En aquest blog els alumnes de 4t d'ESO tracten temes científics del seu interès. http://www.institucio.org/mestral

divendres, 23 de març del 2007

Les balenes

Les balenes

Una balena és qualsevol cetaci del subordre dels misticets (Mysticeti) (balenes amb barbes). Segons la definició anterior les balenes pertanyen als gènere Balaena (balenes pròpiament dites) i Balaenoptera (rorquals). La famosa “balena blava” és en realitat un rorqual (Balaenoptera musculus) i amb més de 30 metres de llargària i un pes de 140 tones és l’animal més gran que mai hagi existit. Amb la paraula balena també es designa correntment a tots els grans cetacis, aleshores inclou els odontocets (Odontoceti, cetacis amb dents) com el catxalot, l'orca o la beluga.Etologia

Les balenes viuen en petits grups i realitzen viatges migratoris al llarg de l'any. Viuen en les aigües polars gairebé tot l'any, però quan arriba el cru hivern, es traslladen a aigües més temperades. En les aigües fredes hi ha molta abundància de "krill" (veure les dues imatges que hi ha acontinuació),el menjar de les balenes. En poden arribar a menjar tonelades al dia. Així van acumulant una capa de greix sota la pell, que al mateix temps de protegir-les del fred, els serveix per emmagatzenar energia. Quan es traslladen a aigües temperades, practicament no mengen, i s'alimenten de la capa de greix. Allí, en les aigües temperades, es on realitzen els acoblaments mascles i femelles i on neixen l'any següent els balenons. Fins que aquests estan ben refets i siguin prou grans per poder nedar milers de quilòmetres, no retornen el camí cap a les aigües fredes del nord. Hi ha mares que deixen el grup i esperen més dies fins que el seu balenó estigui preparat pel gran viatge. Els mascles no participen en la criança del balenó. Any rera any, cada balena fa el mateix camí i torna al mateix lloc.

Migració

Les balenes viuen en tots els oceans, i totes les espècies migren segons l'estació de l'any. Passen l'estiu en aigües fredes en latituds altes, mentre s'alimenten. A la tardor es traslladen a aigües més càlides per a apariar-se i tenir criatures. Excepte en les èpoques de reproducció, les balenes mengen poc i neden per diversos mesos. La balena grisa, és la qual té rutes migratòries més llargues entre tots els mamífers. Les dents de les balenes són de pèl dur.

Alimentació

Presentenuna especialització alimentària notable. Mentre la resta dels membres de l'ordre estan dotats de dentsnombroses, les balenes no tenen dents, però en canvi disposen d'unes formacions (com ho són el pèl o les ungles) anomenades barbes o balenes, les quals pengen de la mandíbula superior, dintre de la boca, formantuna espècie de pinta característica. Les balenes són capaces d'abastar amb la seva boca un gran volum d'aigua, la qual expulsen després travessant les barbes. Així retenen als petits animals dels quals s'alimenten, sobretot crustacis eufausiacis que formen densos bancs (krill).

Alimentació

Entre les balenes poden distingir-se dos tipus: les que no tenen dents i sí barbes i les dentades. Les ‘barbades’ notenen dents i en el seu lloc hi ha unes formacions còrnies triangulars que pengen del paladar i amb la vora inferioren serrell perquè actuicom un filtre del krill, el seu principal aliment. S’han trobat fins a 2 tones de krill a lapanxa d’una sola balena.


Les espècies més comunes de balenes amb barba són la balena bla
va, la d’aleta, la geperuda i la nana. De toteselles la balena blava és el mamífer més gran del món i dels que hagin existit sobre la terra.



Espècies

Entre les dentades, hi ha el catxalot i l’orca, que és carnívora i s’alimenta de pingüins, foques i d’altres balenes.

La balena blava (balaenoptera musculus) és un mamífer marí que pertany a l'ordre dels cetacis. Amb una llargada de fins a 30 metres i un pes de fins a 177 tones és l'ésser viu més gran que ha viscut mai a la terra. La seva respiració és pulmonar, tot i que fora de l'aigua no sobreviuria perquè el seu pes corporal l'aixafaria i es clavaria el tòrax.

Les balenes geperudes són balenes de mida mitjana, que fan uns quinze metres de llarg i pesen entre trenta iquaranta tones. N'hi ha una dotzena de polacions

conegudes, que passen l'estiu alimentant-se a les aigües gèlidesde l'Àrtic i l'Antàrtic, i migren cada any a les aigües tropicals, on té lloc la reproducció.

En molts països tropicals, com ara l'Equador, les esperen milers de persones que volen tenir l'experiència de veure una balena de prop. La costa de Salinas, a un parell d'hores de Guayaquil, és un dels millors llocs per a l'observació de balenes geperudes, i aquí fins i tot hi ha un petit museu on els visitants poden palpar la boca d'unacriade catxalot o ficar-se gairebé a dins de l'esquelet d'una balena geperuda. Això, a part de tenir un contactedirecte amb els investigadors que treballen amb les balenes i que coneixen millor que ningú la biologia detots els cetacis que s'acosten a la zona de tant en tant.


L'orcao balena assassina (Orcinus orca) no és en realitat una balena sinó un membre de la família del dofí oceànic(Delphinidae) i és l'única espècie del seu gènere (Orcinus). Es el segon mamífer (desprès de l'home) pelque fa a la distribució mundial ja que viu des dels oceans tropicals a l'àrtic. Les orques es desplacencontínuamenten grups familiars. Mentre uns grups són migratoris altres poblacions són estables.

Són animals carnívors que s'alimenten principalment de peixos (salmó, tauró, tonyina, etc.) però també s'alimentend'altres animals com tortugues marines o mamífers com els lleons marins o la morsa. També ataquen is'alimenten d'altres cetacis. Exteriorment el seu cos combina el color negre i el blanc. Els mascles poden arribar a fer 9,5 metres de llarg i pesar 6.000 kg, mentre les femelles són un 10% més petites.
Les orques en
llibertat poden viure 80 anys o més, però en captivitat no solen passar dels 20.

El catxalot és la balena més gran dins del grup dels cetacis amb dents (Odontoceti). Viu en tots els oceans,excepte a la zona àrtica, i habita sobretot en els mars tropicals i temperats. Són migratoris. Es diri geixen cap a l'equador durant l'època reproductora i van a latituds més elevades per a alimentar-se. Es caracteritzen per tenir un cap rectangular enorme, la longitud del qual pot ser fins a un terç del total del cos. Per tenirdents grans i còniques només a la mandíbula inferior, molt estreta i més curta que el cap. La pell enlloc de ser lisa, té crestes irregulars que li donen un aspecte arrugat. La seva coloració tendeix a ser grisa fosca o negra, els llavis són blancs color que també apareix en algunes taques sobre el ventre.

El dimorfisme sexual és molt acusat: els mascles aconseguei xen una longitud de 18 m, i només 12m les femelles.
De les balenes s'aprofita gairebé tot. La carn per menjar, les barbes per fer barnilles per corseteria,lapell per fer cuir, del greix oli i combustible, dels ossos farina pels animals...Són animals moltpacífics, i sols tenen dos enemics: l'home i les orques.

Avui dia la balena és un animal protegit. Està totalment prohibida la seva pesca, ja que està en perill d'extinció.

S´ha donat el cas de trobar balenes atrapades sota una capa de gel, la qual cosa les impidia respirar i podienarribar a morir ben aviat. Per poder salvar-les van haver de practicar un gran forat en el gel per tal que poguessin treure el cap les balenes per respirar. Després, amb vaixellstrenca-gels, van fer un camí fins mar obert per poder salvar les balenes i deixar-les en llibertat.

Comunicació


El cant de les balenes és el so fet per balenes per comunicar-se. La paraula "cant" s'utilitza enparticular per descriure el dibuix de sons regulars i previsibles fets per alguna espècie de balenes (notablement el gep) d'una manera que és evocadora de cant humà.

Arxiu de so: “cant de balenes”


Els mecanismes utilitzats per produir so varien des d'una família de cetacis fins a un altre. Els mamífers marins, com balenes i dofins, són molts més de dependents de so per a la comunicació i sensació que no els mamífers de terra, a mesura que uns altres sentits són d'eficàcia limitada en aigua. La vista es limita perquè el medi aquàtic absorbeix llum. L'olor també es limita, com les molècules es difonen més lentament en aigua que l'aire,que fa aquest sentit menys d'eficaç. A més a més, la velocitat del so és aproximadament quatre vegades mésràpida en el mar que a l'atmosfera. Com que els mamífers de mar són tan dependents de l'oïda per comunicar-seialimentar-se, els ecologistes s'ocupen que els està fent mal l'augment del soroll ambiental als oceansdel món provocats per vaixells.

Informació extreta de:
http://members.tripod.com/acuario_marino.ar/sonidos_marinos.htm
http://www.xtec.es/~aarderiu/la%20balena/caracteristiques.htm

http://www.tvcatalunya.com/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=862

http://usuarios.lycos.es/antartida_2/biodiversitat.htm

Treball realitzat per Fèlix Montañés, Denis Sainz, Pol Mas i David Vilajosana



1 comentari:

Anònim ha dit...

És molt interessant això de les balenes. Posareu més informacíó sobre les balenes?

Mar.