Nanorobots

NANO-ROBOTS

Els nano-robots, seran particules minúscules que es faran servir per la protecció o defensa del cos humá. Està pensat per tindre un tamany des de mitja micra a 3 micres. Els material que s'utilitzarà serà el carbó, però en forma de diamant, ja que la seva força és molt gran.

Cap nano-robot ha sigut construït fins ara, però és conegut que no afectarà negativament a l'organisme. S’ha pensat en dos tipus de nano-robots, uns amb tubs rectes, formats per dos troços de metall i uns altres que formats per materials semiconductors. Tindran incorporats, en el seu interior, un microordinador que el permetrà fer al voltant de 1000 funcions per segon. Els càlculs que faran, seran simples i es transmetran per via acústica.

Això serà útil pels metges, de manera que podran anar obtenint dades de diferents nano-robots dispersats per tot l'organisme. Els nano-robots seran fàcilment diferenciables de lles cèl·lules, per la seva composició. La manera d'eliminar un nanorobot de l'interior del cos será simple.

Una utilització molt curiosa seria aquella que permetés netejar les dents. Pot sonar extrany, però uns quants nano-robots farien millor feina que el raspalls de dents. Aquestes partícules diminutes, podran arribar molt més a fons que un raspall. Podrien estar programats per funcionar durant uns quants minuts i després descomposar-se.

També s'utilitzarien per a prevenir els bacteris que arriben l'organisme, destruint-los abans de que puguin actuar.

Tindran incorporat un làser que enviarà de manera constant uns paquets d'ones de matèria. Això es farà, per poder dipositar àtoms a la superfície amb una gran precisió, aconseguint d'aquesta manera la producció de petites nano-estructures. Aquest làsers podran ser controlats i es podrà enfocar en aquells llocs en què sigui necessari.

Fonts d'informació:
*http://www.ewh.ieee.org/r10/bombay/news3/page4.html
* http://ar.geocities.com/SGOEP2/NANOTECNOLOGIA_archivos/frame.htm

Components del grup:
Miquel Canal
Carles Hidalgo
Enric Flecha
Borja Moreno
Gerard Campillos

Marie Curie

Marie Curie

Nascuda a Varsòvia, Polònia, ocupada en aquell temps per la Rússia tsarista, amb el nom de Maria Skodowska. Filla d'un matrimoni culte, el pare era professor de matemàtiques i física i la mare de música. Malgrat tenir feina, mancaven de recursos. La seva mare va morir quan ella tenia 11 anys, de tuberculosi i no va poder donar tot l'afecte als seus fills perquè podia contagiar-los per contacte. María mostra la seva afició per la lectura a l'edat de quatre anys, llegint ja perfectament. Més endavant s'interessaria per la física i es gradua amb 15 anys. A Polònia no se’ls permetia acudir a la universitat a les dones, però existien classes clandestines que feien antics universitaris, que tenien el nom d'universitat volant.La seva germana més gran, Bronia, va marxar a París per estudiar i obtenir un títol oficial, i va preparar el terreny per a María. Bronia es casa amb un francès que compta amb recursos i flama la seva germana, que es va traslladar a París el 1891 i va estudiar química i física en la Sorbona.

El 1893 aconsegueix la llicenciatura de física, aconseguint el primer lloc de la seva promoció i el 1894 també es llicencia en matemàtiques com la segona de la seva promoció. El 1894 també coneix el que seria el seu marit Pierre Curie, que era professor de física. Els dos comencen a treballar junts en els laboratoris i a l'any següent Pierre es declara a Marie, casant-se el 26 de juliol, en un casament senzill en el qual els van donar alguna cosa de diners. Amb aquests diners es van comprar dues bicicletes i es van passar tot l'estiu viatjant per França amb elles, allotjant-se en fondes i menjant poc. El seu matrimoni va durar onze anys, fins a la tràgica mort de Pierre. Aquell any es van descobrir els raigs X i el 1896 es descobreix la radioactivitat natural. Marie és animada per Pierre perquè faci la seva tesi doctoral sobre aquest últim descobriment. El 1897 té la seva primera filla, Irène

Estudi de la radioactivitat:

Marie i Pierre van estudiar els materials radioactius, en particular l'urani en forma de pechblenda, que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'Urani que s'extreia d'ella. L'explicació lògica va ser suposar que la pechblenda contenia traces d'algun element molt més radioactiu que l'urani. També descobreixen que el tori podia produir radioactivitat. Després de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes de pechblenda, van aïllar dos nous elements químics. El primer, el 1898, va ser anomenat com a poloni amb referència al seu país natiu, i l'altre, radi a causa de la seva intensa radioactivitat. Sempre van treballar en aquests anys en un cobert i Pierre era l'encarregat de subministrar tots els medis i artefactes perquè Marie treballés. Pierre tenia temporades de gran fatiga que fins i tot l'obligava a reposar en llit, a més que els dos sofreixen cremades i nafres produïdes pels seus perillosos treballs. Poc després Marie va obtenir un gram de clorur de ràdio, el que va aconseguir en haver de manipular fins vuit tones de pechblenda. El 1902 presenten el resultat i els conviden a tots els llocs, a tots els sopars i reunions, el que els porta a la fama. Els científics els enviaven cartes i els nord-americans els demanaven que donessin a conèixer tots els seus descobriments. Tant Pierre com Marie accepten i presten totes les seves investigacions sense voler lucrar-se d'això mitjançant patents, un fet que és aplaudit per tot el món.

Etapa final de la seva vida:

Durant la Primera Guerra Mundial Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. El cotxe portava el nom de Petit Curie. La seva filla Irène comença a ajudar-la amb 18 anys. El gram de radi el dóna a la investigació científica, després li'n donarien un altre que també donaria a l'Institut del Radi de Varsòvia. El 1921 va visitar els Estats Units, on va ser rebuda triomfalment. El motiu del viatge era recaptar fons per a la investigació. En els seus últims anys va ser assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que van usar material radioactiu sense precaucions. Curie va morir a prop de Salanches, França, el 1934 per leucèmia, deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. La seva filla gran, Irène Joliot-Curie, també va obtenir el Premi Nobel de Química, el 1935, pel seu descobriment de la radioactivitat artificial, a l'any següent de la seva mort. El 1995 les seves restes van ser traslladades al Panteó a París, convertint-se així en la primera dona en ser enterrada en ell. Durant un període d'hiperinflació en els anys 1990, la seva efígie estava impresa als bitllets de 20.000 zloty a la seva Polònia natal. Existeix una pel·lícula biogràfica sobre ella i una biografia escrita per la seva filla Eva Curie el 1937, que ha estat traduïda a diversos idiomes i en espanyol està publicada dins de la col·lecció Austral.

Poloni: El poloni és un element químic a la taulaperiòdica el símbol de la qual és Po i el seu nombre atòmic és 84. Es tracta d'un rar metaloide radioactiu, químicament similar al teluro i al bismut, present en minerals d'urani.

Radi:El radi és un element químic de la taula periòdica. El seu símbol és Ra i el seu nombre atòmic és 88.És de color blanc immaculat, però s'ennegreix amb l'exposició a l'aire. El radi és un alcalinoterri que es troba a nivell de traces en mines d'urani. És extremadament radioactiu. El seu isòtop més estable, Ra-226, té un període de semidesintegración de 1.602 anys i es transmuta donant radó.

Informació extreta de Wikipedia

Treball realitzat per Alejandro Marmelada, Joan Marc Doménech, Xavi Puiggros i Ferran Trepat

Evolució humana

Evolució humana

Els homínids:Es diu així una de les dues famílies de simis en què es va dividir el grup dels primats. Mentre que en la família de l’orangutan, del goril·la i del ximpanzé no hi va haver canvis, fa 15 milions d’anys en la família dels homínids va començar l'evolució fins a l'home actual.

Els primers homínids i el llarg camí cap a l'home: Diverses van ser les espècies que van unir a l'home actual amb els primers homínid. Les espècies que van representar verdaders salts evolutius, és a dir, verdaders moments de canvi, van ser les següents:

Australopithecus: va ser el primer homínid bípede (caminava en dues potes i podia córrer en terreny pla). Posseïa mandíbules poderoses i forts molars. El seu cervell tenia un volum inferior als 400 centímetres cúbics. D'aquí es dedueix que el caminar dret es va produir molt abans que l'expansió del cervell.El primer australopithecus va ser trobat en la dècada de 1960 a l'Àfrica oriental.

Homo habilis: coexistint amb l'australopithecus va aparèixer aquesta espècie d'homínids. Tenien un cervell més gran, al voltant de 700 centímetres cúbics. La seva característica més important va ser el canvi en la seva forma d'alimentació: ja no només menjaven fruites i vegetals sinó també animals. Actualment els investigadors no estan d'acord sobre si l'homo habilis caçava intencionalment i fabricava estris per fer-ho.

Homo erectus: alguns el van considerar el representant directe de l'home, però avui se sap que molts austratopithecus anteriors tenien trets semblants. Són els primers homínids que es van distribuir àmpliament per la superfície del planeta, arribant fins al sud-est i aquest d'Àsia. Posseïen un cervell més gran que el de l'homo habilis: al voltant de 800 centímetres cúbics. Coneixien l'ús del foc i van fabricar el primer destral de mà. El primer homo erectus va ser trobat en java (Oceania) a finals del segle passat. La troballa de restes d'homínids d'aquesta espècie a les cavernes de Pequín va permetre la reconstrucció d'alguns aspectes de la seva vida.

Homo sapiens: va viure a Europa, a l'Àfrica i a Àsia. Les troballes arqueològiques reflecteixen canvis importants en el comportament d'aquesta espècie: utilització d'instruments de pedra i os més treballats, canvis en les formes de caçar, ús i domini del foc, ús del vestit, augment en la mida de les poblacions, manifestacions rituals i artístiques. El representant de l'homo sapiens més antic és l'home de Neanderthal (Alemanya), i en temps més moderns, l'home de CroMagnon (França).


Homo sapiens sapiens: Les seves característiques físiques són les mateixes que les de l'home actual. La seva capacitat cerebral és d'al voltant de 1400 centímetres cúbics. Es creu que va aparèixer a Europa fa al voltant de 40.000 anys. L'homo sapiens sapiens és el que va protagonitzar, a partir de l'any 10.000 a.C., canvis molt importants en l'organització econòmica i social, com les primeres formes d'agricultura i domesticació d'animals, i la vida en ciutats.
Evolució del crani:

El crani humà ha canviat dràsticament durant els últims 3 milions d'anys. L'evolució des de l'Australopithecus fins a l'Homo sapiens, va significar l'augment de la capacitat craniana (per ajustar-se al creixement del cervell), l'aplatament del rostre, el retrocés de la barbeta i la disminució de la mida de les dents. Els científics pensen que l'increïble creixement de mida del cervell pot estar relacionat amb la major sofisticació del comportament dels homínids. Els antropòlegs, per la seva part, assenyalen que el cervell va desenvolupar la seva alta capacitat d'aprenentatge i raonament, després que l'evolució cultural, i no la física, canviés la forma de vida dels éssers humans.

Informació extreta a Wikipedia. www.wikipedia.org

Treball realitzat per Joan Marc Doménech, Alejandro Marmelada, Xavi Puiggròs i Ferran Trepat