Ratapinyada, ratpenat, muriac o muricec és qualsevol mamífer de l'orde dels quiròpters (Chiroptera).Tots ells tenen les mans transformades en ales i alguns d'ells es guien i cacen per ecolocalització. Els ratpenats segons les espècies poden ser frugívors, insectívors o alimentar-se d'ocells i altres petits vertebrats. Alguns com els vampirs beuen la sang.
Espècies dels Països Catalans
De la família dels vespertiliònids, caracteritzada pel fet de presentar el musell sense excrescències nasals, el pavelló de l'orella amb tragus i la cua que a penes surt de la membrana alar, hi ha les del gènere Leuconoe i les del gènere Selysius abans agrupades en el gènere Myotis —Leuconoe daubentonii (ratapinyada clara d'aigua) i L.capaccinii (ratapinyada de peus grossos)—, les del gènere Selysius S.mystacinus (ratapinyada de bigotis), S. natteri (ratapinyada de Natterer), S. bechsteinii (ratapinyada de Bechstein). Les del gènere Pipistrellus (ratapinyada comuna), P.Kuhlii (ratapinyada de vores clares) i P.savii (ratapinyada muntanyenca). Les del gènere Barbastella (ratapinyada de bosc), les espècies Plecotus auritus i Myotis myotis (conegudes com a ratapinyada orelluda), Miniopterus schreibersii (ratapinyada de Schreiber), Vespertilio serotinus (ratapinyada dels graners) i finalment Nyctalus noctula (nòctul). Entre les pertanyents a la família dels molòssids, de característiques semblants a l'anterior, però amb la cua sortint força de la membrana alar, hi ha la ratapinyada de cua llarga Tadarida teniors.De la família dels rinolòfids, caracteritzats pel fet de presentar unes excrescències en forma de ferradura en el musell, cosa que justifica el nom de ratapinyada de ferradura que hom els dóna, totes elles pertanyents al gènere Rinolophus.
Els ratpenats quan estan volant s'orienten gràcies a un so que fan ells, que els humans no l'arribem a sentir, i fa que aquest so reboti per les parets que hi ha just per on està volant en aquell moment i quan arriba el so a una paret rebota i li arriba al ratpenat. D'aquesta manera el ratpenat sap per on pot girar. Tot aquest procés es fa en molts pocs segons.
El manatí és el nom comú d'un grup de grans mamífers aquatics de la familia (Trichechidae) i genere (Trichechus) també coneguts com vaques de mar. El manatí és herbívor, i passa la major part del temps pasturant en aigües poc profundes. Els manatins habiten les arees costaneres poc profundes i els marjals d'America del Nord, Central, i del America del Sud, i el Carib.
Al neixer els manatins medeixen i pesen a prop de 30 kg i quan son grans poden arrivar a pesar 500 kg. I medir mes de 3 metres de llargada.Degut a que els manatins son animals de grans proporcions tenen pocs depredadors naturals, amb l’eccepció de l'home.
Un problema adicional es que els manatins es reprodueixen molt lentament. Als 5 anys els manantins ja estan preparats per aparellarse i produir una cria cada 2 o 3 anys, pero el periode de gestacio es de 13 mesos, un dels mes llargs en l'especie animal. La poblacio de manatins s'estima només en 2600 individus. La major amenaça per els manatins es l’esser humà ja que degut amb la lentitud amb la que es desplaçen i l'agresivitat que tenen, que és zero són una presa façil per el home. Tot i així an de afrontar altres perills com ara no colisionar amb els vaixells,també el fet de que es poden quedar atrapats en xarxes de pesca, s'empasen hams etc....
Els benefiçis que en treuen els humans es que del seu cos s'en extreu una gran quantitat de carn, tanta que pot alimentar una familia duran un periode bastan llarg de temps.
La Myrmecia pilosula o formiga australiana és una formiga d'un tamany considerable i a l'hora, la formiga més temuda de tota Austràlia. La Myrmecia pilosula mesura entre 8 cm i 15 cm i esta dotada d'un potent fibló molt perillós inclús per a un ésser humà. La formiga Australiana és una formiga molt agresiva, inclús no respecta a les formigues de la seva pròpia colonia i entra en disputes sobre la captura d'insectes. Cacen el solitari, i gracies al fibló que posseeixen, son capaçes de capturar presses molt més grans que elles, com ara avispes o abelles. El seu verí és tant eficaç amb els insectes qu e es pot considerar el més verinós del món dels insectes, i fins i tot pot resultar perillós per a les persones. El verí paralitza a la pressa en qüestió de segons peró sense matar-los. Molts cops aquestes formigues es traslladen a jardins de cases particulars on la terra és la més adecuada per a fer el seu formiguer i allà és on se solen prouir alguns conflictes amb les persones. Una picada d'aquestes formigues pot ser més problemàtica del que sembla, ja que és tant perillosa que si no s'arriba a temps a un hospital pot arribar a produir la mort. El verí actua com un calmant molt potent que acaba per aturar tots els musculs del cos, Però una injecció d'adrenalina és suficient com per a contrarrestar els efectes del verí. Font d'informació: Documental BBC "Naturaleza extrema", "Hormigas Asesinas" Components del grup: Gerard Campillos Miquel Canal Enric Flecha Carles Hidalgo Borja Moreno
Un animal molt proper a l’home El ximpanzé és, ben segur, l'animal més proper a l'home en quant a les seves capacitats intel·lectuals i pràctiques socials.Està sent objected'experimentacions , per tal de veure la seva capacitat d'abstracció i d'aprendre el llenguatge dels símbols, ja que, malauradament, no està capacitat per parlar. Aquesta incapacitat no ve de la carència d'òrgans fonadors, ni és tampoc que no utilitzi els sons per a comunicar-se, sinó que aquesta comunicació té un origen emotiu, com és en el nostre cas el riure o el plorar: no ens és fàcil fer-ho voluntàriament, malgrat ens és, de vegades, difícil evitar-ho.
Característiques principalsMamífer de l'ordre dels primats, una mica més alt que l'orangutan (els masclespoden assolir 170 cm i les femelles 130) i amb un pes entre 50 i 80 kg (els mascles); de línia més esvelta i de membres més proporcionats que l'orangutan, té el dit gros de les mans completament desenvolupat; el seu cos és arrodonit, amb orelles força grosses. El seu pelatge, abundant, generalment és negrós i es torna gris en envellir l'animal.
Etologia
És de costums arborícoles, intermedis entre l'orangutan i el goril·la. Habita a l'Àfrica, des de Gàmbia fins als llacs Albert i Victòria, sobretot a les grans selves i als boscos de la vora dels grans rius; defuig les zones sense arbres. No sap nedar. Es nodreix de vegetals (fruita, fulles, arrels, etc) i ocasionalment de carn. Diürn, construeix plataformes a dalt dels arbres, on passa la nit i que només utilitza un cop.
La gestació sol durar uns vuit mesos i mig, i solen parir una cria a cada part, que la mare transporta agafada al seu pelatge durant 4-6 mesos, després dels quals encara en té cura. Solen viure uns 40 anys, i arriben a la pubertat entre 7 i 8 anys. Generalment viuen en grups jerarquitzats de fins a 20 individus, dirigits per un mascle dominant. Hom creu que, dins d'uns límits molt amplis, els grups són territorials.
Utilitzen la mímica i la gesticulació, es comuniquen mitjançant sons guturals, dels quals hom n'ha arribat a identificar fins a 32. Hom en distingeix quatre varietats geogràfiques. A causa de la seva notable intel·ligència (utilitzen objectes com a eines rudimentàries) i de la proximitat evolutiva amb els humans són intensament estudiats. Hom discuteix si la seva capacitat d'aprendre i emprar signes per a comunicar-se pot ser comparable al llenguatge humà. Informació extreta de : http://www.xtec.es/~xlumbiar/m2/index.htm
Treball realitzat per Enric Flecha, Miquel Canal, Gerard Campillos, Carles Hidalgo i Borja Moreno
Una balenaés qualsevol cetaci del subordre dels misticets (Mysticeti) (balenes amb barbes). Segons la definició anterior les balenes pertanyen als gènere Balaena (balenes pròpiament dites) i Balaenoptera (rorquals). La famosa “balena blava” és en realitat un rorqual (Balaenoptera musculus) i amb més de 30 metres de llargària i un pes de 140 tones és l’animal més gran que mai hagi existit. Amb la paraula balena també es designa correntment a tots els grans cetacis, aleshores inclou els odontocets (Odontoceti, cetacis amb dents) com el catxalot, l'orca o la beluga.Etologia
Les balenesviuen en petits grups i realitzen viatges migratoris al llarg de l'any. Viuen en les aigües polars gairebé tot l'any, però quan arriba el cru hivern, es traslladen a aigües més temperades. En les aigües fredes hi ha molta abundància de "krill" (veure les dues imatges que hi ha acontinuació),el menjar de les balenes. En poden arribar a menjar tonelades al dia. Així van acumulantuna capa de greix sota la pell, que al mateix temps de protegir-les del fred, els serveix per emmagatzenar energia. Quan es traslladen a aigües temperades, practicament no mengen, i s'alimenten de la capa de greix. Allí, en les aigües temperades, es on realitzen els acoblaments mascles i femelles i on neixen l'any següent els balenons. Fins que aquests estan ben refets i siguin prou grans per poder nedar milers de quilòmetres, no retornen el camí cap a les aigües fredes del nord. Hi ha mares que deixen el grup i esperen més dies fins que el seu balenó estigui preparat pel gran viatge. Els mascles no participen en la criança del balenó. Any rera any, cada balena fa el mateix camí i torna al mateix lloc.
Migració
Les balenes viuen en tots els oceans, i totes les espècies migren segons l'estació de l'any. Passen l'estiu en aigües fredes en latituds altes, mentre s'alimenten. A la tardor es traslladen a aigües més càlides per a apariar-se i tenir criatures. Excepte en les èpoques de reproducció, les balenes mengen poc i neden per diversos mesos. La balena grisa, és la qual té rutes migratòries més llargues entre tots els mamífers. Les dents de les balenes són de pèl dur.
Alimentació
Presentenuna especialització alimentària notable. Mentre la resta dels membres de l'ordre estan dotats de dentsnombroses, les balenes no tenen dents, però en canvi disposen d'unes formacions (com ho són el pèl o les ungles) anomenades barbes o balenes, les quals pengen de la mandíbula superior, dintre de la boca, formantuna espècie de pinta característica. Les balenes són capaces d'abastar amb la seva boca un gran volum d'aigua, la qual expulsen després travessant les barbes. Així retenen als petits animals dels quals s'alimenten, sobretot crustacis eufausiacis que formen densos bancs (krill).
Alimentació
Entre les balenes poden distingir-se dos tipus: les que no tenen dents i sí barbes i les dentades. Les ‘barbades’ notenen dents i en el seu lloc hi ha unes formacions còrnies triangulars que pengen del paladar i amb la vora inferioren serrell perquè actuicom un filtre del krill, el seu principal aliment. S’han trobat fins a 2 tones de krill a lapanxa d’una sola balena.
Les espècies més comunes de balenes amb barba són la balena blava, la d’aleta, la geperuda i la nana. De toteselles la balena blava és el mamífer més gran del món i dels que hagin existit sobre la terra.
Espècies
Entre les dentades, hi ha el catxalot i l’orca, que és carnívora i s’alimenta de pingüins, foques i d’altres balenes.
La balena blava (balaenoptera musculus) és un mamífer marí que pertany a l'ordre dels cetacis. Amb una llargada de fins a 30 metres i un pes de fins a 177 tones és l'ésser viu més gran que ha viscut mai a la terra. La seva respiració és pulmonar, tot i que fora de l'aigua no sobreviuria perquè el seu pes corporal l'aixafaria i es clavaria el tòrax.
Les balenes geperudessón balenes de mida mitjana, que fan uns quinze metres de llarg i pesen entre trenta iquaranta tones. N'hi ha una dotzena de polacions
conegudes, que passen l'estiu alimentant-se a les aigües gèlidesde l'Àrtic i l'Antàrtic, i migren cada any a les aigües tropicals, on té lloc la reproducció.
En molts països tropicals, com ara l'Equador, les esperen milers de persones que volen tenir l'experiència de veure una balena de prop. La costa de Salinas, a un parell d'hores de Guayaquil, és un dels millors llocs per a l'observació de balenes geperudes, i aquí fins i tot hi ha un petit museu on els visitants poden palpar la boca d'unacriade catxalot o ficar-se gairebé a dins de l'esquelet d'una balena geperuda. Això, a part de tenir un contactedirecte amb els investigadors que treballen amb les balenes i que coneixen millor que ningú la biologia detots els cetacis que s'acosten a la zona de tant en tant.
L'orcao balena assassina (Orcinus orca) no és en realitat una balena sinó un membre de la família del dofí oceànic(Delphinidae) i és l'única espècie del seu gènere (Orcinus). Es el segon mamífer (desprès de l'home) pelque fa a la distribució mundial ja que viu des dels oceans tropicals a l'àrtic. Les orques es desplacencontínuamenten grups familiars. Mentre uns grups són migratoris altres poblacions són estables.
Són animals carnívors que s'alimenten principalment de peixos (salmó, tauró, tonyina, etc.) però també s'alimentend'altres animals com tortugues marines o mamífers com els lleons marins o la morsa. També ataquen is'alimenten d'altres cetacis. Exteriorment el seu cos combina el color negre i el blanc. Els mascles poden arribar a fer 9,5 metres de llarg i pesar 6.000 kg, mentre les femelles són un 10% més petites. Les orques en llibertat poden viure 80 anys o més, però en captivitat no solen passar dels 20.
El catxalot és la balena més gran dins del grup dels cetacis amb dents (Odontoceti). Viu en tots els oceans,excepte a la zona àrtica, i habita sobretot en els mars tropicals i temperats. Són migratoris. Es diri geixen cap a l'equador durant l'època reproductora i van a latituds més elevades per a alimentar-se. Es caracteritzen per tenir un cap rectangular enorme, la longitud del qual pot ser fins a un terç del total del cos. Per tenirdents grans i còniques només a la mandíbula inferior, molt estreta i més curta que el cap. La pell enlloc de ser lisa, té crestes irregulars que li donen un aspecte arrugat. La seva coloració tendeix a ser grisa fosca o negra, els llavis són blancs color que també apareix en algunes taques sobre el ventre.
El dimorfisme sexual és molt acusat: els mascles aconsegueixen una longitud de 18 m, i només 12m les femelles. De les balenes s'aprofita gairebé tot. La carn per menjar, les barbes per fer barnilles per corseteria,lapell per fer cuir, del greix oli i combustible, dels ossos farina pels animals...Són animals moltpacífics, i sols tenen dos enemics: l'home i les orques.
Avui dia la balena és un animal protegit. Està totalment prohibida la seva pesca, ja que està en perill d'extinció.
S´ha donat el cas de trobar balenes atrapades sota una capa de gel, la qual cosa les impidia respirar i podienarribar a morir ben aviat. Per poder salvar-les van haver de practicar un gran forat en el gel per tal que poguessin treure el cap les balenes per respirar. Després, amb vaixellstrenca-gels, van fer un camí fins mar obert per poder salvar les balenes i deixar-les en llibertat.
Comunicació
El cant de les balenes és el so fet per balenes per comunicar-se. La paraula "cant" s'utilitza enparticular per descriure el dibuix de sons regulars i previsibles fets per alguna espècie de balenes (notablement el gep) d'una manera que és evocadora de cant humà.
Els mecanismes utilitzats per produir so varien des d'una família de cetacis fins a un altre. Els mamífers marins, com balenes i dofins, són molts més de dependents de so per a la comunicació i sensació que no els mamífers de terra, a mesura que uns altres sentits són d'eficàcia limitada en aigua. La vista es limita perquè el medi aquàtic absorbeix llum. L'olor també es limita, com les molècules es difonen més lentament en aigua que l'aire,que fa aquest sentit menys d'eficaç. A més a més, la velocitat del so és aproximadament quatre vegades mésràpida en el mar que a l'atmosfera. Com que els mamífers de mar són tan dependents de l'oïda per comunicar-seialimentar-se, els ecologistes s'ocupen que els està fent mal l'augment del soroll ambiental als oceansdel món provocats per vaixells.
Espècies dels Països Catalans
re les pertanyents a la família dels molòssids, de característiques semblants a l'anterior, però amb la cua sortint força de la membrana alar, hi ha la ratapinyada de cua llarga Tadarida teniors.De la família dels rinolòfids, caracteritzats pel fet de presentar unes excrescències en forma de ferradura en el musell, cosa que justifica el nom de ratapinyada de ferradura que hom els dóna, totes elles pertanyents al gènere Rinolophus. 
