En aquest blog els alumnes de 4t d'ESO tracten temes científics del seu interès. http://www.institucio.org/mestral

dilluns, 19 de març de 2007

Biomol·lècules. Els lípids.


BIOQUIMICA


Tots els éssers vius estan constituïts, quantitavivament i qualitativa, pels mateixos elements químics. Cap d'ells és propi de la matèria viva, ja que són els mateixos elements que intervenen en la composició de la matèria inerta o mineral. De tots els elements presents a l’escorça terrestre, tan sols uns 25 formen part dels éssers vius, fet que confirma la idea de que la vida es va desenvolupar a partir d’uns determinats elements químics que presenten unes propietats físico-químiques acordes amb els processos químics que realitzen els éssers vius.

Anomenen bioelements aquells elements químics que formen part dels éssers vius. Si atenem a la seva abundància (que no importància) els podem agrupar en en els bioelements primaris o principals: C, H, O, N, S i P
Són els elements majoritaris de la matèria viva, tot constituïnt més del 95% de la massa total. Són indispensables per a la formació de les principals biomolècules.

Els àtoms que formen la matèria viva no es troben com a elements lliures sinó que s'uneixen mitjançant enllaços químics i formen biomolècules.

Podem classificar els principis immediats en :

  • Principis immediats inorgànics presents tant a la matèria viva com a la matèria inert.
  • O2, CO2
  • H2O
  • Sals minerals
  • Principis immediats orgànics, exclusius de la matèria viva
  • Glúcids o carbohidrats
  • Lípids o greixos
  • Proteïnes
  • Àcids nucleics



Informació extreta de: http://freehost02.websamba.com/biogeo1/bioquimica.html


Lípids (Triacilglicèrids)

Denominem lípids a un conjunt molt heterogeni de biomolècules caracteritzats per la insolubilitat en l’aigua (aquesta característica no és exclussiva dels lípids), i al contrari, solubles en dissolvents orgànics (benzè, cloroform, èter, hexà, etc.).

En alguns animals (particularment en aquells que hibernen), hi ha un teixit adipós especialitzat que s'anomena greix bru o greix marró. En aquest teixit, la combustió dels lípids està desacoblada de la fosforilació oxidativa, i en conseqüència no es produeix ATP en el procés, i la major part de l'energia derivada de la combustió dels triacilglicèrids destina a la producció calòrica necessària per als períodes llargs d'hibernació. En aquest procés, un cadell d'ós pot arribar a perdre fins el 20% de la seva massa corporal.


FUNCIONS DELS LÍPIDS

ENERGÈTICA: Els lípids (en general en forma de triacilglicèrids) constitueixen la reserva energètica d'ús tardà o diferit de l'organisme. El seu contingut calòric és molt alt (10 Kcal/gram), i representen una forma compacta i anhidrida d'emmagatzematge d’ energia. A diferència dels hidrats de carboni, que poden metabolitzar-se en presència o en absència d'oxigen, els lípids només poden metabolitzar-se de manera aeròbica.

RESERVA D'AIGUA: Encara que sembli paradoxal, els lípids representen una important reserva d'aigua. Al posseir un grau de reducció molt més gran el dels hidrats de carboni, la combustió aeròbica dels lípids produeix una gran quantitat d’aigua (aigua metabòlica). Així, la combustió d'un mol d'àcid palmític pot produir fins 146 mols d'aigua (32 per la combustió directa del palmític, i la resta per la fosforilació oxidativa acoblada a la respiració). En animals desèrtics, les reserves grasses es mobilitzen essencialment per produir aigua (és el cas de la reserva greix de la gepa dels camells).

PRODUCCIÓ DE CALOR: En alguns animals (particularment en aquells que hibernen), hi ha un teixit adipós especialitzat que s'anomena greix bru o greix marró. En aquest teixit, la combustió dels lípids està desacoblada de la fosforilació oxidativa, i en conseqüència no es produeix ATP en el procés, i la major part de l'energia derivada de la combustió dels triacilglicèrids es destina a la producció calòrica necessària per als períodes llargs d'hibernació.

ESTRUCTURAL: El medi biològic és un medi aquós. Les cèl·lules, alhora, estan envoltades per un altre medi aquós. Per tant, per poder delimitar bé l'espai cel·lular, la interfase de la cèl·lula ha de ser necessàriament hidròfoba. Aquesta interfase està formada per lípids de tipus amfipàtic, que tenen una part de la molècula de tipus hidròfob i una altra part de tipus hidrofílic. Al medi aquós, aquests lípids tendeixen a autoestructurar-se formant la bicapa lipídica de la membrana plasmàtica que envolta la cèl·lula. En les cèl·lules eucariotes existeixen una sèrie d'orgànuls cel·lulars (nucli,mitocòndris, cloroplasts, lisossomes, etc.) que també estan envoltats per una membrana constituïda, principalment per una bicapa lipídica composta per fosfolípids. Les ceres són un tipus de lípids neutres, la principal funció dels quals és la de protecció mecànica de les estructures on apareixen.

INFORMATIVA: Els organismes pluricel·lulars han desenvolupat diferents sistemes de comunicació entre els seus òrgans i teixits. Així, el sistema endocrí genera senyals químiques per a l'adaptació de l'organisme a circumstàncies mediambientals diverses. Aquests senyals reben el nom d'hormones. Moltes d'aquestes hormones (esteroides, prostaglandines, lucotríens,calciferols,etc.) tenen estructura lipídica.

CATALÍTICA: Hi ha una sèrie de substàncies que són vitals per al correcte funcionament de l'organisme, i que no poden ser sintetitzades per aquest. Per tant han de ser necessàriament subministrades en la seva dieta. Aquestes substàncies reben el nom de vitamines. La funció de moltes vitamines consisteix en actuar com a cofactors d’enzims (proteïnes que catalitzen reaccions biològiques). En absència del seu cofactor, l’enzim no pot funcionar, i la via metabòlica queda interrompuda, amb tots els perjudicis que això pugui ocasionar. Exemples són els retinoides (vitamina A), els tocoferols (vitamina E), les aftoquinones (vitamina K) i els calciferols (vitamina D).


La baixa solubilitat dels lípids es deu a que la seva estructura química és fonamentalment ***hidrocarbonada (alifàtica, alicíclica o aromàtica), amb gran quantitat d'enllaços C-H y C-C .


Informació extreta de:
  • http://www.ehu.es/biomoleculas/LIP/LIPID2.htm#PR
  • http://www.ehu.es/biomoleculas/4q/pdf/lipidos.pdf
Treball realitzat per Pol Mas, David Vilajosana, Denis Sainz i Fèlix Montañés.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Em va agradar molt treballar en aquest article.
L'esforç meu i de tots els altres amb tots els altres articles és mereixedor d'un resultat tant bo com aquest. Està quedant un Blog completíssim amb un munt d'articles interessants.

Hem d'esbrinar la manera de promocionar bé el Blog, perquè un Blog així es mereix visitants, molts visitants!


no science, no life


Att,


Pol Mas

Coordinador del Fotolog de /cientifics.