style="font-family:arial;">Generalment, és el quart objecte més brillant del cel (després del Sol, la Lluna i Venus) encara que a vegades Mart és més brillant que Júpiter i Júpiter més brillant que Venus.</span><br /></span></div><br /><br /><table class="MsoNormalTable" style="width: 237px; height: 130px;" border="1" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr style="font-family:arial;"> <td colspan="2" style="padding: 1.5pt; background: rgb(255, 192, 192) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span lang="CA">Característiques físiques<o:p></o:p></span></span></p> </td> </tr> <tr style="font-family:arial;"> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Diàmetre equatorial </span><span style="font-size:85%;"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">142.984 km<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style="font-family:arial;"> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Massa<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">1.898,6·10<sup>24</sup> kg<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style="font-family:arial;"> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Volum</span><span style="font-size:85%;"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">143.128·10<sup>10</sup> km³<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style="font-family:arial;"> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Densitat mitjana</span><span style="font-size:85%;"><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">1,326 kg/m<sup>3</sup><o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style="font-family:arial;"> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span lang="CA">Gravetat (equador, 1 bar)<o:p></o:p></span></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">24,79 m/s<sup>2</sup></span><o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style="font-family:arial;"> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Velocitat d'escapament<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">59,5 km/s<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style=""> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">Albedo</span></span><b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></b></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:arial;">0,52</span></span><o:p></o:p></span></p> </td> </tr> </tbody></table><br /><br /><table class="MsoNormalTable" style="margin-left: 4.8pt; margin-right: 4.8pt;" align="left" border="1" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr style=""> <td colspan="2" style="padding: 1.5pt; background: rgb(255, 192, 192) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Composició de l'atmosfera<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style=""> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Hidrogen molecular (H<sub>2</sub>)<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">89,8 ± 2,0 %<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style=""> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Heli (He)<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">10,2 ± 2,0 %<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style=""> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Metà (CH<sub>4</sub>)<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">3000 ± 1000 ppm<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style=""> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Amoníac (NH<sub>3</sub>)<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">260 ± 40 ppm<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style=""> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Deuteri (HD)<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">28 ± 10 ppm<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style=""> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Età (C<sub>2</sub>H<sub>6</sub>)<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">5,8 ± 1,5 ppm<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style=""> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Vapor d'aigua (H<sub>2</sub>O)<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">~4 ppm<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> </tbody></table> <table class="MsoNormalTable" style="" border="1" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr style="font-family:arial;"> <td colspan="2" style="padding: 1.5pt; background: rgb(255, 192, 192) none repeat scroll 0% 50%; -moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Característiques atmosfèriques<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style=""> <td style="padding: 1.5pt;font-family:arial;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Pressió atmosfèrica<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;font-family:arial;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">70 kPa<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style=""> <td style="padding: 1.5pt;font-family:arial;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">Temperatura mitjana<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;font-family:arial;"> <table class="MsoNormalTable" style="border: 1.5pt outset ; width: 100%;" border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" width="100%"> <tbody><tr style=""> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">1 bar<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">0,1 bar<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> <tr style=""> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">165 K<br />(-108ºC)<o:p></o:p></span></p> </td> <td style="padding: 1.5pt;"> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;">112 K<br />(-161ºC)<o:p></o:p></span></p> </td> </tr> </tbody></table> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:85%;"><o:p></o:p></span></p> </td> </tr> </tbody></table><br /><br /><br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;"><span style="font-size:78%;">Informació extreta de: Informació extreta de www.wikipedia.es.<br /><br />Treball realitzat per: Xavier Puiggròs, Alejandro Marmelada, Joan Marc Domènech, Ferran Trepat i Jacob Gràcia.<br /><br /><br /></span></span>Escola Mestralhttp://www.blogger.com/profile/05927482635316939165noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-62966485782800814572007-04-01T01:32:00.000-07:002007-10-29T13:50:06.013-07:00Virus, troians i cucs.<div style="text-align: justify;"><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" ><span style="font-size:180%;"><span style="color: rgb(255, 102, 0); font-weight: bold;">Virus Informàtic</span></span><br /><br />Un virus informàtic és una seqüència d’instruccions que en algun moment podrien executar-se (per ser un programa, una macro, etc.), i que inclouen en el seu propi codi instruccions precises per a què en algun moment prendre el control de la màquina en la que s’ executa i </span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" >realitzar la còpia de si mateix en un suport diferent al que es troba originalment, entenent per suport qualsevol medi on qualsevol virus pot ocult</span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" >ar-se: un arxiu, un sector d’ arranc o un document.<br /></span><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizlTOR5OMj3_5DRC6zcd0WsTa3VNqcl0TiKRkiOKak15WCtxLeBe2emCB-DBfbuwNOTlyyclEeZC7thusiSH9oLVNXH20JICnGjKeJ4MpLWJmFd_9DEjpe3qjxnL4FoZ85fhYLxOmiMtkM/s1600-h/Nueva+imagen+%281%29.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 244px; height: 191px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizlTOR5OMj3_5DRC6zcd0WsTa3VNqcl0TiKRkiOKak15WCtxLeBe2emCB-DBfbuwNOTlyyclEeZC7thusiSH9oLVNXH20JICnGjKeJ4MpLWJmFd_9DEjpe3qjxnL4FoZ85fhYLxOmiMtkM/s320/Nueva+imagen+%281%29.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5048378352576946354" border="0" /></a><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" >Els virus informàtics els podríem dividir en dues seccions ben diferenciades. La encarregada d’ autoreplicar-se infectant certs suports d’ acord a certs patrons, I l’ acció visible de cara a l’ usuari que s’ activa d’ acord a altres certs paràmetres.<br /><br /></span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" >Convé tenir clars dos conceptes. En primer lloc que els virus informàtics són programes com qualsevol altre que podem imaginar (Netscape, Word, etc.), amb la seguretat de que realitzen la seva funció de forma totalment transparent de cara a l’usuari, és a dir, fins que patim el seu </span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" >pay-load, es multiplica i es distribueix sense que ens donem compte. En segon lloc hem de tenir igualment present que un virus es composa d’“una seqüència d’instruccions”, que d’ alguna manera, pot arribar a executar-se a l’ordenador<br /><br />Tot i és possible crear virus informàtics que afectin sistemes operatius com ara GNU/Linux, FreeBSD o NetBSD, que són lliures, el fet que aquests sistemes siguin més robustos quant a seguretat, i que no son usats per tants usuaris, fa que no es desenvolupin tants virus per aquests sistemes<br /></span><br /><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" ><br /><span style="color: rgb(255, 102, 0); font-weight: bold;font-size:130%;" >Troians o cavalls de Troia</span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6GjqjatLjmy5I7Lpg78dyL-1CzBKlVAMqfIvHar6rojdfdje0FGWyt_xvQJK_2RYstplGOlhNupJV3DApviTejAKq0pW9omScboCQS7IKeoE9g6u5iXGXlCb1UaJ4LLlY3QUIuvyJ1Gqa/s1600-h/Nueva+imagen+%282%29.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 198px; height: 156px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6GjqjatLjmy5I7Lpg78dyL-1CzBKlVAMqfIvHar6rojdfdje0FGWyt_xvQJK_2RYstplGOlhNupJV3DApviTejAKq0pW9omScboCQS7IKeoE9g6u5iXGXlCb1UaJ4LLlY3QUIuvyJ1Gqa/s320/Nueva+imagen+%282%29.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5048378494310867138" border="0" /></a><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" ><br />Tècnicament, els troians tampoc es consideren virus, ja que no es reprodueixen infectant altres</span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" > fitxers. Tampoc es propaguen fent còpies de si mateix com fan els cucs. A efectes pràctics són tractats com a virus i són detectats i eliminats pels antivirus. L'objectiu bàsic d'aquests virus és la</span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" > introducció i instal·lació d'altres programes en l'ordinador per a permetre el control remot des d'altres equips.</span><br /><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" >Els efectes dels troians</span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" > poden ser molt perillosos. Igual que els virus, tenen la capacitat d'eliminar fitxers o destruir la informació del disc dur. Però, a més, poden capturar i enviar dades confidencials a una adreça externa o obrir ports de comunicacions, permetent que un possible intrús controli l'ordinador de forma remota<br /><br /><span style="color: rgb(255, 102, 0); font-weight: bold;font-size:130%;" >Cucs (Worms)</span><br />D'una manera estricta, els cucs no es consideren virus perquè no necessiten infectar altres fitxers per a reproduir-se. A efectes pràctics però, són tractats com a virus i són detectats i eliminats pels antivirus. Bàsicament, els cucs es limiten a realitzar còpies de si mateixos a la màxima velocitat possible, sense tocar ni danyar cap altre fitxer. No obstant això, es reprodueixen a tal velocitat que poden col·lapsar per saturació les xarxes on s'infiltren. Les infeccions produïdes per aquests virus gairebé sempre es realitzen a través del correu electrònic, les xarxe</span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" >s informàtiques i els canals de xat (tipus IRC o ICQ) d'Internet. També poden propagar-se dintre de la memòria de l'ordinador.<br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(255, 102, 0); font-weight: bold;">Antivirus</span></span></span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" ><br />Els antivirus són programes la funció dels quals és detectar i eliminar Virus informàtics i altres programes maliciosos (de vegades denominats malware). Bàsicament, un antivirus compara el codi de cada arxiu amb una base de dades dels codis (també coneguts com signatures o vacunes) dels virus coneguts, pel que és important actualitzar-la periòdicament a fi</span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" > d'evitar que un virus nou no sigui detectat. També se'ls ha agregat funcions </span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN2U7iei1QGhKvuxnYVSk8jp1jwhhqlDPXg1_rH660G5biigMYLDYxj2dT1v-bKQPPJv9ePRNl7n5xbQLecvHiUVoqRhnqc4I4TjURF-DqNPAmDIiLbY8a9FlgE9ERFNQy9-9_6svZ4kZz/s1600-h/Nueva+imagen+%283%29.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN2U7iei1QGhKvuxnYVSk8jp1jwhhqlDPXg1_rH660G5biigMYLDYxj2dT1v-bKQPPJv9ePRNl7n5xbQLecvHiUVoqRhnqc4I4TjURF-DqNPAmDIiLbY8a9FlgE9ERFNQy9-9_6svZ4kZz/s320/Nueva+imagen+%283%29.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5048378678994460882" border="0" /></a><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" >avançades, com la recerca de comportaments típics de virus (tècnica coneguda com Heurística) o la verificació contra virus en xarxes de computadors. Normalment un antivirus té un component que es carrega en memòria i roman en ella per a verificar tots els arxius oberts, creats, modificats i executats en temps real. És molt comú que tinguin components que revisin els adjunts dels correus electrònics sortints i entrants, així com els scripts i programes que poden executar-se en un navegador web.<br /><br /><br /><br /><span style="font-size:78%;">Dades extretes de:</span><br /><span style="font-weight: bold;font-size:78%;" >* www.xtec.cat/at_usuari/antivirus/htm/intro01.htm<br />* infovirus.galeon.com/queesunvirus.htm<br />* ca.wikipedia.org/wiki/Virus_informàtic<br /><br />Treball realitzat per José Luis Artesero, Aleix Pons, Ricard Jorquera i Jaume Arquero<br /></span></span></div>Escola Mestralhttp://www.blogger.com/profile/05927482635316939165noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-50751811771443813442007-03-30T03:16:00.000-07:002007-10-29T13:50:38.046-07:00Isaac Newton<div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-size:180%;" >Biografia</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIa-yY_PjMt74KwgD2hZoZAd6ZOukWNODJNLQj5MEzH1V-HMff7VFGakDZSIomYFnneyI2kB03qNgPHagAjAAc-WacqdO9xgKGI5ZWJMjPwBfS0sDcy40n04eYYwzCqRf5qsCovONnwg46/s1600-h/newton.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 158px; height: 143px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIa-yY_PjMt74KwgD2hZoZAd6ZOukWNODJNLQj5MEzH1V-HMff7VFGakDZSIomYFnneyI2kB03qNgPHagAjAAc-WacqdO9xgKGI5ZWJMjPwBfS0sDcy40n04eYYwzCqRf5qsCovONnwg46/s320/newton.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5047661559986907362" border="0" /></a><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" >I<span style="font-size:85%;">saac Newton va néixer a Woolsthorpe, Lincolnshire, Anglaterra, el 4 de</span></span><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" ><span style="font-size:85%;"> Gener de 1643. La seva vida infantil va ser pràcticament la d'un orfe, a causa de la mort del seu pare i el nou matrimoni de la seva mare, vivint amb els seus oncles. Aquest canvi de vida el va convertir en un home difícil de caràcter i solitari. Els seus primers anys d'estudi no van donar bons fruits, als seus informes destacaven la poca atenció en les activitats escolars.</span></span><br /><br /><span style="font-size:85%;">Després va ingressar en el Trinity College de Cambridge, on la instrucció estava dominada per la filosofia d'Aristòtil. Malgrat això, també va estudiar a Descartes, Gassendi, Hobbes i Boyle. L'estudi de la descripció algebràica del moviment de Descartes va portar Newton a elaborar una dinàmica escrita en una forma alternativa de l'àlgebra, la geometria. I després va posar la geometria en moviment amb el desenvolupament del càlcul infinitesimal. Va rebre el seu grau de batxiller l'abril de 1665.<br /><br />Quan la Universitat de Cambridge va ser reoberta després d'una pesta, Newton va ser nomenat professor menor al Trinity College i, després del seu grau de mestre, va ser elegit professor major. Al 1669 va ser recomanat per a ocupar la càtedra lucasiana. El seu primer treball a la càtedra va ser sobre òptica. Va dissenyar i construir el primer telescopi reflector. Va concloure que la llum blanca no és una única entitat després d'observar l'aberració cromàtica del seu telescopi i de realitzar l'experiment del prisma, on va poder observar l'espectre - <span style="font-style: italic;">de spectrum, fantasma</span> - dels components individuals de la llum blanca i recompondre'l amb un segon prisma. Va descobrir els anells de Newton, una sèrie de franges clares i fosques degudes a la interferència lluminosa, que apareixen quan s'uneixen dues superfícies de vidre, una plana i l'altra convexa.<br /><br />El 1666 Newton va imaginar que la gravetat de la terra influenciava la Lluna i contrabalancejava la força centrífuga. Amb la seva llei sobre la força centrífuga i utilitzant la tercera llei de Kepler, va deduir les tres <span style="font-style: italic;">lleis fonamentals de la mecànica celeste</span>: <span style="font-style: italic; font-weight: bold;"><br /></span></span><ul><li><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Llei de la inèrcia</span>: <span style="font-style: italic;">Tot cos tendeix a conservar el seu estat de moviment mentre no actui sobre ell una força externa. Llei fonamental de la dinàmica. La força és igual a la massa per l'acceleració. </span><br /></span></li><li style="font-style: italic;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Llei de l'acció i la reacció</span>: A tota força sempre se li oposa una reacció, de la mateixa magnitud però de sentit contrari.</span></li></ul><span style="font-size:85%;"><br />Newton va demostrar que la força gravitatòria disminueix segons el quadrat de la distància i que això dóna origen a les lleis de Kepler del moviment planetari. Va exposar la <span style="font-style: italic;">Llei de la gravitació universal</span>:<br /></span><ul><li><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Llei de la gravitació universal</span>: <span style="font-style: italic;">Entre dos cossos s'exerceix una força d'atracció directament proporcional al producte de les seves respectives masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els seus centres de gravetat.</span></span></li></ul><span style="font-size:85%;">Al 1687 Newton va publicar <span style="font-weight: bold;">Philosophiae Naturalis Principia Mathematica</span>, on va establir els principis bàsics de la mecànica teòrica i la dinàmica dels fluids. Va aplicar el primer tractament matemàtic al moviment ondulat, va deduir les lleis de Kepler a partir de la llei de quadrats inversos de la gravitació i va explicar les òrbites dels cometes; va calcular les masses de la Terra, el Sol i els planetes amb els seus satèl·lits, va explicar la forma aixafada de la Terra i va utilitzar aquesta idea per a explicar la precessó dels equinoccis, a més d'establir la teoria de les marees.<br /><br />L'any va sofrir una crisi nerviosa, Newton es va retirar de la investigació. Va viatjar a Londres on va esdevenir guardià custodi de la casa de la moneda i director al 1699. Newton es va convertir en un home molt ric. El 1703 va ser elegit president de la Royal Society i va ser reelegit cada any fins la seva mort. Va ser nomenat cavaller per la reina Anna el 1705. Va morir el 31 de març de 1727 a Londres.<br /><br />http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd97/Biografias/03-1-b-newton.html#punto1º<br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(255, 102, 0);font-family:arial;" >Lleis de Newton</span></span><br /><br /><br />Les lleis del moviment o d'inèrcia de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, descrivint les causes i formes de moviment dels cossos. Són la base de la mecànica clàssica.<br /><br /><span style="color: rgb(204, 153, 51);">Primera llei o llei de la inèrcia</span><br />Tot cos lliure, sobre el que no actua cap força, manté el seu estat de moviment, ja sigui en repòs, o ja sigui en moviment rectilini uniforme. (També anomenada principi de Galileo.)<br /><br /><span style="color: rgb(204, 153, 51);">Segona llei o llei fonamental de la dinàmica</span><br />Tot cos sobre el qual actua una força es mou de tal manera que la variació de la seva quantitat de moviment respecte del temps és igual a la força que produeix el moviment. S'expressa segons la següent equació:<br /></span><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;font-size:100%;" >F = m a</span><br /></div><span style="font-size:85%;">on m es la massa, F la força, i a l'acceleració. Les dues últimes són quantitats vectorials.<br /><br /><span style="color: rgb(204, 153, 51);">Tercera llei o llei d'acció i reacció</span><br />Sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer: <span style="font-weight: bold;"> Fij = - Fij</span><br /><br />(Informació extreta de Viquipèdia)<br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: bold;">Treball realitzat per Marc Andreu, Aaron Miralles, Àlex Ramon i Jaume Parramon.</span></span><br /></span></div><span style="font-size:85%;"><br /></span>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-87838460703828087792007-03-23T12:02:00.000-07:002007-10-29T14:01:36.030-07:00Les balenes<span style="color: rgb(255, 153, 0); font-weight: bold;font-family:arial;font-size:180%;" >Les balenes</span><br /><object height="355" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/YylJwZA5wCk&rel=1"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/YylJwZA5wCk&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></object><br /><div style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >Una <b>balena</b> </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >és qualsevol cetaci del </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >subordre dels misticets (<i>Mysticeti</i>) (balenes amb </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >barbes). Segons la definició </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >anteri</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >or les balenes pertanyen als gènere </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" ><i><u>Balaena</u></i> (balenes pròpiament dites) i Balaenoptera (rorquals). La famosa </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >“balena blava” és en realitat un rorqual (<i>Balaenoptera musculus</i>) i amb </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >més de 30 metres de llargària i un pes de 140 tones és </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >l’animal més gran que mai </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >hagi existit. Amb la paraula balena</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" > també es designa correntment a tots els grans cetacis, aleshores inclo</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >u els odontocets (<i>O</i></span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" ><i>dontoceti</i>,</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" > cetacis amb dents) com </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >el catxalot, l'orca o la beluga.</span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj96jPuubBcNCUhsNij5YnQeidUG7s0UHB7JfewHdXPfgOMUe0CqfU1OV77yQjB0mC5UaYyRwix9j940vKCAOdMloDu-0cVVtM3-vhvsJZzlNJH9sDKBfVqbbKtw5toeikz6crjUIBcgK0F/s1600-h/CG83.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 164px; height: 111px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj96jPuubBcNCUhsNij5YnQeidUG7s0UHB7JfewHdXPfgOMUe0CqfU1OV77yQjB0mC5UaYyRwix9j940vKCAOdMloDu-0cVVtM3-vhvsJZzlNJH9sDKBfVqbbKtw5toeikz6crjUIBcgK0F/s320/CG83.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046575832272757442" border="0" /></a><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:130%;" ><span style="font-family:Arial;">Etologia</span></span></div><p style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Les b</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >alenes<b> </b>viuen en petits grups i realitzen viatges migratoris al llarg de l'any. Viuen en les aigües polars gairebé tot l'any, però quan arriba el cru hivern, es traslladen a aigües més temperades. En les aigües fredes hi ha molta abundància de "krill" (veure les dues imatges que hi </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >ha acontinuació),</span><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbKorWU38CcyRheOb6wAsHSU54pIXeVrJgqn0mAXx-F7nRubaiAoswMIZL01PdDEN1gfpomX2gQrFEmi7XYiJNUylZOe7TMDYAFy-FjN8E3Phw6KVG_zdd5gCptjiMPo135Y_Ca0QysdE7/s1600-h/CG81.png"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbKorWU38CcyRheOb6wAsHSU54pIXeVrJgqn0mAXx-F7nRubaiAoswMIZL01PdDEN1gfpomX2gQrFEmi7XYiJNUylZOe7TMDYAFy-FjN8E3Phw6KVG_zdd5gCptjiMPo135Y_Ca0QysdE7/s320/CG81.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046577283971703554" border="0" /></a></span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >el menjar de les balenes. En poden arribar a menjar tonelades al dia. Així van </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >acumulant</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" > </span><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiesJfo1whLRHgrOyhuQhXO6sIUbuZo9uxsiVlBVMLP1K92Je3mlsY7RIHKj44v6hwOI_9XFVP06cXa8arPr12o0bsGAG5f2vrFQ2K0Kl8Z107QP7cjb0qL2__4FaVOWy8YLext6aIs4pFk/s1600-h/CG82.png"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 176px; height: 142px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiesJfo1whLRHgrOyhuQhXO6sIUbuZo9uxsiVlBVMLP1K92Je3mlsY7RIHKj44v6hwOI_9XFVP06cXa8arPr12o0bsGAG5f2vrFQ2K0Kl8Z107QP7cjb0qL2__4FaVOWy8YLext6aIs4pFk/s320/CG82.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046576807230333682" border="0" /></a></span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >una</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" > capa de greix sota la pell, que al mateix temps de protegir-les del fred, els serveix per emmagatzenar energia. Quan e</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >s traslladen a a</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >igües temperades, practicament no mengen, i s'alimenten de la capa de greix. </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="EN-GB" >Allí, en les aigües te</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="EN-GB" >mperades, es on rea</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="EN-GB" >litzen els acoblaments mascles i femelles i on neixen l'any següent els balenons. </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Fins que aquests estan ben refets i siguin prou grans per poder nedar milers de quilòmetres, no retornen el camí cap a les aigües fredes del nord. Hi ha mares que deixen el grup i esperen més dies fins que el</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" > seu balenó estigui preparat pel gran viatge. Els mascles no part</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >ic</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >ipen en la criança del balenó. Any rera any, cada balena fa el mateix camí i torna al mateix lloc.</span></p><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:130%;" ><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;" >Migració</span></span><br /><h2 style="text-align: justify; font-weight: bold;"><span style="font-weight: normal;font-family:Arial;font-size:100%;" >Les balenes viuen en tots els oceans, i totes les espècies migren segons l'estació de l'any. Passen l'estiu en aigües fredes en latituds altes, mentre s'alimenten. A la tardor es traslladen a aigües més càlides per a apariar-se i tenir criatures. Excepte en les èpoques de reproducció, les balenes mengen poc i neden per diversos mesos. La balena grisa, és la qual té rutes migratòries més llargues entre tots els mamífers. Les dents de les balenes són de pèl dur.</span><br /></h2><h2 style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:130%;" ><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;" >Alimentació</span></span></h2><div style="text-align: justify; font-weight: bold;"><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;font-size:100%;" >Presentenuna especialització alimentària notable. Mentre la resta dels membres de l'ordre </span><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;font-size:100%;" >estan dotats de dentsnombroses, les </span><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;font-size:100%;" >balenes no tenen dents, però en canvi </span><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;font-size:100%;" >disposen d'unes formacions (com ho són el pèl o les ungles) anomenades barbes o </span><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;font-size:100%;" >balenes, les quals pengen de la mandíbula superior, dintre de la boca, formant</span><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;font-size:100%;" >una espècie de pinta característica. Les balenes són capaces d'abastar amb la </span><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;font-size:100%;" >seva boca un gran volum d'aigua, la qual expulsen després travessant les barbes. </span><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;font-size:100%;" >Així retenen als petits animals dels quals s'alimenten, sobretot crustacis </span><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;font-size:100%;" >eufausiacis que formen densos bancs (krill). </span><br /></div><h2 style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:130%;" ><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;" >Alimentació</span></span></h2><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG73OifsDZZN2elr9EgCmV0A9QJ7m8hXO77Ucck-Hr8Rfx0XwgJ1CG0PWBIlMYK8oPo97KJjww2p_fhBUvicU-SN40iNujpTx7Lo7YE61uVoXvnhgfKukfYRKtP3MI6Xd8FSJIZaJAvmAv/s1600-h/CG7F.png"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 74px; height: 48px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG73OifsDZZN2elr9EgCmV0A9QJ7m8hXO77Ucck-Hr8Rfx0XwgJ1CG0PWBIlMYK8oPo97KJjww2p_fhBUvicU-SN40iNujpTx7Lo7YE61uVoXvnhgfKukfYRKtP3MI6Xd8FSJIZaJAvmAv/s320/CG7F.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046577597504316178" border="0" /></a><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Entre les balenes poden distingir-se dos tipus: les que no tenen dents i sí barbes i les dentades. Les ‘barbades’ notenen dents i en el seu lloc hi ha unes formacions còrnies triangulars que pengen del paladar i amb la vora inferioren serrell perquè actuicom un filtre del krill, el seu principal aliment. S’han trobat fins a 2 tones de krill a lapanxa d’una sola balena.</span><span style="font-size:100%;"><br /></span><h2 style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0jfsAF51RSoHl4ssgxZZ6uhg_j7kBdnFsIonKrjh77QGZ8NmlSLBkVqCLAEwddpj7vt-3V6efvy60azz1MmtSGzGR77pyve6dUqTjLb9nE3XZs_DL1Ik2H_U9VVKyHE4TRy6l8HncsnYf/s1600-h/CG80.png"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 69px; height: 88px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0jfsAF51RSoHl4ssgxZZ6uhg_j7kBdnFsIonKrjh77QGZ8NmlSLBkVqCLAEwddpj7vt-3V6efvy60azz1MmtSGzGR77pyve6dUqTjLb9nE3XZs_DL1Ik2H_U9VVKyHE4TRy6l8HncsnYf/s320/CG80.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046577842317452066" border="0" /></a></span></h2><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" ><br />Les espècies més comunes de balenes amb barba són la <span style="color:red;">balena bla</span></span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" ><span style="color:red;">va</span>, la <span style="color:red;">d’aleta</span>, la <span style="color:red;">geperuda</span> i la <span style="color:red;">nana</span>. De toteselles la balena blava és el mamífer més gran del món i dels que hagin existit sobre la terra.</span><span style="font-size:100%;"><br /></span></div><span style="font-size:100%;"><br /></span><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><h2 style="text-align: justify;"><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;font-size:11;" ><!--[endif]--></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:130%;" ><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;" >Espècies</span></span></h2> <p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">Entre les dentades, hi ha el <span style="color:red;">catxalot</span> i l’<span style="color:red;">orca</span>, </span><span style="font-size:100%;">que és carnívora i s’alimenta de pingüins, foques i d’altres balenes.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiJKorSuPmAxxy0blVgikmx4c4f-GXH3ZY1IkNaBxh5AM-e0nvpjBGM0JODiddlIL9oebYu2sxAOluUNcCunTDrea5g9y3RoCZnH7rpxTPbs4Hpbjl780j4BgWCx5CDfsVEJcLiZkBRT4A/s1600-h/CG7B.png"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 133px; height: 88px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiJKorSuPmAxxy0blVgikmx4c4f-GXH3ZY1IkNaBxh5AM-e0nvpjBGM0JODiddlIL9oebYu2sxAOluUNcCunTDrea5g9y3RoCZnH7rpxTPbs4Hpbjl780j4BgWCx5CDfsVEJcLiZkBRT4A/s320/CG7B.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046578271814181682" border="0" /></a><br /></span></p> <p style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >La </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;color:red;" >balena blava</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" > (<i>balaenoptera musculus</i>) és un mamífer marí que pertany a l'ordre dels cetacis. Amb </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >una llargada de</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" > fins a 30 metres i un pes de fins a 177 tones és l'ésser viu més gran que ha viscut mai a la terra. La seva respiració és pulmonar, tot i que fora de l'aigua no sobreviuria perquè el seu pes corporal l'aixafaria i es clavaria el tòrax.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Les <span style="color:red;">balenes geperudes</span><b> </b>són balenes de mida mitjana, que fan uns quinze metres de llarg i pesen entre trenta iquaranta tones. N'hi ha una dotzena de polacions </span></p> <p style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >conegudes, que passen l'estiu alimentant-se a les aigües gèlidesde l'Àrtic i l'Antàrtic, i migren cada any a les aigües tropicals, on té lloc la reproducció.</span><span style="font-size:100%;"><br /></span></p><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinrdYyzTKAySQ4nl_WZ2UHvnVPJxaMXYbUYgPMXsbPIf6-Wpm5CThNWTI8jmSYsmGr_ZjSNIC5O_Wisz1niaLPXHxKvhKFb6icUmzPyIBOXTEV8XS1L299AE_cUGaQ9M92AR97B3aUf6Li/s1600-h/CG79.png"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 141px; height: 87px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinrdYyzTKAySQ4nl_WZ2UHvnVPJxaMXYbUYgPMXsbPIf6-Wpm5CThNWTI8jmSYsmGr_ZjSNIC5O_Wisz1niaLPXHxKvhKFb6icUmzPyIBOXTEV8XS1L299AE_cUGaQ9M92AR97B3aUf6Li/s320/CG79.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046578555282023234" border="0" /></a></span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >En molts països tropicals, com ara l'Equador, les esperen milers de persones que</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" > volen tenir l'experiència de veure una balena de prop. La costa de Salinas, a un </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >parell d'hores de Guayaquil, és un dels millors llocs per a l'observació de </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >balenes geperudes, i aquí fins i tot hi ha un petit museu on els visitants poden </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >palpar la boca d'unacriade catxalot o ficar-se gairebé a dins de l'esquelet </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >d'una balena geperuda. Això, a part de tenir un contactedirecte amb els </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >investigadors que treballen amb les balenes i que coneixen millor que ningú la </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >biologia detots els cetacis que s'acosten a la zona de tant en tant.</span><span style="font-size:100%;"><br /></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVaL9xCxYxf33Uo7FgGDGyRSPQ1wKJHJrVfoHti1UqWfs10TZ6vv_86jiAefE84GQqrKhEfegjJetOfAH9n12AuidSOvf5BP-sluI5qPJtHpqdBB-_alIfBcZGaxWOhX3mXqB0slLamTw5/s1600-h/CG7E.png"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 145px; height: 98px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVaL9xCxYxf33Uo7FgGDGyRSPQ1wKJHJrVfoHti1UqWfs10TZ6vv_86jiAefE84GQqrKhEfegjJetOfAH9n12AuidSOvf5BP-sluI5qPJtHpqdBB-_alIfBcZGaxWOhX3mXqB0slLamTw5/s320/CG7E.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046578847339799378" border="0" /></a><br /></span></p> <p style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >L'</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;color:red;" >orca</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >o </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;color:red;" >balena assassina</span><span style="font-size:100%;"> (<i>Orcinus orca</i>) no és en realitat una balena sinó un membre </span><span style="font-size:100%;">de la família del </span><span style="font-size:100%;">dofí</span><span style="font-size:100%;"> oceànic(Delphinidae) i és l'única espècie del seu gènere (<i>Orcinus</i>). </span><span style="font-size:100%;">Es el segon mamífer (desprès de l'home) pelque fa a la distribució mundial ja que viu des dels oceans tropicals a l'àrtic. Les orques es desplacencontínuamenten grups familiars. Mentre uns grups són migratoris altres poblacions són estables.</span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;">Són animals carnívors que s'alimenten principalment de peixos (salmó, tauró, tonyina, etc.) però també s'alimentend'altres animals com tortugues marines o mamífers com els lleons marins o la morsa. També ataquen is'alimenten d'altres cetacis. Exteriorment el seu cos combina el color negre i el blanc. Els mascles poden arribar a fer 9,5 metres de llarg i pesar 6.000 kg, mentre les femelles són un 10% més petites.<br /><span style="font-family:arial;">Les orques en </span></span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >llibertat poden viure 80 anys o més, però en captivitat no solen passar dels 20.</span></div><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" ><br /></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh88VMVqK3Gziwp7dMwZpwoWMKxgQ1jzbmmctpDKQLzqu8ks8CIXobRhEKKwdMrLkpVsMOCeeEU_VmpUUlGrYQLEL3zq51stQG-X0e6PMuodiCW06leILCNOWHpAGgE-dyyD8TDSlMKF1ij/s1600-h/CG7D.png"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 130px; height: 66px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh88VMVqK3Gziwp7dMwZpwoWMKxgQ1jzbmmctpDKQLzqu8ks8CIXobRhEKKwdMrLkpVsMOCeeEU_VmpUUlGrYQLEL3zq51stQG-X0e6PMuodiCW06leILCNOWHpAGgE-dyyD8TDSlMKF1ij/s320/CG7D.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046574672631587490" border="0" /></a></span></p> <span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >El </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;color:red;" >catxalot</span><span style="font-size:100%;"> és la balena més gran dins del grup dels cetacis amb dents (Odontoceti). </span><span style="font-size:100%;">Viu en tots els oceans,excepte a la zona àrtica, i habita sobretot en els mars tropicals i temperats. Són migratoris. Es diri </span><span style="font-size:100%;">geixen cap a l'equador durant l'època reproductora i van a latituds més elevades per a alimentar-se.</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" > Es caracteritzen per tenir un cap </span> <span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >rectangular enorme, la longitud del qual pot ser fins a un terç del total del cos. Per tenirdents grans i còniques només a la mandíbula inferior, molt estreta i més curta que el cap. La pell enlloc de ser lisa, té crestes irregulars que li donen un aspecte arrugat. La seva coloració tendeix a ser grisa fosca o negra, els llavis són blancs color que també apareix en algunes taques sobre el ventre.</span><span style="font-size:100%;"><br /><br /></span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >El dimorfisme sexual és molt acusat: els mascles aconseguei</span><span style="font-size:100%;"> </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" lang="CA" >xen una longitud de 18 m, i només 12m les femelles.<br /></span><span style="font-size:100%;">De les balenes s'aprofita gairebé tot. La carn per menjar, les barbes per fer barnilles per corseteria,la</span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >pell per fer cuir, del greix oli i combustible, dels ossos farina pels animals...</span><span style="font-size:100%;">Són animals moltpacífics, i </span><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >sols tenen dos enemics: l'home i les orques.</span><span style="font-size:100%;"><br /></span><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=";font-family:Arial;font-size:100%;" >Avui dia la balena és un animal protegit. Està totalment prohibida la seva pesca, ja que està en perill d'extinció.</span></p><div style="text-align: justify;"><span style=";font-family:arial;font-size:100%;" >S´ha donat el cas de trobar balenes atrapades sota una capa de gel, la qual cosa les impidia respirar i </span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">podienarribar a morir ben aviat. Per poder salvar-les van haver de practicar un gran forat en el gel per tal que poguessin treure el cap les balenes per respirar. Després, amb vaixellstrenca-gels, van fer un camí fins mar obert per</span></span><span style="font-size:100%;"> poder salvar les balenes i deixar-les en llibertat.</span></div><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;font-size:11;" ><!--[endif]--></span><br /><h2 style="text-align: justify; font-weight: bold;"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:130%;" ><span style="font-weight: 400;font-family:Arial;" >Comunicació</span></span></h2><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">El cant de les </span><b>balenes</b> és el so fet per balenes per comunicar-se. La paraula "cant" s'utilitza enparticular per descriure el dibuix de sons regulars i previsibles fets per alguna espècie de balenes (notablement el gep) d'una manera que és </span><span lang="CA" style="font-size:100%;">evocadora de cant humà.</span><span style="font-size:100%;"><br /></span></div><p style="text-align: justify;font-family:arial;"><span lang="CA" style="font-size:100%;">Arxiu de so: <a href="http://members.tripod.com/acuario_marino.ar/sonidos_marinos.htm">“cant de balenes” </a><br /></span></p> <p style="text-align: justify;font-family:arial;"><span style="font-size:100%;"><br /></span><span lang="CA" style="font-size:85%;"><span style="font-size:100%;">Els mecanismes utilitzats per produir so varien des d'una família de cetacis fins a un altre. Els mamífers marins, com balenes i dofins, són molts més de dependents de so per a la comunicació i sensació que no els mamífers de terra, a mesura que uns altres sentits són d'eficàcia limitada en aigua. La vista es limita perquè el medi aquàtic absorbeix llum. L'olor també es limita, com les molècules es difonen més lentament en aigua que l'aire,que fa aquest sentit menys d'eficaç. A més a més, la velocitat del so és aproximadament quatre vegades mésràpida en el mar que a l'atmosfera. Com que els mamífers de mar són tan dependents de l'oïda per comunicar-seialimentar-se, els ecologistes s'ocupen que els està fent mal l'augment del soroll ambiental als oceansdel món provocats per vaixells.</span><span style="font-size:78%;"><br /></span></span></p><p style="text-align: left;font-family:arial;"><span lang="CA" style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;font-size:78%;" >Informació extreta de:</span><br /></span><span lang="CA" style="font-size:85%;"><span style=";font-family:arial;font-size:78%;" ><a href="http://members.tripod.com/acuario_marino.ar/sonidos_marinos.htm" style="color: blue; text-decoration: none;">http://members.tripod.com/acuario_marino.ar/sonidos_marinos.htm</a></span></span><span style=";font-family:arial;font-size:78%;color:blue;" lang="CA" ><a href="http://www.xtec.es/%7Eaarderiu/la%20balena/caracteristiques.htm" style="color: blue; text-decoration: none;"><br />http://www.xtec.es/~aarderiu/la%20balena/caracteristiques.htm</a></span><span style=";font-family:arial;font-size:78%;color:blue;" lang="CA" ><br /><a href="http://www.tvcatalunya.com/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=862" style="color: blue; text-decoration: none;">http://www.tvcatalunya.com/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=862</a></span><span style="font-style: normal; font-variant: normal;font-family:arial;font-size:78%;" lang="CA" > </span><span style=";font-family:arial;font-size:78%;color:blue;" lang="CA" ><a href="http://usuarios.lycos.es/antartida_2/biodiversitat.htm" style="color: blue; text-decoration: none;"><br />http://usuarios.lycos.es/antartida_2/biodiversitat.htm</a></span></p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUT3z5tP2Gme5c9Of5lYfF_ftBdDNy0dnCcNs9IiIptlZ3H4KA9aOhPu3T7BzdpLSQeFz2Li-sf0R-z3nxB3sJUiLKRvKxd9lVvITs6SLqueaggaLVdGIjMJO9F2hu4lhupKUbRv_0UsZg/s1600-h/CG7C.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUT3z5tP2Gme5c9Of5lYfF_ftBdDNy0dnCcNs9IiIptlZ3H4KA9aOhPu3T7BzdpLSQeFz2Li-sf0R-z3nxB3sJUiLKRvKxd9lVvITs6SLqueaggaLVdGIjMJO9F2hu4lhupKUbRv_0UsZg/s320/CG7C.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5046580071405478770" border="0" /></a><p style="text-align: justify;font-family:arial;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-size:78%;">Treball realitzat per Fèlix Montañés, Denis Sainz, Pol Mas i David Vilajosana</span></span><br /></span><span lang="CA" style="font-size:85%;"> </span></p><span style=";font-family:arial;font-size:85%;" ><br /><br /></span>Escola Mestralhttp://www.blogger.com/profile/05927482635316939165noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5904877139847105154.post-62426309167610542212007-03-21T12:57:00.000-07:002007-10-29T13:54:54.861-07:00Materials intel·ligents<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD-nVC-34anRW-KqF5givaTnaMnBE6J8_XwTu6mVjy2R7ub_7w_mrxYI9i2iW3ArNGBZmlZ5-KNrQHUuySx_kKrwh6OGqEEROiuXXsj-Amatfdn11M90l4Hm9eTqUHvC3o3soNKW9m0e5b/s1600-h/Recuperacio.png"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD-nVC-34anRW-KqF5givaTnaMnBE6J8_XwTu6mVjy2R7ub_7w_mrxYI9i2iW3ArNGBZmlZ5-KNrQHUuySx_kKrwh6OGqEEROiuXXsj-Amatfdn11M90l4Hm9eTqUHvC3o3soNKW9m0e5b/s320/Recuperacio.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5044472200240849522" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 153, 0);"><span style="font-size:180%;">MATERIALS INTEL·LIGENTS</span></span><br /><p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">Materials intel·ligents (smart materials): En</span><span style="" lang="CA"> termes generals, és un tipus de material, <span style=""> </span>d’una nova generació de materials derivats de la nanotecnologia, amb unes propietats que poden ser controlades i modificades.</span><br /><span style="" lang="CA"><o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">És una de les principals línies d’investigació de la nanociència, amb aplicacions a la indústria (des del tèxtil a la indústria de la defensa). Per exemple: fibres intel·ligents per la roba (Smart Fibres, Fabrics and Clothing). Sistemes intel·ligents per diverses aplicacions (Smart Systems: Microphones, Fish Farming)</span></p><p style="text-align: justify;"> </p><p class="MsoNormal"><br /><span style="color: rgb(255, 153, 0); font-weight: bold;" class="rotficha1"><span style="" lang="CA"><span style="font-size:85%;">A la seqüència de la dreta s'observa una molla de Nitinol deformada, aquesta però, recupera la seva forma original, amb una aportació de calor.</span></span><span style="" lang="CA"><span style=""> </span></span></span><span style="" lang="CA">(Informació extreta de www.actimat.org)</span><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /><span style="" lang="CA"><o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">Els materials intel·ligents tenen la capacitat de canviar el seu color, forma, o propietats electròniques en resposta a canvis o alteracions del medi (llum, so, temperatura, voltatge).<span style=""> </span>Aquests materials podran tenir atributs molt potents com la autorecuperació. <o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Relacionats amb això estan els <i style="">súper materials</i> amb extraordinàries propietats. La capacitat de crear components amb precisió atòmica pot portar a estructures mol·leculars amb interessants característiques tals com una alta conductivitat elèctrica o potencia.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="font-size:78%;"><span lang="CA">(Informació extreta de:<span style=""> </span>Congreso sobre nanotecnologia i Materials inteligents per aplicacions médicas."De Diagnóstics Médics a Terapias")</span></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"> </p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGfQmKFS0UnOwq9BINv8IaxwPQLRaFGE79-a6gAnkypR-Huj3ryxvC0lQJvLYdnnJd9DdpEEfeg-MupHD4OE7orVCyEhTxD-Og49D7B0PnivZ6tEu_HpfRqrZTJ58cacvgKxeyvtASDirM/s1600-h/plane_flapping.gif"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGfQmKFS0UnOwq9BINv8IaxwPQLRaFGE79-a6gAnkypR-Huj3ryxvC0lQJvLYdnnJd9DdpEEfeg-MupHD4OE7orVCyEhTxD-Og49D7B0PnivZ6tEu_HpfRqrZTJ58cacvgKxeyvtASDirM/s320/plane_flapping.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5044475047804166786" border="0" /></a><span style="" lang="CA">Fets de materials intel·ligents, els avions del futur</span><span style="" lang="CA"> podran tenir</span><span style="" lang="CA"> ales auto plegables que funcionar</span><span style="" lang="CA">a</span><span style="" lang="CA">n sense alerons, reduint així l’aerodin</span><span style="" lang="CA">à</span><span style="" lang="CA">mica</span><span style="" lang="CA"> i disminuint els costos de combustible. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><br /></p><p class="MsoNormal" style=""><br /><span style="" lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2Cfbj7zr0Z_ZegNMv2JrcxG81OteW8j7Bjz7ZougwBSjcWLmXVur2j3VRt-fTtSpp8MIjdqJskFpE_-aikrGxQZOxA7S21PpPUxk6lfg_560rS2c10Tp6tkHapPTzfMG1lL0_Mv0teFEB/s1600-h/material+piezoelectric.png"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 151px; height: 126px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2Cfbj7zr0Z_ZegNMv2JrcxG81OteW8j7Bjz7ZougwBSjcWLmXVur2j3VRt-fTtSpp8MIjdqJskFpE_-aikrGxQZOxA7S21PpPUxk6lfg_560rS2c10Tp6tkHapPTzfMG1lL0_Mv0teFEB/s320/material+piezoelectric.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5044476246100042386" border="0" /></a></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Aquest material piezo el</span><span style="" lang="CA">è</span><span style="" lang="CA">ctric, desenvolupat en </span><span style="" lang="CA">el Langley Research Center (LaRC) de <st1:personname productid="la NASA" st="on">la NASA</st1:personname></span><span style="" lang="CA">sentir deformacions com doblecs o prens</span><span style="" lang="CA">i</span><span style="" lang="CA">ons de</span><span style="" lang="CA"> superfície, pro</span><span style="" lang="CA">duint un petit</span><span style="" lang="CA"> voltatge com a resposta que pot actuar com</span><span style="" lang="CA"> un se</span><span style="" lang="CA">ny</span><span style="" lang="CA">al detectat per un computador.</span></p><p class="MsoNormal" style=""><span style="" lang="CA"><span style="color: rgb(255, 153, 0);font-size:130%;" >Aplicacions de la nanotecnologia</span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span style="" lang="CA">Després del últim congres realitzat amb éxit a Edinburg el desembre de 2003, aquesta segona edició del Nanoforum organitzat per AIRI/Nanotec IT es celebrà a Roma els días 29 y 30 de novembre al centre de congresos de Frenatti.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span style="" lang="CA">El congressos es centren en les potencialitats de la nanotecnologia pels sistemes<span style=""> </span>de cura sanitaris<span style=""> </span>humans amb ponències d’experts des de l’àmbit dels investigadors al propi sector sanitari. Les ponències faran enfasi en aplicacions pel mercat i es centraran en els següents temes.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span style="" lang="CA">- Noves fronteres de diagnosi mèdica (Sensors, diagnosi...)<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span style="" lang="CA">-Noves teràpies i farmàcia (Nous mètodes de fabricació, sistemes intel·ligents de repartiment, teràpia genètica i nano-biorrobots.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span style="" lang="CA">-Implants y Pròtesis<br />Materials, modificació de superficies i enginyeria de teixits per una millor biocompatibilitat o funcionabilitat de sistemes per implants i pròtesis.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span style="" lang="CA">-Els impactes de la nanotecnologia sobre la medicina i el sistema de cures sanitàries.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style=""><span style="" lang="CA">- La nanomedicina comparada amb la medicina actual: Problemes sobre normativa; la necesitat de formar equips mèdics trans-disciplinaris; gestió de sistemes tecnològics complexos, motius socials i ètics; obstácles per a la comercialitzacio.</span></p><p class="MsoNormal" style=""><span style="font-weight: bold;font-size:78%;" >Treball realitzat per Marc Andreu, Àlex Ramón, Aarón Miralles i Jaume Parramon.</span></p>Escola Mestralhttp://www.blogger.com/profile/05927482635316939165noreply@blogger.com0